Resultats de la cerca

Succeí el seu germà Estesàgores en el govern del Quersonès traci i participà en l’expedició de Darios I contra els escites 513 aC Abandonà el Quersonès, però hi tornà durant la insurrecció dels jonis i ocupà Lemnos i Imbros, que poblà d’atenesos Derrotats els jonis 499 aC, fugí a Atenes, on fou nomenat estrateg en 490-489 aC Vencé els perses a Marató i impedí, amb els seus hoplites, que Datis s’ensenyorís de la ciutat Emprengué després una expedició naval per expulsar els perses de les Cíclades, però no pogué ocupar Paros Tornà ferit a Atenes, i fou acusat per Xantip…

És autor d’una geografia, en tres llibres, De chorographia , on descriu el món conegut a la seva època Obra rica per l’eloqüència i pels mites estranys i les descripcions meravelloses que conté, palesa la influència dels jonis i d’Heròdot, Eratòstenes i Estrabó

Seguidor d’Anaximandre, participà activament en la revolta dels jonis contra Pèrsia 499-494 aC Llargs i freqüents viatges enriquiren la seva imatge del món Hom coneix només uns fragments de les seves obres Περίοδος γῆς on descrivia la Terra i traçà un planisferi que adoptava la concepció oriental d’Anaximandre d’un disc rodejat per l’oceà i un tractat sobre les genealogies mítiques, on intentà d’elaborar una interpretació racionalista dels mites, les tradicions i les creences

S'exilià de primer a Sicília, i posteriorment a Elea Tingut per fundador de l' escola d'Elea , fou, segons Aristòtil, el primer a definir la unitat de l’ésser L’únic d’entre els primers pensadors jonis que no era d’origen noble, es guanyava la vida recitant Homer i poemes propis, entre els quals probablement un Sobre la natura Rebutjà la concepció antropomòrfica de la divinitat, tot sostenint que si els animals poguessin imaginar la divinitat i representar-la ho farien sota la forma de la pròpia espècie La seva filosofia és considerada un panteisme idealista, desenvolupat…

Vida i obra Fill d’un apotecari originari de Nules, feu l’aprenentatge de la notaria a Castelló, i n’obtingué el títol a València 1683, on exercí professionalment fins el 1707 quan, «per causa del nou Govern i introduïdes les lleis de Castella», fou suspès juntament amb altres notaris Les noves autoritats borbòniques el rehabilitaren 1710 i el nomenaren escrivà de la vila, però l’any següent li prohibiren d’exercir, com a tots els qui «no havien tret títol a Madrid», encara que continuà en el càrrec d’escrivà municipal No fou fins el 1722 que rebé l’aprovació definitiva Membre d’una generació…