Tenia una àmplia formació cultural. Edità privadament la seva obra poètica, que reflecteix influències romàntiques i parnassianes i mostra una predilecció pels temes històrics, bàsicament medievalitzants, i pels paisatgístics: Arquimesa (1910), Evocacions (1912) i Hores de col·legi (1922).
Col·laborà a la Revista d’Olot i dirigí les revistes El Deber i Fulla Seràfica.
Traduí poemes de Pierre de Ronsard, Giacomo Leopardi, Alessandro Manzoni, Joachim du Bellay, Francis Jammes i William Wordsworth i publicà una versió incompleta d’Evangelina (1923), de Henry Wadsworth Longfellow. Pòstumament, es publicà el volum Poesies de Josep Maria de Garganta (1968), que incloïa textos originals i traduccions.
És pare del botànic i farmacèutic Miquel, del polític i advocat Joan i del teòleg Josep Maria de Garganta i Fàbrega.