Resultats de la cerca

Sacerdot 1760, prefecte d’estudis del collegi irlandès de Roma 1763 i de l’austrohongarès, es traslladà a Pavia 1781, on ensenyà ètica Vinculat a l’església jansenista d’Utrecht i representant principal del jansenisme a Itàlia, preparà, dirigí i divulgà el sínode de Pistoia 1786, on exposà també la seva disciplina jurisdiccionalista Políticament es troba a cavall entre l’absolutisme i el republicanisme Més que original, fou divulgador fecund, com ho mostren els 41 volums de les seves obres

Deixeble, a Roma, de Bottari i, a Pisa, dels augustinians Norsi i Berti, fou designat vicari general a Florència i bisbe de Prato i Pistoia 1780-91 El seu pla de reforma eclesiàstica, preparat per PTamburini , fou ratificat en el sínode de Pistoia que ell havia convocat 1786 Una revolta religiosopopular l’obligà a dimitir 1791 La seva reforma fou condemnada, juntament amb el sínode jansenisme Durant la reacció antifrancesa fou empresonat 1799 i confinat a Rignano, prop de Florència 1801 Són interessants les seves memòries, publicades el 1865

Participà en el moviment de Port-Royal i collaborà amb Arnauld en la composició de la Logique de Port-Royal 1662 Destacat jansenista i amic de Pascal, escriví en quatre volums els Essais de morale 1671-1678

Bisbe de Caòrs 1679 i de Châlons-sur-Marne 1680, arquebisbe de París 1695 i cardenal 1700, intervingué en la disputa jansenista, però amb una actitud no gaire clara La seva dificultat a acceptar la butlla Unigenitus contribuí a dividir l’església de París

Ingressà al convent d’agustins calçats de Barcelona 1732, fou secretari provincial 1750 i prior del nou convent de Sant Agustí 1752, reelegit el 1775, i n'acabà la construcció de l’església 1758 Elegit provincial de Catalunya i Aragó 1758, acabat el trienni, hom li encarregà la tasca de prefecte provincial d’estudis en la qual propugnà ardorosament les idees de la illustració, fet que li valgué l’acusació de jansenista Durant la seva estada barcelonina feu oposicions a la facultat d’arts de la Universitat de Cervera, però les perdé a causa del monopoli que hi havia 1743 Nomenat…

Després d’haver participat en diverses conspiracions especialment en la Fronda, es retirà de la vida política, freqüentà els salons de Mme de Sabé i de Mme de La Fayette i redactà les seves Sentences et maximes de morale 1655, on, a partir de la constatació que les virtuts sovint no són més que vicis disfressats, s’ordenà una visió lúcida i pessimista de l’home, força influïda pel pensament jansenista

Estudià a la Sorbona professor i canonge a Bourges 1603, entrà a la companyia de Jesús 1605, i fou professor de retòrica a Reims, La Flèche, París 1611-21 i de teologia positiva al collegi de Clarmont 1621-44 Fundador de la cronologia científica amb l' Opus de doctrina temporum 1627, la seva Theologia dogmatica , en cinc volums 1644-50, tot i ésser incompleta, és a la base de la primera història dels dogmes, amb tractament científic, a partir tant de l’Escriptura com de la patrística Intervingué també en la polèmica jansenista

En la controvèrsia del jansenisme es negà a firmar el formulari de 1657 exiliat a Orleans 1681, expulsat de l’Oratori 1684, passà a Brusselles amb Antoine Arnauld , de qui era deixeble La seva obra cabdal, que el converteix en el jansenista capdavanter després de la pau clementina 1669, és Le Nouveau Testament avec des Réflexions Morales 1699, la idea central de la qual és l’excellència i l’omnipotència de la gràcia de Jesucrist pel tipus d’exposició, comentari a texts, el seu pensament resta fragmentari amb un llenguatge també força obscur La seva obra fou condemnada per Gregori…

Inicià la seva carrera literària exaltant la força, la vigoria juvenil i la bellesa física Les Olympiques , 1924 La Rose de sable 1933, publicada el 1951 i Les célibataires 1933, publicada el 1951 marcaren la seva maduresa, que havia de culminar en la tetralogia de Les jeunes filles 1936-39, centrada en la seva misogínia Egotista, de religiositat jansenista i amb un estil d’escriptura inigualable, conreà també el teatre, utilitzant temes i personatges històrics La reine morte 1942, Le maître de Santiago 1947, Port-Royal 1954, etc Tornà a la narrativa del 1930 al 1971 no havia…

El 1785 professà al convent augustinià de Burgos Ensenyà teologia i filosofia a Salamanca, Burgos, Toledo i Madrid Després del retorn de Ferran VII el 1814, fou confinat a Àvila per haver collaborat al periòdic liberal “El Universal” De nou a Madrid rebé l’encàrrec de continuar, amb Antolín Merino, l' España Sagrada d’Enrique Flórez Féu dos viatges a Catalunya, on investigà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó sota el guiatge de Pròsper de Bofarull i als de Girona, Vic, Lleida, Ripoll i Poblet Fruit d’aquestes recerques foren quatre volums de l' España Sagrada els 43, 44 i 45 1819, 1826 i 1832,…