Resultats de la cerca

Precursor del Romanticisme, s’oposà a l’Aufklärung, i féu del sentiment i de la inspiració els principals informadors de l’especulació És autor de Tagebuch eines Christen ‘Diari d’un cristià’, 1758, Sokratische Denkwürdigkeiten ‘Records socràtics’, 1759, Kreuzzüge eines Philologen ‘Croades d’un filòleg’, 1762 i de l’obra pòstuma, contra Kant, Metakritik über den Purismus der reinen Vernunft ‘Metacrítica sobre el purisme de la raó pura’, 1800

Començà la seva trajectòria radiofònica a Ràdio Joventut i treballà també a Ràdio Nacional d’Espanya, Ràdio Espanya de Barcelona, Cadena Catalana, Cadena Rato i, des del 1992, a la Cadena SER Vallès També treballà a Televisió Espanyola, on fou un dels primers locutors que retransmeté les voltes ciclistes i els primers partits de futbol Habitual cronista de l’activitat del Barcelona i posteriorment del Terrassa, fou pioner a l’hora de fomentar la participació dels oients en les tertúlies esportives El 1999 rebé el premi de l’Associació Professional Espanyola d’Informadors de…

Es formà professionalment amb un grup de joves periodistes a la seva ciutat natal, sota l’aixopluc de l’emissora de l’Església Posteriorment es traslladà a Barcelona, on collaborà en diversos mitjans, especialment en el  Diari de Barcelona , per al qual fou corresponsal en la descolonització d’Al-Aaiun, l’actual Sàhara Occidental Durant gairebé tot l’any 1979 fou el primer director d' El Punt , en el qual collaborà posteriorment, i també en altres mitjans Els anys vuitanta fou cooperant a Nicaragua, Bolívia i el Sàhara, i a partir d’aleshores s’especialitzà en informació i comunicació…

L’any 1959 s’incorporà a Televisión Española, on desenvolupà la seva carrera professional Destacà com a presentador del programa Polideportivo , entre els anys 1974 i 1980, que creà escola de periodistes esportius Destacà en la descripció realista dels aspectes tècnics del joc Juntament amb Josep Maria Casanovas, l’any 1982 retransmeté el primer partit de futbol en català televisat de la història, l’anada FC Barcelona - Lokomotiv de Leipzig dels quarts de final de la Recopa d'Europa Fou també un dels primers locutors a especialitzar-se en la retransmissió dels partits de bàsquet Treballà…

Fou component de les cobles Caravana, de la qual fou fundador, Els Montgrins 1956-64, Baix Empordà i Foment de la Sardana És autor de més de setanta sardanes de talla popular i desimbolta, com Benvinguda , El padrí de Barcelona ,  Petó i natjada , L’Hereu i la Gracieta ,  Ofrena a Calonge , Encís guixolenc , La noia és gran , L’oncle Virtut  i L’aplec de l’Escala , i les obligades de dos fiscorns Cap d’Estopa 1953 i Estimat amic , de notori èxit entre els sardanistes Les seves collaboracions literàries en la premsa local i en la revista SOM  a partir de les seves vivències l’han convertit en…

Format al seu entorn local, fou deixeble de tenora de Josep Coll i s’inicià professionalment en les cobles Els Guíxols, Antiga Principal de la Bisbal, La Principal de Palafrugell i L’As d’Anglès L’any 1940 fou cofundador de La Caravana i entre el 1950 i el 1970 s’integrà en La Principal de la Bisbal com a tenora solista, i es convertí en un dels principals virtuosos de la història d’aquest instrument —hom el conegué per “príncep de la tenora”, com l’havia anomenat Pau Casals— En 1970-84 fou viola en l’Orquestra Simfònica Ciutat de Barcelona És autor d’una obra de qualitat dins els gèneres…

Tipògraf, ingressà el 1876 a l’Asociación del Arte de Imprimir i fou un dels fundadors del nucli socialista madrileny del 1879 i un dels informadors de la Comissió de Reformes Socials 1884 Era secretari de la Federació Tipogràfica quan, pel maig del 1886, anà a València a organitzar, juntament amb Antoni Cortès, l’Agrupació Socialista Valenciana Del 1887 al 1897 residí a Barcelona, on impulsà la creació del PSOE local i de la UGT, de la qual fou president 1888-92 i secretari 1894-97, i encapçalà l’Agrupació Socialista de Barcelona També destacà en la consolidació de l’Agrupació…

Compositor de formació autodidàctica, fou deixeble de l’Escola dels comtes de Perala L’any 1890, amb setze anys, fou membre fundador juntament amb el seu germà Miguel de la cobla La Principal de Peralada —que obtingué grans èxits a Barcelona, a París i a Londres—, on també fou intèrpret de tible i violinista Poc després n’assumí la direcció artística i hi ocupà el lloc de segon fiscorn Des del 1894 mostrà dots de compositor en els diversos gèneres que la cobla oferia, i a partir del 1900, influït pels orfeonistes, presentà un estil més elaborat de sardana, que feu de pont vers l’anomenat…

Inicià la carrera professional a la ràdio Ràdio Joventut i Ràdio Terrassa, i del 1970 al 1984 treballà a Ràdio Barcelona Del 1984 al 1989 fou cap de programes radiofònics de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió actual Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals , i fins el 1994 conduí diversos programes de Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya , d’entre els quals el magazín radiofònic El matí de Josep Cuní 1985-95 aconseguí ser líder d’audiència a Catalunya de manera continuada durant anys, cosa que succeïa per primera vegada en la història de la ràdio en català des del franquisme…

Estudià filologia catalana Directora de l’editorial Pòrtic del 1987 al 1990, fou també directora de la Fundació Acta de pensament i debat fins el 1993 Exerceix el periodisme, amb una destacada presència als mitjans de comunicació, tant a través d’articles d’opinió a la premsa diària especialment a l’ Avui , El País ,  El Periódico de Catalunya  i La Vanguardia , com en programes de ràdio i televisió de formats diversos, tan culturals i socials com tertúlies, en els quals manifesta un acusat esperit de polemista Exercí també com a corresponsal en diversos conflictes internacionals del final de…