Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Lyman Spitzer
Astronomia
Astrofísic nord-americà.
Entre el 1947 i el 1979 fou professor i director de l’observatori de la Universitat de Princeton Escriví diversos treballs sobre la física de les galàxies i la formació dels estels, entre els quals cal destacar Diffuse Matter in Space 1968, Searching Between the Stars 1982 i Dynamical Evolution of Globular Clusters 1987 Fou un dels màxims responsables del projecte que dugué a la construcció del telescopi espacial Hubble, llançat a l’espai el 1990 Estudià la matèria interestellar i elaborà una teoria sobre el creixement dels grans de pols interestellar a partir dels àtoms i les molècules…
Jean Claude Barthélemy Dufay
Astronomia
Astrònom francès.
Són notables els seus estudis sobre la brillantor del cel nocturn, basats en un gran nombre de mesures fotomètriques, espectroscòpiques i polarimètriques, i sobre la matèria interestellar a la regió central de la Via Làctia Són obres seves Nébuleuses Galactiques et Matière Interstellaire 1954 i Introduction à l’Astrophysique 1961
Edward Mills Purcell
Física
Físic nord-americà.
Estudià a la Universitat de Harvard i en fou professor a partir del 1946 Estudià les microones i el magnetisme nuclear i demostrà l’existència d’hidrogen al medi interestellar Pels seus estudis sobre els moments magnètics dels nuclis atòmics rebé el premi Nobel de física el 1952, compartit amb FBloch
Gerhard Herzberg
Física
Físic canadenc d’origen alemany.
Li fou atorgat el premi Nobel de química del 1971 pels seus treballs sobre la determinació de l’estructura electrònica i la disposició espacial de les molècules, especialment radicals lliures Ha estudiat també l’espectroscòpia atòmica i molecular, i ha reeixit a aplicar els estudis espectroscòpics a la identificació de certes molècules en atmosferes planetàries, cometes i a l’espai interestellar És autor de Constants of Diatomic Molecules 1979
Alexander Boksenberg
Astronomia
Astrofísic anglès.
Dissenyà l' IPCS image photon counting system , detector lluminós basat en l’amplificació i acumulació dels fotons lluminosos rebuts des de fonts molt febles, com els quàsars llunyans, els quals estudià juntament amb Wallance Sargent L' IPCS representà un canvi substancial en la detecció òptica en astronomia, i ha estat incorporat als telescopis més grans i hom l’inclou en el disseny dels instruments moderns Boksenberg ha treballat també en el camp de l’astronomia ultraviolada, en el qual, tot usant balons, ha determinat la densitat d’electrons i l’abundància de metalls del medi…
Hannes Olof Gösta Alfvén
Física
Físic suec.
Entre els anys 1930 i 1940, en intentar explicar la dinàmica de les taques solars, estudià la interacció d’un camp electromagnètic amb un plasma En la mateixa línia, estudià la magnetosfera terrestre, les aurores polars i les tempestes magnètiques Postulà 1942 la propagació d’ones electromagnètiques en els plasmes, les anomenades ones Alfvén Donà una teoria sobre la formació dels planetes del sistema solar segons la qual el Sol capturà matèria de la pols interestellar Els seus estudis sobre magnetohidrodinàmica són fonamentals per a la física del plasma És autor, entre d’altres, de Cosmical…
Raymond Arthur Lyttleton
Astronomia
Astrònom britànic.
Estudià a Cambridge i després a Princenton EUA Amb Fred Hoyle , descobrí l’hidrogen interestellar 1939 i als primers anys quaranta explicà la generació d’energia estellar a partir de principis de la física nuclear El 1945 fou nomenat catedràtic de la Universitat de Cambridge Feu també algunes aportacions en geofísica, entre les quals la demostració de l’estabilitat de les masses líquides en rotació, que aplicà al nucli de la Terra, i proposà una controvertida teoria sobre la formació de les muntanyes Estudià també els cometes És autor, entre d’altres, de The Comets and their Origin 1953, The…
Paul Friedlander
Art
Físic i artista científic britànic.
Escultor, les seves peces estan constituïdes per ones de llum en moviment, produïdes per unes fonts lumíniques dissenyades per ell mateix Fascinat per la física i la cosmologia, estudià física i matemàtiques a la Universitat de Sussex, on es convertí en un expert en propulsió interestellar Orientat cap a l’art, el seu estil característic començà a fer-se patent els anys vuitanta, durant la seva etapa com a dissenyador de luminotècnia per a concerts de música d’avantguarda Posteriorment s’anà especialitzant en la creació d’un art basat en els efectes de la llum, en combinació amb la cinètica i…
Arno Allan Penzias
Astronomia
Astrofísic alemany nacionalitzat nord-americà.
Estudià als EUA i obtingué el grau de doctor en ciències físiques per la Universitat de Colúmbia l’any 1962 Treballà als laboratoris de la Bell Telephone de Nova Jersey, on fou membre de l’equip tècnic del laboratori, i del 1972 al 1974 fou cap del departament d’investigacions en radiotècnica, i l’any 1974 fou nomenat cap d’investigacions en radioastronomia Entre els seus treballs més importants cal destacar el descobriment, en collaboració amb Robert W Wilson , de la denominada radiació cosmològica universal , de la qual establiren molt acuradament totes les seves característiques una vegada…