Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
Slobodan Milošević

Slobodan Milosevic
© Intern. Comittee to Defend Milosevic
Política
Polític serbi.
Dirigí el Banc de Belgrad 1978-83 El 1984 presidí la Lliga Sèrbia dels Comunistes que rebatejà com a Partit Socialista i el 1988 fou elegit president de Sèrbia reelegit el 1990 i el 1992, càrrec des del qual maldà per imposar l’hegemonia sèrbia a la Federació, tot servint-se del projecte expansionista de la Gran Sèrbia, que el portà, entre altres mesures, a suprimir l’autonomia a Kosovo i la Vojvodina 1990 i a bloquejar l’accés a la presidència de Iugoslàvia del croat Stipe Mesić 1991 Davant del desmembrament de Iugoslàvia, donà suport a les milícies sèrbies fora de la República Sèrbia, que…
Paul Verhoeven

Paul Verhoeven
© Festival Intern. de Cinema de Catalunya
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic holandès.
Debutà professionalment com a director el 1971, però es donà a conèixer internacionalment amb la pellícula eròtica Turks Fruit 1973 L’èxit de De vierde man ‘El quart home’ 1982 i Flesh and Blood 1984 el portaren als EUA, on ha rodat la resta de la seva obra amb una gran acceptació per part del públic els films de ciència ficció Robocop 1987 i Total Recall 1990, i la policíaca Basic Instinct 1992 En canvi, Show Girls 1995 fou un fracàs Posteriorment ha dirigit Starship Troopers 1997 i The Hollow Man 2000
Gesa I d’Hongria
Història
Rei d’Hongria (1074-77).
Fill de Bela II, destronà el seu cosí Salomó i el succeí 1074 El papa i l’emperador bizantí, Miquel VII, el reconegueren, però el debilitament intern del poder reial permeté als bizantins de reforçar llur influència a Hongria
Eugeni II
Cristianisme
Papa (824-827).
Succeí, amb l’ajut dels francs, Pasqual I Davant el desordre intern de Roma, demanà protecció a Lluís el Piadós, el qual la hi atorgà a través de la constitutio romana 824 Reuní un sínode 826 i impulsà l’evangelització escandinava
Antonin Procházka
Pintura
Pintor txec.
Membre del grup Osma Expressionista des del 1907 i cubista des del 1910, conservà sempre el colorit fauve El seu cubisme-expressionisme, fortament influït per l’obra d’El Greco, es caracteritza per la desmaterialització del volum, la lluminositat i el simbolisme intern
Samuel I de Bulgària
Història
Tsar de Bulgària (980-1014).
Aprofità el desordre intern de l’imperi bizantí i les campanyes d’aquest a Síria i Itàlia per intentar de restaurar l’imperi búlgar, del qual recobrà la part occidental El 986 derrotà Basili II de Bizanci, però fou vençut per aquest 1014 d’una manera definitiva
Benjamin Thompson
Física
Físic nord-americà, conegut també com a comte de Rumford.
Residí uns quants anys a Baviera i després passà a Londres i a França, on restà definitivament Féu interessants recerques en calorimetria i transmissió de la calor Rebutjà la famosa teoria del calòric, mitjançant una experiència amb glaç fundent Afirmà que la calor és deguda a un moviment intern de vibració Ideà un fotòmetre i un calorímetre
Antoni Moll
Arxivística i biblioteconomia
Història del dret
Notari i arxiver municipal.
Publicà Ordinacions i sumari dels privilegis, consuetuds i bons usos del regne de Mallorca 1663 Recull molt útil per a ús de notaris, comprèn les ordinacions de Pelai Unís, les ordinacions, els capítols i les esmenes de Berenguer Unís, els capítols de règim intern de l’audiència i la pragmàtica de la seva institució i un índex temàtic per ordre alfabètic dels privilegis i les franqueses, la taula de festes, la tarifa dels drets cobrats per notaris i, finalment, un índex alfabètic força extens
Flavi Valent
Història
Emperador romà d’Orient (364-378).
Associat a l’Imperi pel seu germà Valentinià I, li fou inferior en dots militars i polítics, bé que sabé mantenir l’equilibri intern temperà les pressions fiscals i frenà els abusos dels funcionaris Abocat a l’arrianisme, cercà la unitat de l’Església amb mètodes violents, que originaren la rebellió popular dels visigots 365 Conclosa la pau amb Atanaric 369, hagué de combatre els perses Perduda l’Armènia 378, els gots, els alans i els huns envaïren la Tràcia Morí a la batalla d’Adrianòpolis
Íñigo López de Mendoza y Mendoza
Història
Tercer marquès de Mondéjar (1566), gran d’Espanya i comte de Tendilla.
Fou capità general del regne de Granada i ambaixador a Roma Lloctinent general de València 1572-75, es preocupà pel règim intern de l’audiència, per l’administració de la justícia i a combatre contra els bandolers Virrei de Nàpols 1575-79, hagué de combatre el bandoler Marco Berardo, que s’havia erigit en rei de la Campània Per la seva política, s’enemistà amb el cardenal Granvela, antecessor seu en el càrrec, i amb el comandant general de les forces d’Itàlia, Joan d’Àustria, aleshores a Nàpols
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina