Resultats de la cerca

És considerada la primera poetessa en llengua afrikaans la seva obra tingué ressò també als Països Baixos, on residí des del 1961 Die stil avontuur ‘L’aventura silenciosa’, 1939, de caràcter intimista, fou la seva primera obra important Seguiren Die ander dors ‘L’altra set’, 1946, Tussensang ‘Interludi’, 1950, Balans ‘Balanç’ 1963, Bestand ‘Residu’, 1982, Versamelde Gedigte ‘Poemes reunits’, 1990 i Tydverdryf/Pastime 1996, entre d’altres

Inicià els estudis musicals al Conservatori de València, estudis que després continuà amb Joaquín Turina a Madrid i Joaquim Nin a París La seva prometedora carrera pianística es veié estruncada per un accident que li deixà seqüeles permanents en una mà i llavors Magenti orientà la seva activitat cap a l’ensenyament i la composició Fou professor de piano al Conservatori de València i la seva producció musical consta essencialment de sarsueles, generalment d’ambient valencià De les seves obres destaquen El ruiseñor de la huerta 1930, amb un excellent interludi orquestral, La…

Estudià dibuix i pintura i rebé la influència del dibuixant mataroní Manuel Cuyàs i Duran i de Ricard Opisso Havent-se iniciat en l’escultura pel seu compte, amplià estudis a Perusa Itàlia i més tard a Valldemossa Mallorca, amb l’escultor Joan Rebull Decantat definitivament per l’escultura, el 1962 feu la primera exposició individual Impulsà el cicle d’exposicions Volta a Catalunya d’un escultor 1976-83 Destaquen els nombrosos retrats i monuments dedicats a personatges illustres, entre els quals hi ha la sèrie 33 catalans Josep Pla 1976, Josep Vallverdú 1977, Salvador Espriu 1979, Josep M…

Estudià periodisme i filosofia i lletres, doctorant-se en filologia catalana Collaborador de La Vanguardia, Destino i Serra d’Or , fou redactor en cap i comentarista de política internacional al Diario de Barcelona Des dels inicis de la seva trajectòria professional prengué part activa en les iniciatives –molt limitades pel règim franquista– per a introduir el català en els mitjans de comunicació del 1962 al 1976 dirigí al Diario de Barcelona  una secció dedicada a llibres en català i collaborà regularment a Serra d’Or  i al setmanari Tele/estel  durant la seva curta existència 1966-70 Fou…

Vida Germà del compositor i pianista Jaume Padrós Inicià la seva formació musical al Conservatori d’Igualada, on romangué del 1953 al 1960, i posteriorment anà a Barcelona, on fou deixeble de J Albareda i J Torra, que l’introduí en el serialisme i l’instà a traslladar-se a Alemanya per a estudiar amb B Rövenstrunck També anà a Suïssa, on prosseguí la seva formació de piano, amb P Baumgartner i S Savoff, composició, amb K Huber i HU Lehemann, i interpretació de música contemporània, amb J Wyttenbach El 1982 tornà a Catalunya Fou professor al Conservatori Municipal de Barcelona, on formà…

Vida Format al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on estudià flauta, composició i direcció d’orquestra, començà a destacar en el panorama català com a primer flauta de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu 1977-85 i membre de l’Orquestra Ciutat de Barcelona Ben aviat s’interessà pel món de la composició, i l’any 1975 compongué les primeres obres del seu catàleg l' Elegia per la mort de Shostakovich per a piano 1975 i les Tres peces breus per a piano L’impacte de la seva trajectòria compositiva no es produí fins el 1977, que obtingué el Premio de Composición Orquesta Nacional per…

Vida Fou el més jove d’una de les més antigues famílies patrícies de la Romanya L’elevat estatus social familiar contribuí favorablement al fet que Corelli gaudís d’una acurada formació musical Inicià els estudis a Faenza i Lugo i més tard es traslladà a Bolonya, on estudià violí amb destacats mestres El 1670 fou admès, a l’edat de disset anys, a l’Accademia Filarmonica Allí entrà en contacte amb l’escola bolonyesa de compositors, formada per figures de la talla de M Cazzati, GA Perti, GP Colonna, GB Vitali i G Torelli Durant aquesta època exercí d’organista a la basílica de Sant Petroni…

Vida Fill de mare alsaciana i pare suís establerts a Valls, s’educà en un ambient cultural català Era germà del polític Carles Gerhard A dotze anys el seu pare l’envià a Lausana Suïssa per ampliar els estudis i entrar en una escola de comerç, però la seva vocació musical era molt forta i a l’edat de disset anys es traslladà a Munic i ingressà a l’Acadèmia Reial, on estudià amb Walter Courvoisier L’esclat de la Primera Guerra Mundial 1914, frustrà els seus plans i retornà a Valls seguidament es traslladà a Barcelona, on estudià piano amb Enric Granados i Frank Marshall, composició i…

Vida Rebé les primeres classes del seu pare, que era organista a Dijon A divuit anys fou enviat a Itàlia, on passà una curta temporada d’estudis a Milà El 1706 era a París, servint com a organista Allí publicà, aquest mateix any, el seu Premier livre de pièces de clavecin El 1709 tornà a Dijon per substituir el seu pare com a organista a Notre- Dame El 1713 residia a Lió i el 1715 a Clarmont, a la catedral de la qual romangué vuit anys en qualitat d’organista Cap al 1723 el capítol catedralici li donà permís per a deixar el càrrec anà a París per segona vegada i s’hi establí definitivament…