Resultats de la cerca

Dins una atmosfera surrealista, la seva obra inicial interpretava màquines i productes industrials Parade , 1930, Museum of Modern Art, Nova York És autor de The Eternal City 1934-37, Museum of Modern Art, evocació sarcàstica de la Roma mussoliniana Posteriorment preferí la interpretació d’elements naturals dins un cert realisme màgic Key West Beach , 1940, collecció Thrall Soby L’any 1972 féu una sèrie de bronzes sobre la bellesa i la sensualitat, els Bronzes de Venus , a partir del tema clàssic grec

Després de les primeres actuacions en públic, l’any 1844 esdevingué alumne d’I Moscheles Fou conegut per tot Europa i també a l’Amèrica del Nord com a virtuós del piano en gires en les quals participava també la seva esposa, la pianista Marie Trautmann la futura professora d’Albert Schweitzer Jaëll fou un defensor de la música de la seva època i gran amic de F Liszt En els seus concerts interpretava també composicions pròpies de caràcter virtuosístic

Treballà a la Gran Bretanya i als EUA Interpretava habitualment el personatge de l’anglès tradicional, lúcid, autoirònic i sovint absurd, tant en films humorístics com seriosos Ha actuat a Raffles 1939, The Bishop's Wife 1947, Around the World in Eighty Days 1956, Bonjour Tristesse 1958, Separated Tables Oscar, 1958, The Guns of Navarone 1960, The Pink Panther 1963, Casino Royal 1966, Death on the Nile 1978, Escape to Athena 1978, The Sea Wolves 1980, etc Publicà l’autobiografia Bring on the Empty Horses 1975

Violinista autodidàctic i ferrer d’ofici Director del Terceto Farré, on tocava amb els seus fills Josep Maria acordionista i Joan percussionista i interpretava els Llanceros de Tuixén i altres tonades tradicionals de la serra de Cadí Alt Urgell i Berguedà i de la comarca del Solsonès, així com el repertori de ball popular vals, polca, masurca, pasdoble, xotis, etc L’any 1962 es traslladà a la Seu d’Urgell i el 1972 a Barcelona Enregistrà cançons i balls en els discs de l’Associació Arsèguel i els acordionistes del Pirineu

S’inicià amb Els Joglars, i treballà també amb La Cubana i altres companyies i a les ordres de directors com Sergi Belbel, Tamzin Townsend o Abel Folk Fou conegut sobretot per papers en sèries de televisió, com Secrets de Família 1995, Estació d’enllaç 1996, El Joc de viure 1997, Temps de silenci 2001-2002 i El cor de la ciutat , on interpretava el personatge de Beni 2006-2009 En cinema, actuà en films com Morir o no 2000 i Anita no perd el tren 2001, de Ventura Pons

Enginyer de mines, el 1916 ingressà al Conservatori Nacional de Música de Santiago, on estudià teoria i piano amb Aníbal Aracena Infanta, violí amb Aurelio Silva, harmonia amb José Salinas i composició amb Enrique Soro Es dedicà a difondre la música més innovadora mitjançant conferències i concerts en els quals interpretava obres pròpies Fou membre de la Sociedad Bach i fundador de la Sociedad de Compositores Chilenos 1923 Presidí l’Acadèmia Literària i dirigí la publicació "Revista Artística" Obtingué alguns premis amb obres com ara Alucinaciones de Primavera 1916, Poema…

Fou un dels intèrprets destacats del repertori wagnerià Estudià amb FP Lachner i Janke a Munic, ciutat on debutà quan només tenia vint anys Poc després cantà durant diferents temporades a Viena, Londres, Bayreuth i Nova York Posseïa una tècnica molt bona i un color fosc de veu Al seu temps fou considerat un dels millors intèrprets dels papers de Tristany i de Lohengrin Wagner opinava, però, que no tenia una veu prou heroica Encarnà també Parsifal i Sigfrid Compongué una òpera, Der Fremdling 'L’estrany', 1899 La seva dona, T Thoma, interpretava així mateix personatges wagnerians

Format al Conservatori de Música de Barcelona, debutà com a guitarrista professional l’any 1965 en el grup Gratsons L’any 1970 treballà amb músics com Peret, Maria del Mar Bonet, Francesc Pi de la Serra i Raimon Tres anys més tard començà a collaborar amb Joan Manuel Serrat, arranjant i produint discos i acompanyant-lo en diverses gires També treballà en sintonies de campanyes publicitàries i per a programes de televisió, i realitzà els arranjaments de l’himne del FC Barcelona per al centenari Compongué bandes sonores per a films de Wim Wenders i Alain Tanner En el seu primer disc en solitari…

Estudià a Sant Petersburg i, posteriorment, a París Interpretà un repertori ampli, que incloïa des de papers wagnerians fins a d’altres tan diferents com els d’Antonida, d' Una vida pel tsar , i Ludmila, de Ruslan i L’udmila , ambdues de M Glinka També interpretà òperes de PI Cajkovskij, Ch Gounod i G Meyerbeer Fou una de les primeres cantants russes que, a part de les qüestions purament musicals, s’interessà per donar credibilitat dramàtica als personatges que interpretava Les cròniques del seu temps parlen de la claredat de la seva veu i de la seva dicció clara, factors que…

Estudià orgue i teoria de la música Treballà com a cornetista en bandes de músics A partir del 1896 dirigí els Mahara’s Minstrels, i més endavant la seva pròpia banda, la Memphis Orchestra, sempre itinerant pel sud dels Estats Units La formació interpretava música de ball, ragtime , arranjaments d’obertures operístiques i composicions del mateix Handy Fou el primer a incorporar elements de blues -que escoltà de cantants i grups rurals- a música orquestral escrita, tal com ho mostren Memphis Blues 1912 i la cèlebre St Louis Blues 1914 Els anys vint s’installà a Nova York com a…