Resultats de la cerca

Muller de Joan Almogàver, cosí del poeta Joan Boscà Aquest li dedicà la seva traducció castellana d' Il Cortegiano 1534 a l’edició Garcilaso publicà un elogi d’ella

Muller de Joan Mei , impressor flamenc radicat a València, en enviduar 1556 continuà el negoci i estampà obres importants, com la Crònica de Jaume I 1556 i la de Ramon Muntaner 1558 El 1558 es casà amb l’impressor Pedro de Huete, que continuà la impremta de Mei Vídua de nou el 1587, continuà l’ofici amb el seu fill Pere Patrici , que la succeí al capdavant de la impremta en morir ella

Monjo cartoixà, residí a la cartoixa de Valldemossa, on romangueren els seus escrits fins el 1835 Deixà una traducció castellana del  Blanquerna de Ramon Llull, que resta inèdita, i algun treball hagiogràfic en castellà, com la Vida de la venerable sor Eufrasia Mir inèdita, conservada en un manuscrit del 1646, una religiosa jerònima de Palma

Fill gran de Carles de Llupià i de Llupià El 1586 es casà amb Jerònima Joli i Cants, que li aportà la baronia de Pià El 1580 els nyerros l’assetjaren, ensems amb el seu germà Gaspar, a Catllar de Conflent, però fou alliberat per Miquel de Vilanova, baró de Molig, i el cònsol de Perpinyà Bernat Reard tots plegats derrotaren els nyerros prop del pont de Prada

Noble, succeí el seu germà Jerónimo en els estats de la família Fou visitador de l’estat de Milà i acompanyà el futur Felip II de Castella a Flandes 1548 havia estat regent del consell d’Aragó, governador de Portugal i virrei de Nàpols, i s’havia casat amb Jerònima de Castre-Pinós, senyora de Siétamo Deixà escrita una Instrucción sobre la cequia imperial de los reinos de Navarra y Aragón 1566

Cavaller de l’orde de l’Alcàntara Fill del regent del Consell d’Aragó Jeroni Roís de Corella i de Mendoza Succeí el seu germà Gastó en el comtat de Cocentaina i guanyà per plet al duc de Pastrana el marquesat d’Almenara, a Castella Serví el rei a Flandes Publicà a Anvers el 1614 la seva única obra coneguda, Teatro y descripción del mundo y del tiempo Es casà amb Jerónima Dávila y Manrique, marquesa de Las Navas

Fill dels impressors Joan Mei i Jerònima Galès En morir el seu padrastre, l’impressor Pedro de Huete, el 1581, continuà la impremta, associat amb la seva mare, i, morta aquesta 1588, ell tot sol Imprimí les millors obres que foren publicades a València al seu temps, entre les quals la Crònica de Beuter 1604, les Décadas d’Escolano 1510-11, els Anales de Diago 1613 i nombroses obres literàries, així com pragmàtiques i fulls solts

Fill dels primers marquesos de Cerdanyola, Feliu de Marimon i Jerònima de Corbera-Santcliment, fou, com tots els seus germans, un decidit partidari de Felip V, fins al punt que escriví una Carta d’exhortació a obeir per rei a Felip V Era canonge ardiaca i vicari general apostòlic de Tarragona quan fou designat bisbe de Vic, per a subsistir el bisbe Manuel de Santjust, mort a l’exili per austriacista Morí en fama de santedat Els jesuïtes Codorniu i Pratdeseba n'escriviren la biografia i en demanaren la beatificació

Era fill d’Enric de Sentjust i Jerònima de Castre Ingressà a l’orde benedictí, a Sant Cugat del Vallès, d’on fou nomenat ardiaca del Penedès Era doctor en dret canònic i civil El 1598 fou elegit abat d’Arles i de Sant Andreu de Sureda, i de Ripoll el 1616 D’aquí passà a bisbe d’Elna 1621, bisbat que regí només un any, car el 1622 era nomenat bisbe de Girona Recollí tots els documents eixits de la Congregació de Breus i els edità en un volum el 1623 Fou enterrat a la catedral de Girona, sota l’altar major, que ell havia fet ornar

Fill del canceller de l’Estudi General de Lleida Jaume Riquer Fou catedràtic de l’estudi, conseller de Joan II i del príncep de Viana i agraciat, el 1462, amb el privilegi de noblesa El 1462, fidel al rei, fou declarat enemic de la terra a l’inici de la guerra civil El 1468 fou advocat de la paeria i síndic al parlament de Tortosa, síndic també a les corts del 1470 i a les del 1476 El seu fill, Pere Joan de Riquer i de Boteller — 1505 fou també jurista, així com el fill d’aquest, Lluís Francesc de Riquer i de Cardona mort el 1519, senyor de la baronia d’Albatàrrec, cap important de les…