Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
Louis Hugues Vincent
Arqueologia
Bíblia
Biblista i arqueòleg francès.
Dominicà, fou membre destacat de l’École Biblique de Jerusalem i especialista indiscutible d’arqueologia de Palestina Ultra les collaboracions a la Revue Biblique , publicà Jérusalem, recherches de topographie, d’archéologie et d’histoire 1912-22 i Jérusalem de l’Ancien Testament 1954-56
Gabriel Figueroa
Cinematografia
Operador cinematogràfic mexicà.
Impregnat de les grans tradicions del seu país, aportà, amb la seva plàstica indiscutible, valors lírics a l’obra d' Emilio Fernández , de qui fou collaborador habitual Treballà també amb Buñuel Los olvidados, Él, Nazarín, El ángel exterminador , a l’estil auster del qual s’adaptà
Joselito
Tauromàquia
Nom amb què és conegut el torero andalús José Gómez Ortega, Gallito
.
Prengué l’alternativa el 1912 i esdevingué una figura indiscutible en el toreig a través de les 680 corridas en què participà i en les quals es destacà, sobretot, per l’ús de les banderilles Mantingué una gran competència amb Juan Belmonte Morí a conseqüència de les ferides que li ocasionà el toro Bailador
Manolete
Tauromàquia
Nom amb què és conegut el torero Manuel Rodríguez Sánchez.
Prengué l’alternativa el 1939 de mans de Rafael Jiménez Chicuelo Figura indiscutible del toreig, li imprimí un estil característic i molt personal i excellí com a matador Gaudí, en vida, d’una gran popularitat, i la seva figura, mitificada després de la seva mort a l’arena, ha passat a formar part dels clàssics del toreig
Carles de Lorena
Història
Militar
Militar francès.
Duc de Mayenne Germà d’Enric, duc de Guisa, després de l’assassinat d’aquest 1588 esdevingué el cap de la Lliga Catòlica En morir Enric III de França, Carles de Lorena semblava un pretendent indiscutible al tron però, tement una intervenció oberta de Felip II, proclamà rei el cardenal de Borbó Carles X Derrotat per Enric IV a Arques 1589, el reconegué com a rei 1596
Salomon de Brosse
Arquitectura
Arquitecte francès.
Fou un dels darrers representants de l’estil renaixentista al seu país Treballà en el castell de Montceaux-lès-Meaux i edificà el de Coulommiers, començat el 1613 i enderrocat a l’època de Lluís XIV en 1615-20 aixecà el palau de Luxemburg a París i aconseguí una obra d’indiscutible personalitat també edificà l’aqüeducte d’Arcueil 1624 i traçà l’edifici de l’ajuntament de Rennes Roazhon
Manuel Zúñiga Fernández
Futbol
Futbolista.
Migcampista, arribà al Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1979-80 procedent del Calvo Sotelo de Puertollano Anà cedit al Cadis 1980-81, i tornà a l’Espanyol fins el 1989 Durant set temporades fou titular indiscutible, disputà 259 partits a la Lliga i marcà 18 gols Posteriorment jugà al Centre d’Esports Sabadell 1991-93 Fou internacional juvenil, sub-21 i capità de la selecció olímpica espanyola, on competí en cinc ocasions Participà en el projecte de la revista futbolística Futgol
Josep Durán Pagès
Futbol
Futbolista.
Migcampista, conegut com Pitu Durán Abans dels setze anys debutà amb la primera plantilla de la UE Figueres, en categoria regional, i la temporada 1976-77 fou cedit al Girona De nou al Figueres, jugà durant sis temporades a la tercera divisió 1977-83 Després d’un breu pas pel Barcelona Atlètic i el Banyoles, retornà al Figueres, on visqué l’etapa més brillant de l’equip empordanès Fou titular quasi indiscutible durant deu temporades més 1985-95 a segona B i a segona divisió, actuant en aquesta categoria en un total de 219 partits
Adriaan de Vries
Escultura
Escultor holandès.
Després de rebre una sòlida formació a Florència, al costat de Giambologna, es traslladà primerament a Alemanya, a la cort de Savoia 1588, després a Praga, al servei de l’emperador Rodolf II 1601, i finalment a Dinamarca, on treballà per al sobirà Cristià IV De la seva obra sobresurten les majestuoses fonts, amb profusió de baixos relleus i estàtues Augsburg, els monuments funeraris i escultures de marbre, cera i bronze, que mostren un estil refinat d’una indiscutible originalitat i inspiració manierista Mercuri i Psique , 1593, Museé du Louvre
Kristin Otto
Natació
Nedadora alemanya.
Guanyà sis medalles d’or als Jocs Olímpics de Seül el 1988 50 m lliures, 100 m lliures, 100 m papallona, 100 m esquena, 4 × 100 m lliures i 4 × 100 m estils Fou la guanyadora indiscutible dels jocs de Seül i només fou superada en nombre de medalles pel nord-americà M Spitz Cal destacar, a més, que fou vuit vegades campiona d’Europa i set del món, i que baté cinc rècords del món quatre amb l’equip de la República Democràtica Alemanya i un d’individual, el de 100 m lliures el 1986 Després dels Jocs Olímpics de Seül es retirà de les competicions
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina