Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
August II de Polònia
Història
Elector de Saxònia (Frederic August I de Saxònia, 1694-1733) i rei de Polònia (1697-1706 i 1709-33).
Obtingué la corona polonesa després d’haver-se convertit al catolicisme Tot i els seus intents d’establir una gran monarquia absoluta, les ininterrompudes guerres i invasions posaren de manifest la decadència política i cultural de Polònia
Lluís Frederic d’Aragó
Història
Quart comte de Salona (1365-82) i de Citó i senyor d’Egina (1380-82).
Fill de Jaume Frederic d’Aragó Defensà el seu comtat contra invasions estrangeres Fet vicari general dels ducats d’Atenes i Neopàtria 1375, impedí l’anarquia a la mort de Frederic III de Sicília i oferí la sobirania d’aquells ducats al rei català Pere III, el qual l’acceptà i confirmà la vicaria a Lluís 1379-80 Es casà amb Helena Cantacuzè
Justí I
Història
Emperador bizantí (518-527).
Cap de la guàrdia palatina, aconseguí d’ésser proclamat emperador en morir Anastasi I La seva política s’encaminà a restaurar l’ordre a les grans ciutats, a rebutjar les diverses invasions que es produïren als seus dominis i a reprendre les relacions amb Roma, per a la qual cosa perseguí el monofisisme Fou assistit pel seu nebot i successor Justinià I
Justí II
Història
Emperador bizantí (565-578).
Nebot i successor de Justinià I , la seva política inicial fou decidida i raonable, però aviat diverses invasions, com la dels longobards a Itàlia 568, i les guerres, sobretot amb els perses 572-574, el desbordaren i perdé molts dels territoris conquerits per Justinià Caigut en estat de follia, deixà el govern al seu fill adoptiu, el general Tiberi, amb el títol de Cèsar 574
Lleó IV d’Armènia
Història
Rei d’Armènia (1320-41).
Fill del rei Oixiu I i nebot d’Haitó II, es casà en segones noces el 1331, amb Constança d’Aragó, reina vídua de Xipre Combaté contra les invasions de mamelucs i mogols, però no pogué evitar que el soldà Rasir d’Egipte envaís Armènia Aquest l’obligà a trencar el contacte amb els catalans No tenia fills, i en morir, assassinat, acabà, amb ell, la dinastia hethúmida o haitúmida d’Armènia
Alfredo Oriani
Literatura italiana
Escriptor italià.
Autor de novelles Gelosia 1894, Vortice 1899, Olocausto 1902, La disfatta 1896, i d’obres polítiques, entre les quals es destaquen La lotta politica d’Italia 1892, història d’Itàlia des de les invasions bàrbares fins a la darreria del s XIX, i La rivolta ideale 1908, on afirma la necessitat d’una regeneració d’Itàlia, que acompleixi finalment l’obra ideal del Risorgimento Pel seu encès nacionalisme italianista i la seva inspiració imperialista ha estat considerat un dels precedents del feixisme
Joan de Llupià i de Saragossa
Història
Procurador reial de Rosselló i Catalunya i baró de Conat.
Fill segon de Lluís de Llupià i Xanxo El 1594 fou encarregat de rebutjar les invasions dels hugonots a la frontera amb França El 1597 lluità al costat del governador de Rosselló Jeroni d’Argençola contra l’atac a Perpinyà per part del mariscal de França Alfonso d’Ornano Fou alcaid del castell d’Elna Succeí el seu germà Gabriel com a procurador reial 1623 Durant la guerra dels Segadors, els béns del Rosselló li foren confiscats, i foren lliurats a Isabel Dulac, muller de Pere Lacavalleria
Sinesi
Filosofia
Cristianisme
Filòsof grec neoplatònic i bisbe.
Es formà a l’escola neoplatònica d’Hipàtia, a Alexandria 390-395 Casat amb una cristiana 403, tornà a Cirene, on hagué de fer-se soldat per combatre els bàrbars 405 Sense haver rebut encara el baptisme, fou elegit bisbe de Ptolemaida 411 Una sèrie de tragèdies polítiques invasions i familiars mort de tres fills marcaren el seu episcopat Entre els seus nombrosos escrits, tots anteriors a la seva conversió al cristianisme, cal esmentar els Himnes , escrits en dòric, els anomenats Discursos Sobre la reialesa , pronunciat davant Arcadi, Els Egipcis o sobre la Providència, Elogi de…
Algirdas
Història
Gran duc de Lituània (1344-77).
Deturà l’expansió de l’orde teutònic i en rebutjà les nombroses invasions En defensa del seu germà Liubartas, lluità contra Polònia 1349-66, que reivindicava el ducat de Halicz En la guerra contra els tàtars alliberà Podòlia davant l’amenaça tàrtara, acceptaren el seu protectorat Rutènia, Briansk i Novgorod-Severskij, i obligà el gran duc de Moscou Dmitrij Donskoj a acceptar el fet consumat També reconegueren la seva tutela Pskov i la regió del Gran Novgorod, defensada contra els suecs A la seva mort, Lituània s’estenia des de la mar Bàltica fins a la mar Negra
François Duvalier
Història
Política
Polític haitià, conegut amb el sobrenom de Papa Doc.
Metge rural, passà al servei dels EUA en l’erradicació de malalties tropicals, i després fou director general de sanitat i ministre de treball Fou destituït 1954, i s’exilià durant dos anys Es presentà a les eleccions presidencials i fou elegit 1957 Aplicà una política de terror, amb la creació d’un cos especial de repressió, els tontons macoutes , i tingué el suport de la secta animista vodú, per la qual cosa fou excomunicat 1962 S'autoanomenà president vitalici 1964, i, malgrat el sosteniment econòmic i polític dels EUA, hagué de fer cara a conspiracions i invasions Nomenà…