Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Jean-Nicolas Corvisart
Metge francès.
Fou un dels primers a posar en pràctica la concepció anatomoclínica de la malaltia, introduïda per Bichat Cal remarcar, entre els seus treballs, l' Essai sur les maladies et les lésions organiques du coeur et des gros vaisseaux 1806
Berthold Schweizer
Matemàtiques
Matemàtic alemany, naturalitzat nord-americà des del 1937.
Deixeble del prestigiós matemàtic Karl Menger, fou professor a les universitats de Califòrnia, Arizona i Massachusetts Amherst Impartí cursos en diverses universitats europees i publicà un gran nombre de treballs de recerca Especialista en àlgebra de funcions i en equacions funcionals, conjuntament amb Abe Sklas, fou fundador de la teoria dels espais mètrics probabilístics idea introduïda per Menger, disciplina d’un extraordinari interès científic
Anna Maria Janer i Anglarill
Cristianisme
Religiosa.
El 1860 fundà l’institut de religioses de la Sagrada Família a la Seu d’Urgell, dedicada a l’educació cristiana de nens i joves i a l’assistència de malalts i ancians, que l’any 2011 tenia cases a onze països d’Europa i Amèrica Des del 1953 hi ha introduïda la causa de canonització El 2010 el papa Benet XVI li concedí la beatificació, i la cerimònia fou celebrada el 9 d’octubre de 2011 a la Seu d’Urgell
Pau Rosic
Música
Baix.
Passà a Itàlia, on fou un cantant cotitzat El 1811 estrenà a Bolonya L’equivoco stravagante, de Rossini, que li confià també el paper de Mustafà a L’italiana in Algeri quan s’estrenà a Venècia 1813 Pietro Romani escriví per a ell l’ària Manca un foglio 1816, que fou introduïda a Il barbiere di Siviglia rossinià en lloc de l’ària A un dottor , massa alta per a ell, canvi que prevalgué fins els anys quaranta del s XX Posteriorment cantà a Màntua 1818 i als teatres de la Cruz i Príncipe de Madrid 1822 i 1823
Rudolf Julius Emmanuel Clausius
Física
Físic teòric alemany.
Educat a Berlín i a Halle, esdevingué professor de física d’aquella universitat el 1850 i, posteriorment, de les de Zuric, Würzburg i Bonn Fou un dels capdavanters de la termodinàmica, en formulà diverses equacions fonamentals i n'enuncià per primera vegada, d’una manera precisa, el 1850, el segon principi sota la forma de la llei de la impossibilitat del pas espontani de calor d’un cos fred a un de calent i, el 1865, mitjançant la noció d’entropia, introduïda per ell mateix Treballà també en l’estudi de la capacitat calorífica dels gasos poliatòmics i en la teoria cinètica dels gasos
Angelus Silesius
Literatura
Cristianisme
Poeta místic alemany, graduat en medicina.
De religió luterana, el 1653 es convertí al catolicisme i abandonà el seu primer nom, Johannes Scheffler En la seva obra adoptà les noves formes de la poesia profana, introduïda a Alemanya per l’escola de Silèsia, a una lírica misticoreligiosa, rica d’idees i d’imatges i d’una gran claredat, malgrat l’ús continuat de l’antítesi i d’altres recursos retòrics del barroc Són notables, sobretot, el recull de poemes Cherubinischer Wandersmann ‘Rodamon querubínic’, 1657 traducció catalana de Lluís Duch, 1995 i els cants misticopastorils de Heilige Seelenlust ‘Goig sant de l’ànima’, 1657 Publicà…
Empar Iturbi i Bàguena
Música
Pianista valenciana.
Estudià a la seva ciutat natal, on fou deixebla del compositor, crític, assagista i professor Eduard López-Chavarri Posteriorment fou introduïda als cercles musicals de París pel seu germà Josep, a l’ombra del qual desenvolupà en gran part la seva carrera com a concertista Un punt de partida important de la seva trajectòria fou la interpretació de la versió original per a piano de Goyescas , d’Enric Granados, a la Sala Careau de París, que li suposà un notable èxit Aquesta obra esdevingué emblemàtica en el seu repertori, encara que també fou una intèrpret destacada de la producció pianística…
Jacques Dubochet

Jacques Dubochet
© UNIL, Universitat de Lausane
Biologia
Física
Biofísic suís.
Graduat en enginyeria física per la Universitat de Lausana 1967 i en enginyeria molecular per la de Ginebra 1969 Especialitzat en recerca cellular amb microscopi electrònic, desenvolupà la trajectòria científica a la Universitat de Basilea 1973-78, al laboratori europeu de biologia molecular de Heidelberg 1978-87 i a la Universitat de Lausana 1987-2007 La seva contribució principal és el desenvolupament de millores en el microscopi electrònic que permeten obtenir una imatge d’alta resolució de la cèllula i els seus components a escala molecular Sobresurt molt especialment la criomicroscòpia…
Josep Trilla i Arrufat
Geologia
Geòleg.
Llicenciat i doctor en ciències geologia per la Universitat de Barcelona, amplià els seus estudis a França Es féu càrrec de l’assignatura d’hidrogeologia quan aquesta fou introduïda en la llicenciatura de geologia de la Universitat de Barcelona Posteriorment fou cridat per la Universitat Autònoma, en el temps de la seva institució, per organitzar-hi la geologia aplicada Ha estat vicedegà i vicerector d’investigació d’aquesta universitat, on creà el primer centre de l’Estat espanyol per a la detecció del triti en treballs d’hidrogeologia, el qual esdevingué més tard el Servei de Datació de…
Rotllan
Història
Personatge llegendari.
La seva historicitat és confirmada per una moneda, anterior al 781, amb el seu nom en la forma Rodlan , un document, sortit de la cort de Carlemany vers 772-774, que porta la subscripció d’un Rothlandus , i una branca dels manuscrits més antics de la Vita Karoli d’Eginhard Segons la llegenda, Rotllan fou nebot de Carlemany, fill de Berta, germana d’aquest, i de Miló d’Angers i segons altres versions, fill incestuós de Carlemany i la seva germana amic fratern d’Oliver, amb la germana del qual, Alda, era promès el traïdor Ganeló fou el seu padrastre i tingué una espasa anomenada Durendal , un…