Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Francisco Ronquillo
Història
Política
Polític castellà.
Corregidor de Madrid i instigador del Motí dels Gats 1699 En la guerra de Successió serví en el bàndol borbònic i reprimí els austriacistes a Madrid 1706 Felip V el nomenà president del Consell de Castella, càrrec del qual fou destituït el 1714
José Paúl y Angulo
Història
Política
Polític.
Participà en la revolució del 1868 i fou elegit diputat el 1869, però s’uní al grup de republicans descontents i dirigí una partida republicana a Andalusia 1869 Acusat d’instigador de l’assassinat del general Prim, s’exilià a Amèrica i França i publicà Los asesinos del general Prim y la política en España 1886, en defensa de la seva innocència
Samuel Ruiz García
Cristianisme
Eclesiàstic mexicà.
Era fill d’una família de pagesos pobres Ordenat sacerdot el 1949, fou bisbe de San Cristóbal de las Casas 1959-99, a Chiapas La seva defensa de la població indígena d’aquest estat el dugué a enfrontaments amb el govern mexicà, que l’acusà d'ésser l’instigador de la revolta zapatista 1994 L'any 2008 fou designat per l'Ejército Zapatista de Liberación Nacional mediador amb el govern de Felipe Calderón Fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat Iberoamericana de Mèxic, l'Autònoma de Barcelona 1997 i l'Autònoma de Sinaloa 2001 El 2000 rebé el premi Simón Bolívar de la…
Walther Siegmund-Schultze
Música
Musicòleg alemany.
Estudià musicologia a la Universitat de Breslau 1935-39, on fou alumne d’Arnold Schmitz i es doctorà el 1940 Fou professor des del 1949 i posteriorment director de l’Institut Musicològic de la Universitat de Halle, centre on obtingué el postdoctorat el 1951 Presidí la Societat Georg Friedrich Händel 1989-91 i edità les Edicions de Händel 1957 i l'"Anuari de Händel" 1955-90 Com a musicòleg influent, fou l’instigador de la separació dels musicòlegs de la República Democràtica Alemanya del Gesellschaft für Musikforschung Societat per a la Investigació Musical el 1968 La seva recerca…
Joaquim Salvatella i Gibert

Joaquim Salvatella i Gibert
© Fototeca.cat
Història
Història del dret
Advocat i polític.
Fou passant de Vallès i Ribot i s’afilià al Partit Republicà Federal Fou elegit diputat a corts per Figueres els anys 1905, 1907, 1910 i 1914, destacà com a brillant parlamentari i presidí la minoria de la conjunció republicanosocialista el 1910 Cofundador de la UFNR, signà el 1914 el Pacte de Sant Gervasi El 1916, en perdre l’acta de diputat, s’installà a Madrid i s’uní al partit liberal dinàstic fou ministre d’instrucció pública en els governs de Romanones 1918-19 i de García Prieto 1922-23 El 1930 fou jutjat pel fet d’haver acusat Alfons XIII d’ésser l’instigador del cop d’…
Pierre Samuel Dupont de Nemours
Economia
Història
Política
Economista i polític francès.
Deixeble de Quesnay, defensà les teories fisiocràtiques des de la publicació de la seva obra De l’exportation et de l’importation des grains 1764, clarament lliurecanvista Collaborà en les reformes fetes per Turgot i Calonne i fou instigador del tractat de comerç de Versalles 1783 Contrari a la Revolució, emigrà als EUA 1800, on collaborà amb Jefferson L’any 1802 tornà a França per encàrrec del govern nord-americà i fou vicepresident de la cambra de comerç, fins que començà a criticar la política de Napoleó i tornà als EUA Escriví obres, més de divulgació que no de creació, i…
Ricard III d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1483-85).
Fill petit de Ricard de York, duc de Gloucester Molt influent durant el regnat del seu germà Eduard IV, aquest el féu tutor dels seus fills Probable instigador de la mort d’aquest, es proclamà regent i protector dels seus nebots, però ben aviat féu declarar illegítim Eduard V, encara infant, i aconseguí que el Parlament el nomenés rei Assassinà els seus nebots, que havia tingut segrestats a la Torre de Londres Aquests crims i el despotisme amb què governà el feren molt impopular Quan Enric Tudor Enric VII, hereu dels Lancaster, desembarcà a Anglaterra agost del 1485, Ricard…
Louis Blanc
Historiografia
Periodisme
Política
Historiador, periodista i polític socialista francès.
Un dels banderers del pensament socialista des de les seves revistes “Bon Sens” i “Revue du Progrès” 1839, i sobretot amb el seu fulletó L’Organisation du travail , ampliat el 1848 amb Le Droit au travail , en els quals formulà els seu principi, “de cada u segons les seves habilitats a cada u segons les seves necessitats” la seva principal innovació fou la idea que l’estat era un instrument necessari per a la reforma social mentrestant, la seva Histoire de dix ans 1841 actuava com a arma de descrèdit contra la monarquia de Lluís Felip Membre del govern provisional el 1848, portà a terme el…