Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Claudia Llosa
Cinematografia
Realitzadora cinematogràfica peruana.
Filla de l’artista Patricia Bueno Risso i de l’enginyer Alejandro Llosa i neboda de l’escriptor Mario Vargas Llosa, es graduà en direcció de cinema a la Universitat de Lima i prosseguí els seus estudis a Nova York, Sundance i Madrid El 2003 obtingé un premi del Festival de l’Havana pel guió de Madeinusa , que encara no havia rodat, i gràcies a això se li concedí una beca de la Fundación Carolina i Casa de América Rodà Madeinusa 2006 al seu país, amb producció del català Antonio Chavarrías, que també li produí el seu segon llargmetratge, en…
Mario Vargas Llosa

Mario Vargas Llosa
© Universidad Andrés Bello
Literatura
Novel·lista peruà.
Estudià lletres a la Universitat de San Marcos de Lima, i es doctorà a la Complutense de Madrid el 1958, on més d’una dècada més tard 1971, obtingué el doctorat en filosofia i lletres Es donà a conèixer amb el llibre de contes Los jefes 1958, premi Leopoldo Alas A partir del 1960 visqué a París, on començà a escriure regularment Dos anys més tard obtingué el premi Biblioteca Breve de l’editorial Seix i Barral A través del seu editor, Carles Barral, entrà en contacte amb l’agent literària Carme Balcells , que contribuí de manera decisiva a la difusió de…
Josep Maria Esteve i Victòria
Literatura catalana
Poeta, novel·lista i assagista.
Tipògraf, fou un destacat sindicalista catòlic a València, on presidí la Casa dels Obrers de Sant Vicent Ferrer, la Confederació d’Obrers Catòlics de Llevant i altres entitats semblants Fundà diversos periòdics “Rondalles Noves” 1912, “Foc i Flama” 1912 i “Pensat i Fet”, i dirigí el setmanari “El Poble Valencià” 1931 És autor de diverses obres teatrals i publicà algunes novelles curtes El milacre de l’amor i de les flors , 1909 i un llibre de poemes polítics Les dècimes del dia , 1932
Josep Maria Esteve i Victòria
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Tipògraf, fou un destacat sindicalista catòlic a València, on presidí la Casa dels Obrers de Sant Vicent Ferrer, la Confederació d’Obrers Catòlics de Llevant i altres entitats semblants Fundà diversos periòdics “Rondalles Noves” 1912, “Foc i Flama” 1912 i “Pensat i Fet” dirigí el setmanari “El Poble Valencià” 1931 Fou autor de diverses obres teatrals i publicà algunes novelles curtes El milacre de l’amor i de les flors , 1909 i un llibre de poemes polítics Les dècimes del dia , 1932
Blanquina Marc i Almenara
Història
Judaisme
Judaïtzant.
De família conversa, el 1487 s’hagué de presentar al tribunal de la inquisició de València En casar-se, el 1491, amb el mercader convers Lluís Vives i Valeriola, hagué de tornar a abjurar davant el Sant Ofici El matrimoni continuà les pràctiques jueves —tenien una sinagoga a casa seva, on el 1500 el marit fou detingut per primera vegada— Morí de pesta, amb una filla seva El 1524 el marit fou cremat per sentència inquisitorial, i en 1528-29 l’inquisidor de València Arnau Albertí féu un procés contra ella Mare del filòsof Joan Lluís Vives, aquest l’alludí afectuosament…
Bonaventura Bagaria Carbonell
Esports de tir
Tirador.
Participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1932 en la prova de tir de precisió de 50 m
István Eörsi
Teatre
Poeta, autor teatral, narrador i assagista hongarès.
Traductor de Shakespeare, Shelley, Puškin, Goethe, Heine, Majakovskij, Brecht, García Lorca i Lukács Empresonat al desembre del 1956 per la seva participació en la revolució hongaresa, fou amnistiat el 1960 Dramaturg al teatre de Kaposvár del 1977-82, perdé el dret d’exercir la seva professió com a represàlia per haver lluitat en una associació pels drets ciutadans El 1984, s’estrenà L’interrogatori 1965 a la Schaubühne Berlín sota la direcció de GTabori De la seva producció teatral, premiada el 1983 per la Fundació d’Autors de Frankfurt, cal citar La ciutat salvada 1964, Llosa sepulcral i…
Fernando Belaúnde Terry
Política
Polític peruà.
Fundador del partit Frente Democrático Nacional 1942 i del Partido de Acción Popular 1956 Elegit president 1963, formà un govern de coalició amb la democràcia cristiana i amb un programa molt moderat Hagué d’enfrontar-se a un període de fortes tensions socials, especialment amb l’aparició de guerrilles i aixecaments camperols El 1968 fou derrocat pel cop militar del general Velasco Alvarado i marxà a l’exili fins el 1976 Establerta de nou la democràcia, fou elegit president, però el seu mandat 1980-85 es veié erosionat per la crisi econòmica i el…
Antonio Chavarrías Ocaña
Cinematografia
Realitzador i productor cinematogràfic.
Des del deu debut com a director, Una ombra al jardí 1988, pellícula per la qual guanyà el premi de Cinematografia de la Generalitat, ha mostrat interès pel cinema policíac urbà, en la tradició clàssica del thriller barceloní Manila 1991, Susanna 1995, Volverás 2002, Las vidas de Celia 2006 i Dictado 2012 L’excepció ha estat la comèdia L’enfonsament del Titanic 1993 També ha produït diverses pellícules d’autor, com ara L’arbre de les cireres 1998 i Pau i el seu germà 2000, de M Recha Aro Tolbukhin dins la ment de l’assassí 2002…
Xavier Miserachs i Ribalta
Fotografia
Fotògraf.
Feu estudis de medicina Exposa a Barcelona des del 1956 Publicà Barcelona, blanc i negre 1964 dins un objectivisme ambiental que defuig la retòrica expressionista, i Costa Brava show 1966, i illustrà, amb retrats espontanis, les Conversaciones en Cataluña 1966 de Salvador Pàniker, Los cachorros 1967 de M Vargas Llosa, El arte prerrománico asturiano 1967, Andalucía Barroca 1978, Catalunya des del mar i Catalunya a vol d’ocell 1982 i 1985 texts de C Barral, Barcelona a vol d’ocell 1987, text de M Roig i L’Empordà 1997, amb text d’A Puigverd, etc El 1992 feu a…