Resultats de la cerca

Fou professor de la Universitat de Barcelona 1946-78 i de la Universitat de Harvard, EUA 1949-51, i director de l’Institut de Química Orgànica Aplicada del CSIC 1971-85 Dirigí programes d’investigació als EUA i a l’Estat espanyol El 1982 li fou concedit el premi Príncipe de Asturias de la investigació científica i tecnològica, i el 1985, la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic Des del 1969 fou acadèmic corresponent de l'Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid, i des del 1982, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona L’equip de treball que…

Juntament amb K Brugmann, formulà el programa d’innovació —coneguda amb el nom d’"innovació dels neogramàtics"— dels estudis lingüístics 1878 i publicà la sèrie de Morphologische Untersuchungen 1878-1910 Anuncià la llei coneguda pel seu nom llei d’Osthoff , segons la qual tota vocal llarga s’abreuja davant una sonant r, l, m, n i també davant i, u com a segon element de diftong seguida de consonant

Fill de pares xinesos de Taiwan establerts a Catalunya, estudià enginyeria informàtica, i ha cursat postsgraus de gestió i direcció d’empreses a l’IESE L’any 1995 fundà IntercomGI Intercom Telemàtica Girona, la primera empresa a l’Estat espanyol proveïdora d’accés a internet En ampliar progressivament l’espectre d’aplicacions i projectes d’innovació basats en internet, el 2008 passà a anomenar-se Inspirit Comprèn divisions com ara Inspirit Labs Incubació de projectes tecnològics innovadors, Spamina Seguretat del correu electrònic, Conzentra Serveis d’Internet, Intercomgi…

Estudià geografia i història a la Universitat de València La seva activitat docent, iniciada el 1963, s’ha desenvolupat en diversos instituts de Tarragona, Las Palmas de Gran Canària, Puertollano, Vila-real, València i al Liceu Espanyol de Roma És diplomada de postgrau de tercer cicle sobre formació del professorat de ciències socials per la Universitat de Barcelona i màster en didàctica de la història, la geografia i l’art per la UV Fou becada pel govern francès per a temes relacionats amb l’ensenyament i aprenentatge de la geografia, i realitzà treballs d’innovació educativa en…

Visqué a Roma, on sembla que feu l’estàtua criselefantina de Zeus per al temple de Metel Es distingí per la innovació del modelatge amb argila i escriví cinc llibres sobre obres d’art

Format a l’Institut Químic de Sarrià 1970, és llicenciat en química i doctor en ciències químiques per la Universitat de Barcelona 1977, màster en ciències aplicades 1973 i doctor en filosofia 1976 per la Universitat de Toronto Catedràtic d’enginyeria química a la Universitat Rovira i Virgili Director del Centre d’Innovació en Tecnologia Química CITQ de la Xarxa d’Innovació Tecnològica del departament d’indústria de la Generalitat de Catalunya CIDEM, membre del Water Technology Research Center Universitat de Califòrnia, Los Angeles i membre del Center for…

No fou mai reconegut per la casa imperial t'ang , a la qual pertanyia, i visqué en la pobresa La seva poesia, difícil i dominada per l’esteticisme, representa una innovació dins la poesia t'ang La seva obra ha estat recollida a Ch'ang-yü chi

Fou deixeble a Venècia del gravador Joseph Wagner 1745 Enriquí la tècnica del gravat amb la innovació del puntejat Treballà també a Anglaterra 1764, on figurà entre els fundadors de la Royal Academy Traslladat a Portugal, fou director des del 1802 de l’acadèmia de belles arts de Lisboa, ciutat on fundà una escola de gravat

Estudià ciències físiques, exercí de docent alguns anys fins que optà professionalment per la literatura Collaborà en revistes literàries com Respublika i deixà una producció narrativa de quatre reculls de contes i set novelles La seva obra mestra és Vilniaus Pokeris El pòquer de Vílnius 1989, una novella urbana, d’humor àcid i actituds obscenes, que representà un trencament i alhora un inici d’innovació dins de la literatura lituana

Clarissa a Saint-Omer 1606, amb unes altres cinc dones angleses fundà l’institut de les English Ladies ‘dames angleses’, inspirat en l’orde dels jesuïtes, dedicat a l’educació i a l’apostolat La innovació —supressió de clausura i de cor— li valgué l’empresonament a les clarisses de Munic 1631 i la supressió temporal de l’orde per Urbà VIII Passà els darrers anys a Anglaterra