Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Abdellatif Kechiche
Teatre
Director i actor de cinema francès d'origen tunisià.
A sis anys anà a viure a França S’inicià en el cinema com a actor, i destacà en Les Innocents 1987, d’André Téchiné i, sobretot, en Beznessv , de Nouri Bouzid, film amb el qual obtingué el premi d’interpretació masculina del Festival de Namur 1992 Debutà com a director el 2000 amb La Faute à Voltaire , amb què obtingué el Lleó d’Or a la millor primera obra, al qual seguiren diversos títols en els quals és central la problemàtica de la immigració L’Esquive 2004, guardonat amb tres premis César el 2005, dos dels quals al millor director i la millor pellícula La Graine et le Mulet 2007, Gran…
Paweł Pawlikowski
Cinematografia
Director de cinema polonès.
El 1974 emigrà de Polònia amb la seva mare Establert el 1977 a la Gran Bretanya, estudià filosofia i literatura a Oxford Els anys vuitanta s’inicià a la BBC en el camp dels documentals i els anys noranta obtingueren ressò diversos reportatges seus sobre Rússia i els Balcans El 1998 estrenà el seu primer llargmetratge de ficció, The Stringer , al qual seguí Last Resort 2000, ambdós situats a la Rússia actual La història d’amor lèsbic My Summer of Love 2004 fou el seu primer èxit important i guanyà, entre d’altres, els premi Alexander Korda, dels BAFTA El 2011 estrenà el film d’…
Françoise Mallet-Joris
Literatura francesa
Nom amb què és coneguda l’escriptora francesa d’origen belga Françoise Lilar.
Es donà a conèixer amb una novella que causà commoció pel tema aleshores escandalós un amor lèsbic Le rempart des béguines 1952, a la qual seguiren La chambre rouge 1953, Les mensonges 1956, premi dels Llibreters 1957 i sobretot L’empire céleste 1958, premi Femina sobre els ambients literaris i artístics Posteriorment publicà Lettre à moi-même 1963, La maison de papier 1970, Le jeu du souterrain 1973, Allegra 1976, Dickie-Roi 1980, Un chagrin d’amour et d’ailleurs 1981, La tristesse du cerf-volant 1988, Adriana Sposa 1990, Divine 1991, Sept démons dans la ville 1999, l’autobiografia literària…
Ventura Pons i Sala

Ventura Pons
Culturcat. Generalitat de Catalunya
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic, de nom complet Bonaventura.
Vida Entrà en el món del teatre a vint anys, i el 1967 dirigí la seva primera obra, Els diàlegs de Ruzante , seguida de Nit de reis 1968, de William Shakespeare Aquell atractiu que es diu el Knack o qui no té grapa no endrapa 1969, d’Ann Jellicoe Allò que tal vegada s’esdevingué 1970, de Joan Oliver L’auca del senyor Llovet 1972, de Jordi Teixidor, i un llarg etcètera En el camp del cinema, publicà articles a Serra d’Or , Destino i Presència i al diari El Correo Catalán abans de debutar amb el documental Ocaña, retrat intermitent 1977 Projectat al Festival de Canes, el 1978 insistí en el…
,