Resultats de la cerca

Graduat a Oxford 1949, inicià la seva carrera literària amb A Frame of Mind 1953 i A Case of Samples 1956, reculls poètics notables pel llenguatge planer i l’esperit antiretòric La seva primera novella, Lucky Jim 1954, premi Somerset Maugham, crítica dels medis universitaris, li valgué un èxit internacional immediat i el convertí en el representant més conspicu dels Angry Young Men Seguiren That Uncertain Feeling 1955, I like it Here 1958, Take a Girl Like You 1960, One Fat Englishman 1963, The Anti-Death League 1966, Jake's Thing 1978, The Old Devils 1986, premi…

Debutà l’any 1957 El 1964, una versió d' It's Not Unusual , de G Mills i L Reed el projectà a la fama Influït per Elvis Presley, aconseguí l’èxit gràcies a la seva veu poderosa i també al caràcter desinhibit de les seves actuacions, que el convertiren en un sex symbol Fins a mitjan anys vuitanta fou un dels cantants pop més destacats, tant a Europa com als Estats Units, on el 1965 guanyà un Grammy a l’artista revelació Entre altres, ha enregistrat els discs A-Tom-ic Jones 1966, Green, Green Grass of Home 1967, Delilah 1968, Help Yourself 1968, This Is Tom Jones 1969, I Who Have Nothing 1970…

Féu poemes a imitació de Lyly i la poesia francesa i italiana contemporànies Escriví assaigs, el poema Scillaes metamorphosis 1589 i peces dramàtiques costumistes En destaquen les novelles The Delectable Historie of Forbonius and Prisceria 1584, Rosalynde 1590 —font d' As you Like it, de Shakespeare—, William Longbeard 1593 i A Marguerite of America 1596, influïdes per Sèneca, l’eufuisme i la novella pastoral, entre altres corrents

La indústria cinematogràfica dels EUA la convertí en la bellesa-mite dels anys cinquanta, i no fou fins més tard que hom reconegué el seu talent dramàtic Interpretà Niagara 1953, River of No Return 1954, The Seven Year Itch 1955, Bus Stop 1956, Some Like it Hot 1959, Let's Make Love 1960, The Misfits 1960, amb argument del seu tercer marit el dramaturg Arthur Miller Se suïcidà

Entrà en el món de la música al costat de la cantant Tina Turner, amb qui compartí gira el 1985 Entre les seves collaboracions amb grups de renom cal destacar les fetes amb Kinks, Loverboys i Foreigner, el 1982 La seva producció en solitari consta de nou títols, dels quals sobresurten Into the Fire 1987, So Far so Good 1993, 18 Till I Die 1996, One a Day like Today 1998, The Best of Me 1999 i Io vivo in te 2001

De vida molt difícil, alcohòlic, conegué bé el món dels marginats, al qual pertanyia, i els hospitals i presons pels quals passà La seva obra, en part, recollí aquestes experiències Cal destacar, en poesia, At Terror Street and Agony Way 1968, The Days Run Away Like Wild Horses over the Hills 1969, War all the Time 1984, Flinke Killer 1987, The Last Night on Earth Poems 1992 en prosa, Factotum 1976, There is no Bussiness 1984 o Pulp 1994, i les novelles Women 1979 i Tales of Ordinary Madness 1967, aquesta darrera portada al cinema per Marco Ferreri el 1981 Escriví també relats de…

Fou un músic clau en el blues de postguerra que es feia a Chicago El seu estil vigorós i fins i tot agressiu tocant la guitarra i, també, la seva veu potent el distingiren ben aviat Influït per Big Bill Broonzy i Robert Johnson, els anys cinquanta destacà amb peces com I can’t be satisfied , I feel like going home , Hoochie Coochie Man , Got my mojo working , Close to you o Rollin’ Stone , tema del qual el famós grup britànic tragué el nom El blues i el rhythm-and-blues de Waters foren molt influents i gaudiren d’una gran difusió, però començaren a declinar amb l’aparició del…

Dedicat a l’ensenyament, s’especialitzà en la fonètica i la literatura i després inicià una tasca molt prolífica com a novellista, de la qual destaquen títols com The Doctor is Sick 1960, A Clockwork Orange 1962, portada al cinema per S Kubrick el 1972, Nothing Like the Sun 1964, sobre la vida amorosa de Shakespeare Urgent Copy 1969, Napoleon Symphony 1969, Moses 1976 i Beard’s Roman Women 1977 Escriví també Christ the Tiger 1978, Earthy Powers 1980, Enderby's Dark Lady 1984, The Pianoplayers 1981, The Devil’s Mode and Other Stories 1989 i A Dead Man in Deptford 1993 Conreà també…

Inicià la seva carrera als setze anys en la sèrie televisiva The Bill Engvall Show , en la qual actuà fins l'any 2009 El 2008, una de les seves primeres actuacions al cinema The Burning Plain , de Guillermo Arriaga fou premiada al Festival de Venècia El mateix any interpretà el primer paper com a protagonista a The Poker House , de Lori Petty Posteriorment ha protagonitzat o coprotagonitzat Winter's Bone 2010, de Debra Granik, The Hunger Games 2012, de Gary Ross, House at the End of the Street 2012, de Mark Tonderai, i Silver Linings Playbook 2012, de David O Russell, amb el qual aconseguí l…

La seva fórmula per a triomfar als EUA foren el folk-pop i el country contemporanis, amb peces ben triades, produccions molt acurades i una veu de gran qualitat Començà en el grup de folk Stone Poneys el 1966, i dos anys després inicià una reeixida carrera en solitari, acompanyada per una banda que després esdevingué The Eagles El 1972 enregistrà el seu disc més característic, Linda Ronstadt , en el qual versionà temes de Neil Young i Jackson Brown Però no fou fins el 1974, amb el disc Heart Like a Wheel , que obtingué un gran reconeixement arreu del país Al final dels anys…