Resultats de la cerca

Actriu còmica i dramàtica discreta, la Columbia en féu un tipus de símbol sexual, no exempt d’ingenuïtat i de picaresca Ha actuat a The Man With the Golden Arm 1955, The Eddy Duchin Story 1956, Picnic 1956, Jeanne Eagels 1957, Vertigo 1958, Of Human Bondage 1964, Adventures of Moll Flanders 1964, The Legend of Lylah Clare 1968, etc

De contingut moralista, les seves obres contraposen la ingenuïtat i naturalitat del poble amb les ambicions de les classes dominants És autor, entre d’altres, de Rikas ja köhyä ‘Ric i pobre’, 1955, la trilogia Munnoni ja Mannerheim ‘La meva àvia i Mannerheim’, 1960-62, Aika ja uni ‘L’edat dels somnis’, 1993 i Faustus 1996

Mallarmé i Gide l’introduïren en el món de les lletres i li donaren la possibilitat de publicar els seus primers llibres De l’angélus de l’aube à l’angélus du soir , 1898 Le deuil des primevères, 1901, en els quals fa palesa la seva ingenuïtat i el seu enginy a tractar temes familiars o exòtics

Fou la segona de les tres germanes Brontë Publicà un llibre de poemes 1846 sota el pseudònim d' Ellis Bell , sense èxit La seva novella Wuthering Heights ‘Cims rúfols’, 1847 fou mal acollida, però la crítica del primer terç del s XX la revalorà En un ambient misteriós i tràgic i en un clima de puritanisme i d’ingenuïtat, explica l’esclat d’una passió amorosa violenta, però que ignora l’expressió de la sensualitat

Fou el creador d’un llenguatge cinematogràfic on el muntatge adquirí la seva dimensió autèntica Establí els fonaments de la temàtica cinematogràfica nord-americana ingenuïtat, moralisme i esquematisme Realitzà The Birth of a Nation 1914, Intolerance 1916, Hearts of the World 1917, Broken Blossoms 1919, Orphans of the Storm 1922 i The Battle of the Sexes 1928, entre d’altres Fundà el 1919, juntament amb Charles Chaplin , Mary Pickford i Douglas Fairbanks  la productora United Artists

Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles, de València, on fou alumne de Francesc Llàcer Amplià estudis a l’Academia de San Fernando de Madrid, amb F de Madrazo Tornà a València el 1862 Participà en les exposicions nacionals de belles arts de Madrid del 1862 i del 1864 Es dedicà sobretot a la pintura religiosa, d’un especial misticisme, on intentà de fondre les maneres de Murillo amb la ingenuïtat de la pintura medieval Excellent copista de Joan de Joanes i autor també de pintura d’ambient històric

Format amb els pintors de la sagristia de la catedral de Siena i amb di Bartolo, com ho demostren les dues taules amb la figura de Crist conservades a la Pinacoteca Nazionale de Siena, el Políptic Pecci 1425, escampat en diverses collecions i la Mare de Déu 1440, Museum of Fine Arts, Boston El seu estil evolucionà en contacte amb l’obra de P Ucello i G da Fabriano A aquest segon període corresponen el Políptic 1445, Galleria degli Uffizi i el Judici Universal 1460, Pinacoteca Nacionale, Siena El seu estil es caracteritza per una certa ingenuïtat i una definida irrealitat

Dit el Jove per a distingir-lo del seu pare Antoni Guerra , el Vell Jacint Rigau provà en va de fer-lo anar a París Anà a Madrid 1706, cridat per Felip V —del qual havia fet el retrat en una estada a Perpinyà—, tornà aviat a Perpinyà Bon observador de la natura, les seves obres revelen una bella ingenuïtat i molta frescor Excellí com a retratista És autor d’un Sant Elm Museu de Perpinyà i d’altres obres religioses a la catedral i a les esglésies de la Real i de Sant Mateu de Perpinyà, i a les d’Espirà de Conflent i de Catllà

A partir del 1884 es dedicà totalment a la pintura La seva obra és una mescla d’ingenuïtat i lucidesa —a vegades sembla donar testimoni de visions extàtiques— que obria un nou àmbit en l’art que es configurava Les seves imatges de guerra La guerra 1894, Musée d’Orsay, visions nocturnes Gitana adormida 1897, Museum of Modern Art, Nova York, selves tropicals Selva verge al capvespre 1907 i retrats Apollinaire i Marie Laurencin 1909, Kunstmuseum, Basilea, així com l’anterior mostren un trencament amb l’ús rígid de la raó i una quasi absoluta manca de convencionalismes culturals Amb…

Creador de les sèries de còmics Peanuts , protagonitzades pel nen Charlie Brown i el gos Snoopy, entre altres personatges, en publicà una historieta diària des del 1950 al diari Saturday Evening Post , fins a la seva mort Assolí un gran èxit que li permeté bastir al voltant d’aquests personatges una marca registrada de gran difusió comercial per a una gran varietat de productes Moltes de les sèries de còmics han estat traduïdes al català des del 1974 Els seus personatges són una transposició al món dels infants de la confusió, l’ansietat i les frustracions dels adults, que ressalta la …