Resultats de la cerca

Fill d’una família d’industrials molt relacionada amb la dinastia borbònica, fou ennoblit el 1921, convertint-se en el primer baró de Terrades Relacionat pel seu matrimoni amb la família Muntades, esdevingué director de L’Espanya Industrial Durant la Segona República mantingué les seves fidelitats monàrquiques com a simpatitzant de Renovación Española En començar la Guerra Civil Espanyola, s’exilià a Itàlia i després passà a l’Espanya dominada pels sollevats Sevilla El 1945 fou nomenat batlle de Barcelona en substitució de Miquel Mateu i Pla, càrrec que combinà amb el de…

Format en coneixements comptables, el 1930 anà a Alemanya a ampliar estudis de comptabilitat i estudiar l’alemany El 1931 emigrà a Amèrica i s’establí a Guatemala Hi desplegà diverses activitats empresarials i industrials creació d’un laboratori industrial d’òptica i d’una fàbrica de materials de fibrociment i també hi impulsà la creació d’una bóvila D’altra banda, esdevingué un gran distribuidor de productes farmacèutics i de materials i equips per a les arts gràfiques Home d’influència social i com a soci de la Cámara de Comercio de Guatemala, hi promogué la creació de la…

Fundà, juntament amb els seus germans Joan i Jacint, la fàbrica Batlló Germans, dedicada a la filatura i al teixit, que, amb els seus 2200 treballadors, fou una de les empreses tèxtils més grans i més modernes de l’època El 1876 la raó social canvià el nom per Batlló i Batlló, i funcionà fins el 1895 l’edifici, venut el 1906, acollí més tard la Universitat Industrial de Barcelona

Germà de Josep de Manjarrés Estudià a les classes de la Junta de Comerç Fou un dels membres de la primera promoció d’enginyers industrials En 1856-60 fou catedràtic de química general de l’Escuela Industrial de Sevilla, on fou més tard catedràtic de química orgànica 1860-66 i director 1863-66, càrrec que exercí des del 1868 a l’Escola Industrial de Barcelona Installà l’Escola d’Enginyers a la Universitat de Barcelona 1871, on creà un museu mineralògic El 1873 fou nomenat director de l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, i el 1891 tornà a Sevilla, com a catedràtic de…

Era fill de Maties Muntadas i Font Mort el seu pare, ell i els seus germans fundaren l’empresa L’Espanya Industrial 1847 Defensà les activitats proteccionistes formà part de la junta del Banc de Barcelona i de la dels ferrocarrils de Barcelona a Saragossa i a Pamplona El 1869 formà part d’una comissió d’industrials i de comerciants que aplegaren recursos per a reprimir la insurrecció cubana Foren fills seus Maties Muntadas i Rovira i Manuel Muntadas i Rovira Barcelona s XIX — s XX, escriptor, autor de Balades wagnerianes 1910 i Probable origen català de les llegendes del Sant…

Fou catedràtic de mecànica a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona Publicà un Diccionario Industrial Artes y oficios de Europa y América 1888, de ciències aplicades, en sis volums

Doctor enginyer industrial per l’escola de Barcelona Fou director de l’Escola Tèxtil i de l’Escola d’Arts i Oficis de Sabadell 1936-39 L’any 1945 fundà amb Josep Salvador una empresa de fabricació i bobinatge de motors elèctrics que després esdevindria ASEA-CES i de la qual fou director fins el 1972 L’any 1962 fundà la societat Unitat Hermètica, que amb els anys es convertí en una de les primeres empreses mundials en la fabricació de compressors hermètics per a frigorífics Creà o impulsà moltes altres empreses i formà part del consell d’administració d’algunes de les més…

Enginyer industrial per l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona 1971, cursà estudis de ciències socials a l’ICESB 1973  i féu un màster de gestió ambiental a la Universitat d’Indiana EUA 1979 Diplomat en museologia 1982, fou promotor del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya , del qual fou director des de la creació 1984 fins al 2013, i que estructurà com una xarxa de museus, amb seu central a Terrassa i seccions en diferents punts de Catalunya Fou també president de l'Associació Espanyola del Patrimoni Industrial i de l'…

Estudià a Vilafranca del Penedès, a l’Escola Sant Ramon de Penyafort, adscrita a l’Escola d’Enginyers Industrial de Barcelona Establert a Mèxic des del 1936, fundà diverses empreses del ram de la construcció amb el seu germà Geroni, que han estès el seu camp d’acció a Centramèrica, Veneçuela i fins i tot els Estats Units Intervingueren en grans obres públiques de Mèxic, entre les quals cal esmentar diversos trams de la carretera Panamericana i de l’autopista Mèxic-Acapulco installacions ferroviàries com la gran obra del ferrocarril Chihuahua-Pacífico 1953-64, de 170 km diverses…

Fou el primer president de la Lliga de Catalunya 1887 i ho fou també de la Unió Catalanista Fou redactor de La Renaixença des del 1886 Publicà obres sobre ferrocarrils, com La locomotora en acción 1868 i una Guía del maquinista 1888-90, que fou reeditada sovint El seu fill, Joaquim Sans i Oliveras Barcelona segle XIX — 1914, també enginyer industrial, fou catedràtic de l’Escola Industrial de Terrassa