Resultats de la cerca
Es mostren 116 resultats
Ponç de Perellós
Història
Fill de Francesc de Perellós.
El seu germà Ramon li donà el lloc de Montner en penyora per la llegítima paterna 1378 posseí l’alqueria Blanca a Bunyola Mallorca Occidental, heretada d’Arnau de Puigdorfila Majordom de Joan I, fou enviat a França, on havia passat ja molt de temps 1391 Adquirí de la reina, essent infanta, les rendes sobre la peixateria de Perpinyà 1381 Fou tutor de les filles del seu oncle Ramon de Perellós 1393 i el rei li vengué la jurisdicció de Glorianes, Rigardà, etc Com a camarlenc de la reina Violant, s’ocupà dels afers d’ella a Daroca i a Calataiud 1398 Ella li vengué els llocs de Llauró…
Ascani
Cristianisme
Bisbe metropolità de Tarragona.
En són conegudes dues lletres 463-464 adreçades al papa Hilari la primera sobre unes usurpacions de jurisdicció fetes pel bisbe de Calahorra, Silvà, i l’altra demanant la confirmació d’Ireneu, primer bisbe d’Ègara, com a successor del bisbe de Barcelona Mundinari, mort el 461
Hilari d’Arle
Cristianisme
Monjo de Lerins i arquebisbe d’Arle (429).
Fomentà la vida comuna dels clergues Quan destituí el bisbe Celdoni de Vesotium el papa LleóI li tragué la jurisdicció metropolitana, i Hilari anà a peu a Roma Fou adversari declarat de la doctrina d’Agustí sobre la gràcia La seva festa se celebra el 5 de maig
Berenguer de Santacília
Història
Cavaller.
Fou un dels testimonis d’una transacció entre el rei Sanç I i el bisbe i capítol de Mallorca sobre qüestions de jurisdicció 1315 Acompanyà Pere de Montsó en una ambaixada mallorquina a Tlemcen 1322 Governà el regne de Mallorca en nom del lloctinent Arnau de Cardellac 1330-31 Vivia encara el 1344
Juan de Palafox y Mendoza
Administrador colonial.
Eclesiàstic, fou virrei 1642, capità general i bisbe de Mèxic Reformà els estudis universitaris i s’oposà als jesuïtes a causa de la jurisdicció eclesiàstica En tornar a la península Ibèrica 1649 ocupà el bisbat d’Osma Carles III i els enemics dels jesuïtes intentaren, al segle XVIII, que fos canonitzat, sense èxit
Francisco de Garay
Història
Conqueridor castellà.
El 1493 anà a Amèrica, i el 1514 fou nomenat governador de Jamaica Després de colonitzar l’illa, explorà el golf de Mèxic, però topà amb Hernán Cortés 1518, que començava la conquesta de l’imperi asteca Carles V reconegué la jurisdicció de Cortés, i Garay es retirà a la ciutat de Mèxic, on morí
Ramon de Torrelles i de Blanes
Història
Cavaller.
Fill d’Antoni de Torrelles i Marc Fou cambrer major del rei Martí, escrivà de la cort de la governació d’Aragó 1404, castlà de Bellver i sotsveguer i batlle del Baridà 1403 tingué com a castlà la custòdia del Palau Reial Major de Barcelona i de la seva capella 1404 fou comissari general de totes les aljames de jueus 1408 Adquirí de Pere Arnau Marquès el castell de la Roca 1405 Vivint encara el seu avi, entaulà una reclamació sobre la jurisdicció de Rubí 1408 tenia també la del castell de Montbui Casat primer amb Aldonça d’Alomar, que li aportà la quadra de Pallejà, es casà en…
Vasco Núñez de Balboa
Història
Descobridor extremeny.
Possiblement d’origen noble, el 1501 anà a Amèrica, on participà en diverses exploracions a Veneçuela Colonitzador i governador del Darién 1511, explorà les contrades meridionals de Centramèrica el 1513 travessà l’istme de Panamà i descobrí l’oceà Pacífic Governador de Panamà 1514, sota la jurisdicció del seu sogre Pedrarias Dávila, aquest, tement una rebellió, el féu empresonar i condemnar a mort
Riambau de Corbera i de Cartellà
Història
Governador de Catalunya (1413).
De l’estament militar, el 1396 lluità al nord de Catalunya arran de la invasió del comte de Foix Intervingué en el parlament català de l’interregne El 1413, com a governador, promogué una sèrie d’incidents per qüestions de jurisdicció i de competència, en el territori de Jaume d’Urgell Iniciades les hostilitats, defensà contra aquest la ciutat de Lleida, on aconseguí de dominar la situació
Magí Canyelles
Historiografia catalana
Historiador.
Adroguer de professió, fou sotsveguer 1651 i conseller segon 1653 i 1662 de Manresa Escriví interessants relacions sobre història local Jurisdicció del magnífic mostassaf de la ciutat de Manresa, Llibre major nacional, Tarifa o escandall de les fleques La seva obra més important, Descripció de la grandesa i antiquitats de la ciutat de Manresa , escrita entre el 1679 i el 1685, no fou publicada fins el 1896
,
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina