Resultats de la cerca

Començà a tocar el clarinet a quinze anys, però el canvià pel saxo alt després d’escoltar Charlie Parker Els anys 1959-60 liderà el grup fix del club Ronnie Scott’s, a Londres En aquesta època tocà sobretot el saxo tenor El 1964 gravà amb Tubby Hayes, el 1968 amb Philly Joe Jones i el 1969 amb Stan Tracey Tocà amb molts músics americans, incloent-hi Jimmy Witherspoon, amb qui efectuà un enregistrament el 1981, i Al Haig, amb qui ho feu el 1982 Durant els anys vuitanta i noranta liderà el seu quartet per Europa Tocà diverses vegades amb Tete Montoliu, amb el qual enregistrà el disc New Year’s…

Liderà la campanya de defensa dels aiguamolls de l’Empordà contra els projectes d’urbanització 1976 i fou director del parc natural del mateix nom 1984-98 Dirigí la Fundació Territori i Paisatge, de l’Obra Social Caixa Catalunya 1998-2009 Coordinador, juntament amb Josep del Hoyo i Andrew Elliott del Handbook of the Birds of the World

Membre de les big bands de Billy Eckstine i Dizzy Gillespie 1945, el 1948 substituí Miles Davis en el quintet de Charlie Parker Fou un dels fundadors dels Jazz Messengers 1954, i poc després liderà The Jazz Prophets En 1956-58 estigué al quintet de Max Roach i més tard formà un grup amb Joe Henderson Actuà força per Europa amb seccions rítmiques que inclogueren, per exemple, Tete Montoliu

Diputat a l’assemblea constituent l’any 1975 en representació del Partido Popular Democrático actual Partido Social Democrata, abandonà aquest partit el 1976 i fou elegit ministre de Comerç i Turisme 1976-77 i primer ministre 1978-79 Ingressà de nou al Partido Social Democrata l’any 1981 —el qual liderà els anys 1983-85— i ocupà els càrrecs de vice-primer ministre i ministre de Defensa 1983-85

Format a la Penya CIT, fou campió de Catalunya júnior A partir del 1994 competí per la Unió Ciclista l’Hospitalet, i guanyà el Trofeu Joan Soler, els grans premis de Gràcia, Inauguració i Ibercaja i la Volta a Osona, i liderà el rànquing català la temporada 1997 El 1998 passà al Grup Esportiu Porcelanatto, amb el qual guanyà la Volta a Castelló, i disputà el Campionat del Món Es retirà el 1999

Doctor en biologia per la Universitat de Barcelona 1998 Els seus primers estudis estigueren dedicats a l’avaluació de dofins i balenes a la Mediterrània, l’Atlàntic nord-est i a la mar del Nord Fou investigador al Centre de Ciències de la Pesca del Estats Units, a La Jolla 1999-2001 Des del 2002, és biòleg de poblacions del British Antarctic Survey, on lidera l’equip de recerca en mamífers marins

Formada al Centre de Tecnificació Esportiva de la Federació Catalana de Bàdminton 1990-95, destacà en categories inferiors i fou campiona de Catalunya individual i de dobles femenins en categoria absoluta Com a jugadora del Club Natació Poble Nou, assolí la tercera posició a la Lliga Amb la selecció catalana, guanyà diverses medalles de plata i bronze en els Campionats d’Espanya Liderà el rànquing estatal de dobles femenins durant la primera dècada del segle XXI

El 1951 tocà breument amb Charlie Parker abans d’iniciar la seva important associació amb Gerry Mulligan Les gravacions que realitzà amb el quartet d’aquest últim el feren famós i quedaren com a exponent de l’estil West Coast cool jazz Particularment destacable fou la seva interpretació de la balada My Funny Valentine , en què s’aprecia el seu to clar i la seva manera suau i lírica Després liderà els seus propis grups Visqué llargues temporades a Europa, on els anys vuitanta realitzà força actuacions i enregistraments

Practicant d’automobilisme, tennis i ciclisme, el 1884 fundà el Club Velocipèdic de Barcelona El 1891 creà i dirigí El Ciclista , primera revista sobre ciclisme de Catalunya, que es convertí en el portaveu de la Societat Velocipedista de Barcelona El 1895 liderà la fundació de la Unió Velocipèdica Espanyola UVE i secundà Josep Barunat com a primer president Fou el segon president de l’entitat, ens que encapçalà durant dues etapes 1899-1901, 1910-14 Amb el temps s’organitzà en el seu record el Trofeu Claudi Rialp, amb motiu de la Barcelona-Andorra

A partir del 1928 liderà formacions a teatres de Chicago i Nova York i el 1931 enregistrà el seu gran èxit Minnie the Moocher Amb la seva orquestra tocà per Europa, aparegué en diversos films, com ara Stormy Weather Andrew L Stone 1943, i feu un gran nombre d’enregistraments, amb moltes composicions pròpies, fins que el 1948 la dissolgué Després, Calloway s’especialitzà en el paper de Sportin’ Life a l’òpera Porgy and Bess , de G Gershwin En la seva orquestra iniciaren la carrera destacats músics, entre els quals Ben Webster i Dizzy Gillespie