Resultats de la cerca

Federal intransigent, intentà fer aixecar Béjar per l’octubre de 1869 i posteriorment, resident a Madrid, fou el principal redactor i director d' El Combate 1870 i 1872 El 1873 fou el vicepresident del Comitè de Salvació Pública que preparà la insurrecció que havia de derivar cap al cantonalisme És autor de Cincuenta años de conspirador Memorias político-revolucionarias 1853-1903 1932, una de les fonts importants per a l’estudi de les actuacions clandestines dels demòcrates i dels federals intransigents

Liberal, fou allunyat de l’exèrcit el 1823 El 1841 es proclamà esparterista Posteriorment, s’uní a Joan Prim i intervingué en el fracassat alçament del juny del 1866 a Madrid Fou diputat a les corts constituents del 1869 i se significà com a dirigent dels “intransigents” dins el partit republicà federal Formà part del Directori Nacional d’aquest abril-octubre del 1872 i dirigí l’alçament intransigent del novembre del 1872 Proclamada la Primera República, fou capità general de Catalunya febrer-març del 1873, i es posà, com a general en cap, al davant del moviment cantonalista de…

Governador de Sonora 1912-19, on introduí diverses reformes avançades, el 1919 entrà al govern de Venustiano Carranza, en el derrocament del qual participà Fou secretari de governació 1920-23 del nou president Obregón, el qual succeí 1924 Prosseguí la seva política de reformes reestructuració de l’exèrcit, reforma agrària, lluita contra el caudillismo i contra la influència nord-americana, la qual desencadenà la sublevación cristera , dirigida per catòlics intransigents, que ell combaté amb èxit Acabat el seu mandat el 1928, fundà el Partido Nacional Revolucionario, i, havent…

Després d’intervenir en la primera guerra Carlina, el 1854 prestà suport, ja brigadier, a l’aixecament de Vicálvaro El 1856 fou governador militar de Madrid S'uní a Prim el 1866 i participà en els fets de la caserna de San Gil i després en els del 1867 als Pirineus El 29 de setembre de 1868, passat ja al partit republicà, entrà per la Jonquera cridat per la junta revolucionària de l’Empordà per fer-se càrrec de la insurrecció a Figueres Exaltat, fou diputat a corts constituents del 1869 i mantingué una certa relació amb els republicans intransigents del Principat pel febrer del…

Agent comercial, des del 1858 es relacionà amb el partit democràtic El 1863 fundà el periòdic El Debate i després fou cosignant del Manifest dels Demòcrates socialistes barcelonins del 1864 Empresonat per participar en els moviments revolucionaris del 1866, passà a Madrid 1867, on fou vicepresident del Club de la Montaña i fundà, amb Rodríguez Solís, el periòdic Cartas Federales En la revolució del 1868 s’alineà amb els republicans intransigents i intentà, amb Lostau i Arderius l’aixecament de l’Empordà contra les quintes 1872 Diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat en 1872-…

Durant la guerra del Francès es distingí en els setges de Girona i dispersà una columna francesa a Ribes de Freser, fet que li valgué el títol de marquès de la Vall de Ribes Serví en l’exèrcit sota Ferran VII, però es retirà arran de l’afusellament del general Lacy 1817 No intervingué en el Trienni Constitucional el 1823 s’uní a les tropes franceses del duc d’Angulema que hi posaren fi El duc el nomenà governador militar de Bascònia i, més tard, de Lleida El 1825 fou fet inspector general d’infanteria tingué una actuació moderada davant les depuracions militars de la reacció absolutista i una…

Estudià al seminari de Vic, des d’on participà en les activitats tardanes de l’Esbart de Vic, en les del Círcol Literari continuadament fins el 1891 i en les de la Joventut Catòlica, i hi fundà la revista quinzenal  L’Almogàver 1882 L’any següent deixà la carrera eclesiàstica i se n’anà a Barcelona, on estudià dret a la Universitat de Barcelona s’hi llicencià el 1892 i feu de corresponsal del setmanari vigatà La Veu del Montserrat , on també publicà poemes Collaborà a La Renaixença i a La Illustració Catalana  El seu cosí Jacint Verdaguer el recomanà per fer de mestre de llatí dels fills dels…