Resultats de la cerca

Fundà i dirigí la revista Muntanyes Regalades Publicà un recull de poemes que exaltaven la germanor dels Països Catalans, Les terres de llengua catalana 1905, i les antologies Flors rosselloneses 1902 i Refilets 1904 Dedicà nombrosos articles a la presentació d’escriptors catalans i s’esforçà a difondre el conreu de la llengua catalana El 1915, tanmateix, arran de la guerra, es pronuncià contra les Normes ortogràfiques i s’enemistà amb Antoni M Alcover

Llicenciat en filosofia per la Universitat de València 1976, el 1978 conegué  Remigi Palmero , amb el qual publicà l’àlbum  Humitat relativa  1979, considerat l’inici de l’anomenat  rock mediterrani Dos anys més tard publicà  Cambrers  1981 com a Bustamante, nom que utilitzà fins el 2003, que li afegí el nom de  Juli Posteriorment, amb Palmero i el seu germà  Tico  Balanzá formà el grup In Fraganti, amb el qual enregistrà  No tengo nada/Plata y negro  1983 i  Si fueras tú/Hotel Universo  1984 Posteriorment, han aparegut sota el seu nom  Salón Fujiyama  1989,  Ciutat magnètica  …

Exercí a Hanoi el càrrec de vice-résident de França El recull Li gabian 1891, influït pel simbolisme, expressa un enyorament tenyit d’exotisme oriental

Director i redactor en cap de “L’Indépendant” a partir del 1893, procurà de mantenir el programa " ni réaction, ni révolution ", defensant la llibertat i la justícia, sense confiar, però, en el moviment socialista En la seva crònica diària combaté el diari clerical i de dreta “Le Roussillon” Un recull de reportatges seus fou publicat sota el títol de Carnets de route de Jean-Paul 1931

S'establí a Sant Llorenç de Cerdans Vallespir És autor, entre altres treballs, de Les considérations sur le régime forestier dans les Pyrénées orientales 1869 La seva família, originària del Carcí, era establerta a Perpinyà des de la fi del s XVII El seu avi, el baró Josep Esteve Després 1753 — 1834, fou membre del Consell Sobirà del Rosselló 1777-89 i maire de Perpinyà 1818-27

Capellà a Concóts diòcesi de Caors, és autor de diverses traduccions Los Sants Evangèlis , 1932 Lo Libre de Tobias , 1942 Lo Nobèl Testament , 1956 Salmes , 1967 en un llenguatge ric i correcte i d’estil pastoral Ha publicat reculls de poemes, el més notable dels quals, Ome de Dieu 1951, és el diari d’una ànima i, en certa manera, una epopeia de la vida sacerdotal rústica

Fou director de les obres de la Casa de Convalescència 1675 i hom creu que féu els plans de l’església de Betlem edificada del 1681 al 1732 Fou conseller de la ciutat 1688-89

Home del Renaixement, la seva política cercà una via pacífica i d’equilibri Preocupat tanmateix per la reforma, volgué restaurar la disciplina monàstica, aprovà la Companyia de Jesús i tornà a obrir el concili de Trento 1551-52

Havent entrat als franciscans conventuals, el seu oncle Sixt IV el consagrà bisbe i l’instituí cardenal Hostil a Alexandre VI, hagué de refugiar-se a Lió Un cop papa, desplegà una intensa activitat amb vista a refer els Estats Pontificis, els quals acabà convertint en una potència europea de primer pla Amb aquest objectiu formà una sèrie d’aliances per reduir primerament els venecians i foragitar després els francesos En un pla també temporal, es distingí pel seu mecenatge artístic, protector que fou d’homes com ara Miquel Àngel, Rafael, Bramante i el Perugino, als quals encarregà diverses…

Defensà Atanasi d’Alexandria, la doctrina del qual féu aprovar en un sínode de Roma En el concili de Sàrdica intentà, debades, d’unir l’Occident contra l’arianisme La seva festa se celebra el 12 d’abril