Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Danica Mastilović
Música
Soprano iugoslava naturalitzada alemanya.
Es formà al Conservatori de Belgrad, ciutat on entre el 1955 i el 1959 interpretà diverses operetes Convidada per G Solti, el 1959 cantà Tosca a l’Òpera de Frankfurt, on romangué fins el 1984 El 1964 fou convidada a cantar a Hamburg i el 1972 obtingué un gran èxit al Teatro Colón de Buenos Aires com a Abigail Nabucco Un any després interpretà al Covent Garden el paper titular d’ Electra , amb el qual també es donà a conèixer al Metropolitan de Nova York 1975 Participà en diverses edicions del Festival de Bayreuth i el 1987 abordà per primera vegada el paper de Clitemnestra Electra , que…
Miroslav Krleža
Literatura
Escriptor croat.
Seguí la carrera militar i després es dedicà a la literatura Entre altres càrrecs fou vicepresident de l’Acadèmia Iugoslava de Ciència i Art, director de l’Institut Croat de Lexicografia i director de la Unió Iugoslava d’Escriptors D’estil vigorós i conviccions fermes, no dubtà mai en les seves obres a criticar les injustícies socials i la política del seu país Cal destacar la trilogia dramàtica Glembajevi ‘La família Glembaj’, 1932, la novella Povratak Filipa Latinovića ‘El retorn de Felip Latinović’, 1960 i els reculls de relats, Hrvatski bog Mars ‘El croat déu…
Janez Drnovšek
Política
Polític eslovè.
El 1973 es graduà en ciències econòmiques, i el 1986 es doctorà Membre del Partit Comunista, treballà en la banca i fou assessor econòmic a l’ambaixada iugoslava a Egipte El 1986 fou elegit representant de l’assemblea de la república eslovena El 1989, encara dins la federació iugoslava, fou el primer president de la república elegit democràticament Fou primer ministre de l’Eslovènia independent, en 1992-2002, pel Partit Liberal, que també liderà en el mateix període Durant el seu mandat, accelerà les reformes econòmiques per a establir una economia de mercat i l’…
Victorí de Pettau
Bíblia
Exegeta i màrtir.
Bisbe de Pettau l’actual Ptuj de l’Estíria iugoslava, de la seva obra exegètica només resta un comentari a l' Apocalipsi , on es manifesta millenarista millenarisme Fou màrtir sota Dioclecià ~304 La seva festa se celebra el 2 de novembre
Petric Fezjula
Handbol
Jugador d’handbol.
Pivot procedent de l’Estrella Roja iugoslau, fou el primer jugador estranger que incorporà la secció d’handbol del FC Barcelona 1982-85, amb el qual guanyà dues Recopes d’Europa 1984, 1985 i tres Copes del Rei 1983, 1984, 1985 Fou internacional amb la selecció iugoslava
Franjo Rački
Historiografia
Historiador i patriota croat.
Cap del partit nacionalista croat 1880, amb el bisbe JJ Strossmayer fundà l’Acadèmia iugoslava de Zagreb, de la qual fou primer president Després de l’estudi sobre els apòstols eslaus Ciril i Metodi 1857-59 estudià el nacionalisme dels eslaus meridionals del s XII al XV i publicà nombrosos treballs a les actes de l’Acadèmia
Daničić Džuro
Lingüística i sociolingüística
Filòleg serbi.
Professor a Belgrad Des del 1866 fou membre de l’acadèmia iugoslava de Zagreb Autor de les primeres gramàtiques de la llengua sèrbia Fou un dels primers estudiosos de la gramàtica històrica i de la dialectologia de la llengua sèrbia Història de les formes de les llengües sèrbia i croata de mitjan segle XVII 1874, Diccionari dels monuments literaris serbis 1863-64 Edità molts texts serbis antics
Veselin Vujovic
Handbol
Jugador d’handbol.
Lateral esquerre, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1988-93 procedent del Metaloplastica de Sabat Amb el Barça guanyà la Copa d’Europa 1991, quatre Lligues 1989-92 i una Copa del Rei 1990 Marxà al BM Granollers 1993-95, amb el qual obtingué la Copa EHF 1995 Amb la selecció iugoslava es proclamà campió olímpic a Los Angeles 1984 i tercer a Seül 1988 i guanyà un Mundial 1986
Zoran Savic
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Pivot, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1991-93 procedent de la Jugoplastica de Split Retornà al Barça la temporada 2000-01 i guanyà la Lliga ACB i la Copa del Rei Internacional amb l’antiga selecció iugoslava, es proclamà campió del món 1990 i subcampió d’Europa 1991, 1995, 1997 i olímpic en els Jocs d’Atlanta 1996 Després de la seva retirada exercí de director tècnic en diferents equips, entre els quals destaca el FC Barcelona
Josip Juraj Strossmayer
Josip Juraj Strossmayer
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic croat.
Sacerdot catòlic 1838 i bisbe de Ðakovo 1849, promotor de la renaixença croata, fundà l’acadèmia iugoslava de les ciències i les arts i la Universitat de Zagreb Patrocinà l’uniatisme uniat entre els ortodoxos i féu amistat amb els catolicitzants de Macedònia i Rússia Al concili I del Vaticà 1869-70 s’oposà a la infallibilitat pontifícia Defensor dels croats dins l’imperi austrohongarès, s’oposà a Bismarck en l’afer del Kulturkampf i preparà el concordat entre Rússia i la Santa Seu 1905