Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Joan Junquera Baguñà
Hoquei sobre herba
Atleta i jugador d’hoquei sobre herba.
Competí pel FC Barcelona a partir de la dissolució de la secció d’hoquei de la Societat Sportiva Pompeia Com a atleta, es proclamà campió de Catalunya en 100 m 1924, 1925 i en 200 m 1924, i d’Espanya en 200 m 1924 Establí diverses plusmarques catalanes, tant en l’hectòmetre com en el doble hectòmetre, i una d’estatal en 200 m Disputà aquestes dues proves i el relleu 4 × 100 m als Jocs Olímpics de París 1924 Pel que fa a l’hoquei sobre herba, presidí l’Associació d’Hoquei de Catalunya 1918, participà en els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 i guanyà el Campionat de Catalunya 1931 amb el Barça, on…
Ernest González Junquera
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
S’inicià al CN Barceloneta i jugà al CN Barcelona 1978-86, excepte la temporada 1983-84 que ho feu al CN Catalunya Guanyà quatre Lligues 1980-83 i una Copa d’Europa 1981 Amb la selecció estatal absoluta disputà set partits Fou campió d’Europa júnior 1980
Marc-Antoni González Junquera

Marc-Antoni González Junquera
Federació Catalana de Natació
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
Format al Club Natació Barcelona, fou campió d’Espanya en diverses categories inferiors Amb el primer equip guanyà quatre Lligues 1982, 1983, 1987, 1991 i dues Copes del Rei 1989, 1991 Participà en quatre Copes d’Europa 1982, 1983, 1987, 1992 i en cinc Recopes 1984, 1985, 1988, 1989, 1990 El 1993 fitxà pel Club Natació Sabadell, amb el qual disputà quatre LEN Trophy 1993-96 Amb la selecció estatal jugà 280 partits Participà en els Jocs Olímpics de Seül 1988 i aconseguí la medalla de plata als de Barcelona 1992 Es proclamà subcampió del món i d’Europa 1991, i guanyà la medalla de bronze al…
Antoni Puiggarí

Antoni Puiggari
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Militar
Historiador i militar rossellonès d’expressió francesa.
Vida i obra Nebot de l’erudit Pere Puiggarí , fou, per damunt de tot, un militar Ingressà en l’Escola Politècnica el 1833, d’on passà a l’École d’application de Metz Lorena i al cos d’enginyers Serví a l’Àfrica francesa i, entre el 1841 i el 1848, fou oficial superior a Prats de Molló i al fort dels Banys d’Arles, al Vallespir Feu la campanya de Roma com a comandant de destralers Nomenat cap de batalló a Montpeller, acabà la carrera militar amb el grau de coronel, a Perpinyà, com a director de les fortificacions 1867-75 Feu construir l’hospital militar dels Banys d’Arles i governà Perpinyà…
,