Resultats de la cerca

Treballà a Barcelona i a Osca, on signà les estampes de caràcter popular de Sant Jordi i Sant Joan Baptista S’installà a Lleida 1801, on fundà una impremta, activa durant el segle XIX Durant la guerra del Francès fou deportat a França, acusat d’haver imprès libels antinapoleònics

Autor d’obres sacres, escenes retòriques, narracions bíbliques obscenes, novelles polítiques antiespanyoles i libels satírics Per un libel contra el papa, l’Església i els jesuïtes, Il corriere svaligiato ‘El correu atracat’, fou empresonat a Venècia, i un altre libel contra Urbà VIII, La baccinata , fou la causa del seu arrest i decapitació Hom li atribueix també un violent escrit contra l’Església de Roma, Il divorzio celeste , que tingué molt d’èxit en els països protestants

Periodista, es llicencià en lletres 1939 i durant la Segona Guerra Mundial collaborà amb el règim de Vichy Utilitzà molts pseudònims, el més famós dels quals, Cécil Saint Laurent , l’emprà per a signar llargues novelles històriques, com el seu best-seller Caroline chérie 1947 Publicà, a més, violents libels Paul et Jean-Paul , 1951, contra Sartre, féu crítica teatral, pintura, guions de cinema, assaigs històrics, etc Amb el seu nom autèntic és autor de Les corps tranquilles 1948, Le petit canard 1954, Les bêtises 1971, premi Goncourt, Histoire égoïste 1976, itinerari…

El seu pare volia que fos clergue, però ell no tenia vocació i es dedicà al comerç durant la seva vida abastà una àmplia gamma d’activitats mercantils El 1685 participà en una rebellió fallida contra Jaume II i, el 1688, s’uní a l’exèrcit del nou rei protestant Guillem II, de qui fou amic i conseller Entre el 1689 i el 1701 publicà, en defensa de la seva política, uns 36 libels i poemes mentrestant, i a causa del mal estat dels seus negocis, feu fallida Durant el regnat de la reina Anna escriví, en defensa dels puritans, el libel The Shortest Way with the Dissenters 1702, que li…

Es formà amb els jesuïtes, i s’introduí en ambients mundans i llibertins, els quals li inculcaren un cert esnobisme social Estudià dret sense entusiasme, i es donà a conèixer amb versos satírics, que li valgueren, durant els primers anys de la Regència 1715-18, diversos confinaments i un breu empresonament a la Bastilla Una tragèdia neoclàssica, Oedipe 1719, plena d’allusions polítiques i anticlericals, el feu popular entre la noblesa, i fou protegit pel regent i pel rei dues pensions el 1722 Insistí en la seva crítica subversiva en el poema èpic La Henriade edició clandestina, 1723 Fou…