Resultats de la cerca

Emigrà a Berlín el 1921, on estudià fins a acabar el doctorat el 1938 El 1940 hagué de tornar a emigrar i s’installà als EUA Entrà en el departament de castellà i portuguès de la Universitat de Califòrnia el 1942, d’on fou catedràtic des del 1952, i es traslladà al departament de lingüística el 1966 El 1946 fundà la revista acadèmica Romance Philology , que dirigí fins el 1982, de gran prestigi Escriví pocs llibres Essays on Linguistic Themes , 1968, per exemple però és autor de dos centenars llargs de monografies i articles, on es combinen la màxima escrupolositat de detalls amb una gran…

Llicenciat en dret i doctorat en sociologia per la Universitat de València, fou professor de sociologia de les universitats de València i Alacant Treballà com a expert a la Diputació de València i a la Generalitat Valenciana, on fou cap del Servei d’Investigació i Estudis Sociolingüístics En aquest càrrec, creà la base de dades més completa sobre la situació del valencià, centrada sobretot en la realització d’enquestes sobre l’ús i el coneixement de la llengua Fou collaborador de Serra d’Or , Gorg , Cuadernos para el Diálogo  i El País , entre altres publicacions El seu primer assaig fou  L’…

És diplomat en arqueologia hispànica per l’Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de Barcelona 1979, llicenciat en filologia hispànica 1981 i doctor en filologia catalana 1988 per la Universitat de Barcelona Ha estat collaborador de l’Institut d’Estudis Catalans 1980-83, professor de llengua catalana de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona 1981-87, professor del departament de filologia catalana de la Universitat de Barcelona des del 1983 i des del 1990 com a titular numerari Els seus principals àmbits d’interès com a investigador i docent són la història de la…

Llicenciada en filologia clàssica per la UB i deixebla de Miquel Dolç i de Josep Vergés, fou collaboradora de la Collecció Fundació Bernat Metge, des del 1968 en les tasques de correcció, de revisió i d’edició, i entre el 1994 i el 2007 fou membre del consell directiu Del 1988 al 1998 fou redactora i correctora de Curial Edicions Catalanes Gran coneixedora de les llengües clàssiques i especialista en la fixació del català, el 1998 esdevengué directora de publicacions de la Fundació Bíblica Catalana Versionà les Faules d’Isop 1984 i 1989 i els 12 primer cants 3 volums…

Graduada 1978 i doctorada 1983 en antropologia per la Univesitat de Califòrnia Berkeley, ha exercit la docència a les universitats de Pennsilvània 1981-86, Winsconsin-Madison 1986-89 i Califòrnia San Diego, on des del 1999 és professora titular d’antropologia Ha estat professora visitant de l’École des Hautes Études en Sciencies Sociales de París 2001 i investigadora invitada del departament de filologia catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona 2006 Autora d’un gran nombre de publicacions sobre sociolingüística, ha estudiat especialment el cas català, que ha exposat, entre d’altres,…

Compilà material lingüístic i folklòric i publicà reculls de contes, de proverbis i de cançons És autor del Diccionari de la gran llengua russa viva 1863-66, amb més de 200 000 mots

És autor de la versió catalana del Tractatus de Purgatorio Sanctii Patricii d’Hde Saltrey, dedicada a Beatriu, muller de Guillem d’Anglesola, senyor de Bellpuig Sembla ésser de ben entrat el s XIV i té un cert interès lingüístic

Professor i assessor lingüístic, en poesia ha publicat Entre malucs 1989, L’N-340 1994, premi Ausiàs Marc de Gandia 1993, Finta 2003, Miquel de Palol 2002 i Requiem + clus 2005, i, en narrativa, Garites deshabitades 1997, premi Josep Pin i Soler 1996

Catedràtic de la Universitat de Berna, redactà, en collaboració amb Jakob Jud , el Sprach- und Sachatlas Italiens und der Südschweiz ‘Atles lingüístic i etnogràfic d’Itàlia i de la Suïssa meridional’, 1928-40, que inaugurava una nova època de la geografia lingüística

Passà d’un purisme lingüístic a defensor de la llengua demòtica Conreà la poesia i el teatre, però és en la narrativa on assolí el nivell més alt Nēsiotikes Historíes ‘Històries de les illes’, 1849 i Historía tēs Rōmiosýnēs ‘Història de l’Hellenisme’, 1901