Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Silvestre I
Cristianisme
Papa (314-335).
Confessor de la fe en la darrera persecució, fou el primer papa després de l' edicte de Milà 313, pel qual els cristians eren legalment reconeguts Pertanyen a la llegenda tant el baptisme que hauria conferit a Constantí , com la famosa Donació de Constantí , així com la confirmació de les actes del concili de Nicea 325 —es limità a enviar-hi dos observadors— La seva festa, que se celebra el 31 de desembre, és testimoniada ja al segle V
Camil Geis i Parragueras
Literatura
Música
Escriptor i compositor.
Organista i mestre de capella de l’església de Sant Feliu de Sabadell, publicà aplecs de nadales i música religiosa, i poesies seves a Balades i cançons 1931, Horitzons i rutes 1936, Rosa mística 1942, primer llibre publicat legalment en català després del 1939, Poemes de Nadal 1946, Fulles d’heura 1948, Geòrgiques eucarístiques 1952, etc, reunits en De primavera a reravera 1975, i els reculls de prosa Pas i repàs 1981 i El nostre pa de cada festa 1985
Ricard Guinó i Boix
Escultura
Escultor.
Format a Girona i, amb E Arnau, a Barcelona Exposà a Girona el 1908 El 1910 participà en l’Exposició de Retrats de Barcelona i conegué Maillol, amb qui anà a París com a deixeble El 1913, quan A Vollard induí Renoir a conrear l’escultura, fou cridat per a executar les obres que aquest ja no podia fer a causa de la seva malaltia i, fins el 1917, n’esdevingué l’autor material Aquest any hom li reconegué legalment —en un procés que mogué polèmica— la compaternitat d’aquells treballs Feu després diverses exposicions a França, a Barcelona 1923 i a Girona 1932 En la seva primera etapa…
Carles Hug de Borbó-Parma
Història
Pretendent carlí al tron espanyol.
Fill gran de Xavier de Borbó-Parma S’establí a Espanya el 1957, participà en les concentracions anuals de Montejurra i els anys seixanta refundà el carlisme , al qual donà un caràcter democràtic, socialista i federalista Expulsat per les autoritats franquistes el 1968 a causa de la seva activitat política, el 1975 rebé la successió dinàstica del seu pare El 1976 el seu germà Sixt de Borbó-Parma Pau, Gascunya, 22 de juliol de 1940, cap de la facció integrista i franquista del carlisme, li’n disputà el lideratge i, amb el suport d’elements d’ultradreta i dels serveis secrets del franquisme, s…
Steve Fossett
Aeronàutica
Aviador nord-americà.
El 1966 es graduà a la Universitat de Stanford, i treballà com a consultor financer i agent de borsa, activitats amb les quals esdevingué multimilionari, i parallelament es dedicà a l’aeronàutica el 1995 fou el primer a creuar sola l’oceà Pacífic en globus aerostàtic i el 2002 a donar la volta al món en globus, en solitari i sense escales el 2004, la volta al món sense escales en el catamarà Cheyenne, i el 2005, la volta al món en solitari en aeroplà i sense escales El 2006 baté el rècord del vol sense escales més llarg de la història a bord del Virgin Atlantic Global Flyer, que cobrí 42460…
Camil Geis i Parragueras
Literatura catalana
Poeta i prosista.
Vida i obra Cursà filologia romànica a la universitat de Lió Ordenat de sacerdot el 1925, el 1929 s’installà a Sabadell, on fou organista i mestre de capella, a més de professor de religió i moral Autor d’articles collaborà a “La Paraula Cristiana” i a La Veu de Catalunya , assaigs, sermons, proses literàries, nadales i música religiosa, destacà sobretot com a poeta Els seus primers reculls en vers foren Balades i cançons 1931 i Horitzons i rutes 1936 Poetitzà en francès la seva experiència durant la guerra civil a L’enfer sur la terre Avinyó 1939 El recull Rosa mística 1942 fou el primer…
Lluís Icart i de Subirats
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Actiu durant el primer terç del s XV i, potser, ja en els darrers anys del XIV De perfil biogràfic encara no del tot definit, sembla que fou ciutadà de Lleida, ja que l’any 1429 se’l documenta en aquesta ciutat, allistant-se en l’armada contra Castella que el rei preparava en aquells anys Poc després, el 1430, fou adobat cavaller, i entre el 1430 i el 1433 se l’acusà de participar en certes bandositats i lluites locals de la seva ciutat, fins al punt que acabà essent-ne bandejat i incapacitat legalment A partir d’aquell moment els seus béns passaren a la corona, i els documents el…
Lope de Espejo
Historiografia catalana
Poeta i literat, també anomenat Lupo de Spechio.
Autor poc conegut, feu els primers estudis a Oriola i es doctorà en teologia a València Visità Barcelona 1432, i ja des de la infantesa serví el Casal d’Aragó, com ell mateix declara en el proemi de la seva obra El 1438 arribà a Itàlia com a acompanyant de l’infant Ferran i en companyia dels tutors i preceptors d’aquest, Eiximén Pérez de Corella i Alfons de Borja després papa Calixt III Els anys quaranta, exercí a Nàpols el càrrec de jutge i participà en alguna campanya bèllica, però s’ocupà fonamentalment de l’administració financera i judiciària del país, i arribà a ser un dels dotze…
Ruperto Chapí y Lorente
Música
Compositor valencià, fill d’una família d’origen francès.
Vida Un dels principals creadors de sarsueles i òperes del final del segle XIX i començament del segle XX, començà els seus estudis amb el mestre de capella del seu poble, aprenent amb una vella guitarra i un flautí la formació usual que es rebia a les bandes del seu país Aviat fou conegut com el "xiquet de Villena" per la seva destresa en les bandes, en les quals destacà com a cornetí, i a quinze anys fou nomenat director de la banda del seu poble A Villena compongué les seves primeres obres, entre les quals la sarsuela La estrella del bosque El 1867 es traslladà a Madrid, on J Gaztambide…
Àngel Guimerà i Jorge
Àngel Guimerà i Jorge
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Teatre
Dramaturg i poeta.
Fill de mare canària i de pare vendrellenc, enriquit mòdicament a l’illa, trigaren a casar-se i a reconèixer-lo legalment, circumstàncies que s’han relacionat amb la proliferació del mestissatge i la marginació en la seva obra, per bé que es tracta de motius literaris freqüents Quan tenia vuit anys 1853, es traslladaren a Catalunya, on alternaren la residència entre Barcelona, on estudià intern a l’Escola Pia i s’establiren al final del 1871 anuncià la mudança, i el Vendrell Ja des d’allí, contactà, mitjançant Jaume Ramon i Vidales, amb les tertúlies que originaren La Jove Catalunya, de la…
, ,