Resultats de la cerca

Fou membre del consilium d’Antoní Pius i de Marc Aureli Pensador agut i intelligent, criticà les opinions dels juristes antics entre els quals Julià, i escriví, entre altres, l’obra Digesta , en 31 llibres, tractat, en part dogmàtic i en part casuístic, que fou molt usat pels juristes posteriors Ulpià També escriví unes notae als Digesta i a les regulae de Pomponi, uns comentaris Ad legem Iuliam et Papiam i cinc llibres De officio consulis

Collaborà amb Tomàs de Mieres i d’altres juristes en l’aplec dels usos i costums de Girona i la seva diòcesi fet l’any 1430

Fou advocat de la generalitat de Catalunya És autor d’un Raepertorium iuris, praecipue barchinonensis, disposat per ordre alfabètic, i redactà, conjuntament amb d’altres juristes, un dictamen sobre An in Principatu possint duo locumtenentes Regni creari

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona l’any 1963, el 1966 obtingué la primera plaça en les oposicions a jutge Exercí a Maó 1967-70 i a Sabadell 1970-79 fins que el 1979 assolí la magistratura, càrrec que ocupà a l’Audiència Provincial de Palma, de la qual el 1987 fou president fins el 1994, que fou nomenat president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, càrrec que ocupà fins el 2004 Durant els anys 1973, 1974 i 1975 fou professor de dret penal a la Universitat Autònoma de Barcelona i en 1992-94 fou professor de Dret Penal a la Universitat de les Illes Balears Redactor,…

Pertangué a la primitiva escola de glossadors Escriptor d’una gran agudesa i molt concís, a més de les glosses ordinàries escriví alguns treballs monogràfics, com l' Arbor actionum Les seves glosses influïren molt en els juristes catalans medievals

De família de juristes, escriví, al voltant del 1644, un recull de poesia religiosa en llengua catalana, titulat Lires a Nostra Senyora del Carme , en els preliminars del Fènix català de JE Estrugós Es casà el 1652 amb el jurista Francesc de Blanes i Ros

Obtingué de Tiberi el ius respondendi Deixeble d’Ateu Capitó, donà el seu nom a l’escola fundada pel seu mestre sabinià Sistematitzà l’antic dret romà Libri tres iuris civilis , recollí les opinions dels antics juristes ad Vitellium , escriví dos o més llibres de Responsa i els Libri memorabilium , els Fasti i els Commentarii de indigenis

Ciutadà honrat de Girona, on exercí la seva professió Per encàrrec del bisbe Miquel Pontia publicà les Constitutiones Synodales Dioecesis Gerundensis 1691, reimpreses el 1718 amb nombroses glosses i comentaris Publicà també una edició crítica dels Statuta civitatis Lugubii d’Antonio Conciolo 1700 juntament amb texts del mateix Romeguera inspirats en juristes catalans de l’època

Doctor en drets És autor d’un Tratado de la cabrevación según el derecho y el estilo del Principado de Cataluña 1784, 1826, seguit d’una Disertación de la firma por razón de señorío y derecho de prelación, tanteo o fadiga , resum de la doctrina dels juristes catalans sobre l’emfiteusi perpètua i els establiments de rabassa morta

Visqué durant els regnats d’Adrià, Marc Aureli i Luci Ver Sense ser profund ni prou coherent, la seva vasta obra serví als juristes posteriors i fins al Digest de Justinià Escriví 36 o 35 llibres ex Sabino i 39 ad Quintum Mucium sobre el dret civil També redactà les Variae lectiones, Epistolae, un llibre de Regulae i dos Enchiridia