Resultats de la cerca

Fou mestre de capella a les catedrals de Girona i de Sevilla 1795-1829 Escriví moltes obres de música d’església, entre les quals una Gran Misa amb orquestra, una lamentació, motets i villancets

Vida Es coneix molt poca cosa d’aquest músic El 1546 apareix documentat a la capella del duc de Calàbria com a " puntador de libros " És possible que fos el principal copista del manuscrit conegut com a Cançoner de Gandia , actualment dipositat a la Biblioteca de Catalunya, on les seves obres són molt representades De fet, totes les seves peces conegudes, excepte l’ensalada La Trulla , que fou editada per Mateu Fletxa el Jove en un recull de peces d’aquest gènere imprès a Praga el 1581, figuren en aquest manuscrit Fou autor de diversos villancets, un dels més coneguts dels quals és Soleta y…

Treballà a Mòdena, on féu una Pietat per a l’església de San Giovanni 1477-80 i el Pessebre per a la cripta de la catedral 1480 A Nàpols féu l’anomenada Lamentació i un Sant Enterrament de vuit personatges de terracota per a l’església de Sant'Anna dei Lombardi 1492 Residí a la cort del rei francès Carles VIII 1495-1511, on projectà la tomba d’aquest rei, a Saint-Denis, i féu l’estàtua eqüestre de Lluís XII a Blois 1515

Vida S’inicià en la música a l’Escolania de la Puríssima Concepció de Sabadell amb M Ferrer El 1883 ingressà en l’Escolania de Montserrat, on continuà els estudis musicals amb M Agostino i M Guzman Del 1890 al 1899 s’estigué al monestir benedictí d’El Pueyo Barbastre, on feu d’organista mentre estudiava la carrera eclesiàstica, els últims dos anys de la qual feu al Seminari de Barcelona, ciutat on aprofità per a estudiar amb Enric Granados Quan acabà la carrera, exercí a la parròquia de la Puríssima Concepció de Sabadell de mestre de música i, posteriorment, de mestre de capella i director…

Des del 1557 fins a la seva mort ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Granada, des d’on desenvolupà una important tasca per a millorar el nivell musical del culte i s’encarregà de buscar i formar bons cantors i de mantenir un bon nivell en la capella musical Tot i que la composició encara no era una tasca associada a la responsabilitat del mestre de capella, escriví villancets i chanzonetas , a més d’obres litúrgiques en llatí De la seva producció es conserva una missa, diversos motets i una lamentació

El dia 1 de gener de 1499 entrà com a cantor al servei de la capella musical d’Isabel la Catòlica El seu nom sovint s’ha confós amb el d’Alonso Hernández de Tordesillas, actiu com a cantor a la capella de Ferran el Catòlic cap al 1502 Li ha estat atribuït el villancico Franceses, por que razón del Cancionero Musical de Palacio Altres obres atribuïdes, simplement, a ’Tordesillas’ és probable que no siguin seves, sinó d’Alonso Aquest és el cas d’una missa, de dos magníficats i d’una lamentació que es conserven manuscrits a l’arxiu de la catedral de Tarassona

Format a l’Escolania de Montserrat amb Benet Esteve i Josep AMartí Professà l’any 1757, i després anà al monestir de Montserrat de Madrid, on estrenà moltes de les seves obres amb un gran èxit a la capella reial De retorn a Montserrat, fou nomenat 1768 mestre de l’Escolania i de la capella de música, càrrecs que exercí fins a la mort Fou autor d’obres instrumentals, sonates i altres peces per a instruments de teclat, així com d’un concert per a fagot i orquestra d’estil clàssic Compongué dues misses per a veus i orquestra, dos Magnificat , a sis i a set veus, el segon amb baix continu, Tèrcia…

Fill de Jaume d’Olesa i Sanglada  i germà del lullista Miquel d’Olesa i Santmartí El 1534 Carles V el recompensà pels seus serveis durant les Germanies amb l’ascensió a l’estament militar i l’armà cavaller el 1538 Fou jurat de Mallorca el 1529 i el 1531 i jurat en cap el 1549 Publicà Obra del menyspreu del món Palma 1540, en cobles d’art major, arran de la mort de la seva muller i cosina Beatriu Santmartí i de Verí El poema comença amb una lamentació elegíaca, però el gruix de l’obra és una exhortació al menyspreu de les glòries mundanes davant la incertesa de l’hora de la mort…

Fill illegítim d’un sacerdot, el seu cognom autèntic era Dujardin, però ell mateix utilitzà l’apel lació ’de Orto’ en alguns autògrafs Fou cantor a la capella papal de Roma entre el 1483 i el 1499 Gaudí del favor i de la protecció del papa Innocenci VIII i obtingué alguns beneficis eclesiàstics El 1489 ocupà el càrrec de degà de la collegiata de S Gertrude a Nivelles Tot i no residir permanentment a Nivelles, durant tota la vida mantingué una relació estreta amb la seva església i la seva comunitat El 1505 entrà al servei de la cort borgonyona de Felip el Bell, a qui l’any següent acompanyà a…

Vida El 1519 es desplaçà a la península Itàlica, on desenvolupà tota la seva trajectòria musical Durant alguns períodes treballà a Roma i Ferrara Establert a Màntua el 1526, el 1539 arribà a ocupar el càrrec de mestre de capella de la catedral de Sant Pere i Sant Pau Alguns anys abans s’havia responsabilitzat de la capella del bisbe de Màntua, el cardenal Ercole Gonzaga, el seu protector a la ciutat llombarda Fou un dels compositors més influents de la generació posterior a la de Josquin Des Prés pel que fa a la polifonia religiosa, àmbit en el qual se centrà la major part de la seva…