Resultats de la cerca

Publicà poesia d’avantguarda Infern quadrivèrtex 1950, Error nicti-lícit 1954,  Macla mínima 1961, Penell irat 1970, Gemec iàmbic 1975, Donaídem 1989, Tempteig va 1996,  He guarnit els dies 2000 i Infern quadrivèrtex Obra poètica 1950-2000 2004, un títol que aplega en un sol volum tota la seva obra

Franciscà, mestre en teologia i fill del convent de Castelló d’Empúries, fou autor del tractat ascètic Summa de l’altra vida , dedicat al conseller en cap de Barcelona Joan Llull, i redactat vers el 1436, del qual es conserven només dues parts Summa de beatitud  i Summa de pena  Aquesta darrera part conté un apèndix, que, amb el títol Tractat de les penes particulars d’Infern, emperò primerament de les penes comunes segons los poetes , ofereix un comentari de l’Infern de la  Divina Comedia  fet a partir de l’exegesi llatina que n’havia fet Pietro Alighieri, fill del…

Defensà un panteisme i la inexistència de l’infern El sínode de París del 1210 el condemnà per heretgia, i deu dels seus deixebles foren cremats

Acompanyà el seu pare a l’exili fins al 1325, que retornà a Florència És autor del primer resum, en tercets, de la Divina Comèdia 1322, d’un dels primers comentaris sobre aquesta obra, reduït al cant de l' Infern, i d’un poema enciclopèdic, el Dottrinale ~1341, de valor desigual

Debutà amb novelles melodramàtiques i pintoresques de tendència social Amb De ruitentikker “El picotejador de vidres”, 1933-37 s’acosta a l’estil de la “nova objectivitat” Publicà De doodslag “Delicte de sang”, 1926, Herfst “Tardor”, 1933, Schaduw over Brugge “Ombra sobre Bruges”, 1940, Mensen in de strijd “Gent al combat”, 1943 i Hellegat “Caverna de l’infern”, 1949

Cec des de la infància, estudià a Bàssora i a Bagdad És autor de diverses colleccions de poemes Siqṭ al-zand, Luzūm mā lā yalzam i epístoles, la més notable de les quals Risālat al-gufrān , ‘Epístola del perdó’ descriu un viatge al cel i a l’infern a l’estil de la Divina Comèdia Tractà, sobretot, temes filosòfics, sovint plens d’escepticisme

Escriví unes vint-i-cinc peces de diversos gèneres teatrals, no totes estrenades ni editades Destaquen la sarsuela Agafar-ho al punt 1879, el sainet líric Lo jueu de l’arraval de Reus 1889, la comèdia Buscar l’agulla 1876 i el drama L’infern 1882, en què reflecteix segurament la seva experiència personal d’empleat d’una entitat econòmica barcelonina

Abandonà el partit gibellí i s’ensenyorí del poder a la ciutat de Pisa, on instaurà un règim de terror Víctima d’una conspiració, fou empresonat amb els seus fills, a la torre de Gualandi, on morí de fam, després d’haver intentat, segons la llegenda, d’alimentar-se dels seus propis infants Dante Alighieri s’inspirà en aquest episodi per a la composició d’un dels seus cants més famosos Infern , XXXIII

Escriví unes vint-i-cinc peces de diversos gèneres teatrals, no totes estrenades ni editades Destaquen la sarsuela Agafar-ho al punt 1879, el sainet líric Lo jueu de l’arraval de Reus 1889, la comèdia Buscar l’agulla 1876 i el drama L’infern 1882, en què reflecteix segurament la seva experiència personal d’empleat d’una entitat econòmica barcelonina Collaborà en diversos periòdics reusencs, entre els quals L'Escut de Reus

Pioner del cinema del seu país i capdavanter de la seva avantguarda amb Kurutta Ippeiji ‘Una pàgina de bogeria’, 1926, estudià més tard a Europa, on cultivà el realisme cap als anys trenta Després de la Segona Guerra Mundial utilitzà el color a Jigoku-mon ‘La porta de l’infern’, 1953, que li valgué un premi a Canes, i continuà en actiu fins els anys seixanta, després d’haver dirigit més d’un centenar de films