Resultats de la cerca

Doctor en història i teoria de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona La seva activitat se centra en la investigació i la docència a la universitat i en escoles d’art i de disseny de Barcelona o d’àmbit internacional Entre el 1994 i el 1995 realitzà una estada com a visiting scholar a l’Art Institute de Chicago Entre el gener del 1995 i el gener de 1998 dirigí el Museu d’Art Contemporani de Barcelona Pel que fa a la seva tasca com a curador independent, destaquen el cicle Figuracions de l’Espai , a l’Espai 13 de la Fundació Miró 1989…

Des de molt jove s’interessà pels autors i els corrents musicals d’avantguarda El 1972 es traslladà a Madrid, on del 1979 al 1984 dirigí l’aula de música de la Universidad Complutense i on es llicencià en filosofia i lletres Retornà al seu poble natal l’any 2009 Ha estat creador del grup d’acció musical Actum de València 1973, el Taller de Música Mundana 1978, el Flatus Vocis Trio 1987 i els cicles Ensems 1979, Paralelo Madrid 1992 i Nits d’Aielo i Art 1998 El seu singular i heterodox àmbit creatiu abasta la improvisació, el minimalisme, la música plurifocal, la poesia fonètica i, en…

És un dels noms de referència de la literatura gallega contemporània Estudià art modern i contemporani i ha treballat com a docent i periodista Els títols més importants de la seva narrativa són les novelles Polaroid 1986, Land Rover 1990, Ambulancia 1990, Caixon desastre 1991, Tic-Tac 1993, premi de la Crítica Española i Trece badaladas 2002, Premio Nacional de narrativa Tot i que el 2010 anuncià la seva retirada com a escriptor professional i la represa de l'activitat com a professor de secundària, retornà el 2014 a la ficció literària amb el volum de narracions Sonámbulos Posteriorment ha…

Moltes de les seves obres, en versió original castellana, s’han estrenat en català A banda d’un primerenc L’afilador de pianos 1992, destaca Valencia , obra estrenada al Festival Grec de Barcelona el 1997 sota la direcció de Rafel Duran, un viatge absurd, tragicòmic i surrealista que un home emprèn a l’atzar a la recerca de la seva identitat, en què l’autor fa gala d’una gran originalitat i un remarcable sentit de l’humor Estrenà Cocodrilo a Alcoi sota la batuta d’Alejandro Jornet 1998 i Ultramarins al festival de Sitges del 1999, dirigit per Yvette Vigatà, espectacle que rebé el premi Serra…

Estudià dret, però aviat es dedicà al periodisme cultural, que exercí en diaris i revistes ABC , El Mundo , Quimera , Historia y Vida , etc i a la literatura Moltes de les seves obres tenen versió en català i en castellà S’inicià en la narració juvenil, gènere en el qual ha aconseguit una notable projecció amb, entre altres llibres, Trigal con cuervos 1999, premi Ateneo Joven de Sevilla, Hot Dogs 2001, premi Gran Angular 2000, La llunacom 2003, premi Edebé, Ara o mai 2003, Okupada 2005,  Un camí dins la boira 2006, premi Ramon Muntaner, L’anell de la Irina 2006, El circuit de Montecarlo 2007…

Llicenciat en filologia catalana a la Universitat de València el 1985, any a partir del qual hi exerceix la docència, es doctorà el 1991 És un dels poetes dels vuitanta més interessants i representatius del País Valencià Del 1997 al 2004 fou vicepresident de la branca valenciana de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana És collaborador habitual en diversos mitjans de comunicació Ha publicat, entre d’altres Passadís voraç del silenci 1985, Tatuatge 1989, premi Ausiàs Marc 1988, L’holandès errant 1994, premi Ciutat de Palma 1993, La mar 1997, premi Vicent Andrés Estellés 1996, L’odi 2005…

Filla del filòsof argentí Abelardo Gabancho, que donà a conèixer a l’Argentina el filòsof Alexandre Deulofeu , aprengué català al casal català d’aquesta ciutat Estudià periodisme Resident a Barcelona des del 1974, collabora en diversos mitjans de comunicació de Catalunya premsa i ràdio i és autora de reportatges i guies de Barcelona i de treballs de tema historicocultural La creació del món catorze directors expliquen el seu teatre , 1986 Barcelona, tercera pàtria del tango , 1990, amb Xavier Febrés Despert entre adormits Joan Maragall i la fi de segle a Barcelona , 1998 La història amagada…

Vida Abandonà la carrera de filosofia i lletres a Salamanca per establir-se a Barcelona, on estudià a l’Institut del Teatre, formà part del grup Teatro Español Universitario de la facultat de dret i d’un elenc de cambra fins que es professionalitzà Debutà en el cinema com a secundari gràcies al seu talent dramàtic i a la particular fotogènia en Los desamparados 1960, Antonio Santillán Després d’alguns petits papers, IFISA li oferí protagonitzar Juventud a la intemperie 1961, Ignasi F Iquino El seu estil interpretatiu, basat en l’escola Actor’s Studio, l’apropava a les noves tendències del…

Vida Acabat el batxillerat, es traslladà a Madrid i abandonà els estudis de dret a favor de la seva carrera musical com a compositor i director d’orquestra Amb José María Legaza compongué la música de la revista 33 rubias y 3 morenas con 3 hombres d’Enrique i Antonio Paso S’introduí en el món de la comèdia musical teatral i entrà al Teatre de La Latina de Madrid, dirigit per Ignasi F Iquino Aquest li proposà que s’encarregués de la composició de bandes sonores de la seva productora barcelonina IFISA Escobar se supedità al sistema de producció d’Iquino, que implicava compondre músiques…

Es formà als seminaris de dramatúrgia textual que impartia José Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett de Barcelona El 1991 obtingué el premi Ignasi Iglésias amb Berna i el premi Calderón de la Barca amb Rodeo Figura representativa de la dramatúrgia catalana contemporània, el seu teatre tendeix a eludir el discurs ideològic i es decanta a explorar la funció pragmàtica del llenguatge Els seus textos, estrenats en català i en castellà, capgiren les categories dramatúrgiques tradicionals referències de situació, renúncia al diàleg com a motor de l’acció, etc per a crear un univers…