Resultats de la cerca

De família noble i d’idees liberals, el 1831 fou diputat per Recanati a l’assemblea nacional de Bolonya De vasta cultura —sabia hebreu, grec, llatí, diverses llengües modernes, etc—, traduí Horaci, Virgili i la Batracomiomàquia admirador de la cultura grega, d’Homer i de Dant, se sentia identificat amb Petrarca hom en publicà una edició de les Rime comentada per Leopardi fou influït per Tasso, Alfieri, Monti i Foscolo La seva amistat amb Pietro Giordani i Antonio Ranieri, el darrer amic, i els amors dissortats —era deformat, impotent i malaltís— marcaren en la seva vida una…

Influït, entre d’altres, per Leopardi, Espronceda i Lord Byron, d’aquest darrer imità sovint el sarcasme i l’escepticisme, alhora que aplicava una tendresa ingènua als poemes amorosos Malgrat haver mort prematurament, influí de manera considerable sobre el Romanticisme brasiler La seva obra lírica és aplegada a Lira dos vinte anos 1853 Escriví narracions a la manera de Hoffmann Noite na Taverna 1873, i un drama Macário

S’ha dedicat principalment a la llengua i a la literatura italianes i a la literatura comparada italianocatalana, amb incursions als estudis de literatura catalana medieval En el camp de la lexicografia bilingüe ha publicat el Diccionari català-italià 1992 i el Diccionari italià-català 2002 i, a Itàlia, d'un Dizionario italiano-spagnolo / spagnolo-italiano Dins dels estudis de literatura italiana ha escrit articles i monografies sobre Dante, Cavalcanti, Petrarca, Vico i Leopardi, i ha estudiat la recepció catalana de Dante, Petrarca, Leopardi, Tasso i Grossi Ha…

La seva poesia lírica recull influències de Giacomo Leopardi i de Giosuè Carducci Digte ‘Poesies’, 1909, Nye Digte ‘Noves Poesies’, 1913, Metipe 1927

La seva lírica és positivista, però matisada entre el Romanticisme alemany i Leopardi Obres principals Medusa 1880, Dopo il tramonto 1893 i Morgana 1901

Els seus versos, d’un to patriòtic i moralista, tenen una certa influència de Leopardi i de Tommaseo Entre les seves poesies és especialment coneguda Il Risorgimento

Es llicencià en dret i publicà poesia, d’arrel popular Traduí al català Dant, Leopardi, Carducci i Heine, i a l’italià, poetes catalans Escriví estudis sobre el folklore i el dialecte alguerès

Escriví llibres de poemes Fatalità , 1892 Dal profondo , 1910 I canti dell’isola , 1925, amb ressons romàntics vagues de Carducci, D’Annunzio i, fins i tot, de Leopardi És important també la seva obra en prosa Stella mattutina , 1921, de caràcter autobiogràfic

Fruit d’una vasta formació cultural són les seves edicions privades Arquimesa 1910, Evocacions 1912 i Hores de collegi 1920, amb poemes d’influència romàntica i parnassiana Traduí poemes de Leopardi, de Joachim du Bellay, de Francis Jammes, etc, i publicà 1923 una versió incompleta d' Evangelina , de Longfellow

Membre destacat del grup fundador de la revista “La Ronda” Roma, 1919-23, que preconitzava un nou classicisme influït per Leopardi, i director de “La Fiera Letteraria” 1949-55 Autor de proses líriques Prologhi 1916, Viaggi nel tempo 1920, Il cielo sulle città 1939, Solitario in Arcadia 1947 Publicà també Poesie 1936 i Poesie nouve 1946