Resultats de la cerca

Campió universitari 1979, jugà dotze temporades amb Los Angeles Lakers Guanyà cinc títols de Lliga i obtingué el rècord d’assistències amb 9 921 El novembre del 1991 anuncià que era portador del virus de la SIDA, fet que no li impedí de participar en els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 on, per primera vegada, l’equip nord-americà era format per la selecció de la NBA A Barcelona’92 guanyà la medalla d’or de basquetbol Magic Johnson fou el veritable artífex d’aquest equip “de somni” dream team del qual fou el capità

Rebesnet d’un ministre de l’imperi Otomà i fill de l’eurodiputat 1979-84 Stanley P Johnson, estudià clàssiques a Eton i Oxford Un cop graduat 1986, es dedicà al periodisme, primer per a The Times i poc després per a The Daily Telegraph , diari per al qual escriví cròniques des de Brusselles d’acusat euroescepticisme que li donaren popularitat i alhora foren criticades per poc acurades i tendencioses Els anys 1999-2005 fou editor de The Spectator Diputat pel Partit Conservador  en 2001-07, el 2008 fou elegit alcalde de Londres Revalidà el càrrec el 2012, any en què capitalitzà l’…

Dissetè president dels EUA 1865-68, succeí Abraham Lincoln Simpatitzant amb certes tesis sudistes, s’oposà al programa de reconstrucció després de la guerra civil, però pogué impedir que el Congrés aprovés l’esmena 14, per la qual hom prohibia qualsevol limitació als drets dels ciutadans 1866 Acusat d’haver violat una llei votada pel Congrés, hom li aplicà l’ impeachment , però fou absolt

De nom de soltera Virginia Eshelman, adoptà el cognom del seu primer marit Cursà estudis de música i de sociologia, que no acabà L’any 1957, mentre treballava com a ajudant de recerca al departament d’obstetrícia i ginecologia de la Universitat George Washington de Sant Louis, conegué William Masters, amb el qual es casà i dugué a terme estudis sobre la sexualitat humana, recollits a Human Sexual Response 1966 i Human Sexual Inadequacy 1970, de gran repercussió El 1964 el matrimoni creà a Saint Louis la Reproductive Biology Research Foundation, que el 1978 canvià la denominació per Masters…

Des del 1572 fins una mica després del 1575 estigué al servei de la família Kitson de Suffolk En aquesta data participà en les festes que el baró de Leicester oferí a la reina Elisabet a la seva casa rural en aquell comtat Rebé també encàrrecs d’altres famílies i el 1591 participà en una festa del baró de Hertford en honor de la reina El 1592 contribuí amb dues peces al psaltiri d’East, i el 1601 Morley el convidà a participar en el volum collectiu The Triumphes of Oriana El 1594 obtingué el grau de batxiller a Cambridge La seva música conservada és molt escassa W Byrd adaptà una pavana…

Considerat la veu i guitarra més important de la història del blues , tingué una vida curta, i no deixà gaire material enregistrat, però han estat milers els músics que han rebut la seva influència o han fet versions de temes seus, com Love in Vain , Crossroads o Sweet Home Chicago , clàssics del blues en general i del blues del delta en particular Johnson també fou una referència cabdal per a la música rock , i tingué deixebles tan illustres com Eric Clapton, Jimi Hendrix o Led Zeppelin La seva vida estigué envoltada de llegenda per la rapidesa amb què aprengué a tocar la…

Protagonitzà l’escàndol de dopatge més gran, l’any 1988, als Jocs Olímpics de Seül després de guanyar la medalla d’or i batre el rècord del món 9,79 segons en els 100 m llisos al seu rival Carl Lewis 9,92 segons, hagué de retornar la medalla i fou desposseït del rècord Després d’una llarga sanció tornà a competir als Jocs de Barcelona, sense èxit

Estudià a París amb Nadia Boulanger S'inicià també com a pianista, però aviat se centrà en la direcció coral Director musical de la King's School, posteriorment passà a la universitat de Reading, on fou fundador i director 1966-72 del Reading Bach Choir Posteriorment fou director assistent del Philarmonia Chorus 19750-80, una de les institucions corals més importants de la Gran Bretanya , i posteriorment passà a l' Orfeó Català , que dirigí de 1983 a 1988 Des de la seva fundació 1986 fou director musical de la Hereford Summer School, i en tornar de Barcelona s’incorporà com a professor a la…

El 1596 entrà al servei de George Carey El 1604 fou nomenat llaütista del rei Jaume I, càrrec que ocupà fins a la seva mort, i el 1611 figurava entre els músics al servei del príncep Enric El 1625 Carles I el refermà en el seu càrrec La seva relació amb el món teatral començà el 1607 Com a músic reial participà en mascarades i obres per als teatres Globe i Blackfriars Escriví cançons per a un nombre elevat d’obres teatrals, entre les quals The Tempest , de Shakespeare, el 1611, i altres de J Webster, F Beaumont i J Fletcher També participà amb Ben Jonson en la composició i interpretació de…

Fou acusat d’heretgia i fugí cap a Anglaterra abans de la reforma escocesa del 1560, probablement entre el 1520 i el 1530, dates deduïdes per l’estil de les seves composicions A Anglaterra conegué el músic Thomas Hudson el Vell, que estigué a la cort escocesa el 1565 Possiblement passà un quant temps a York cap al 1530 De nou a Escòcia, retornà definitivament a Anglaterra vers el 1535 Les dades de la seva vida allí són confuses, però és descrit com a canonge de Windsor en un manuscrit del final del segle XVI Compongué obres sacres en llatí i en anglès, i també algunes peces…