Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Roman Jakobson
Lingüística i sociolingüística
Lingüista rus naturalitzat nord-americà.
El 1928 redactà, en collaboració amb Trubeckoj i Karcevski, les cèlebres tesis del Primer Congrés Internacional de Lingüistes, bàsiques per a l’estructuralisme Des del 1941 residí als EUA, on fundà la revista Word 1945 i hi ensenyà a la Universitat de Harvard i a l’institut tecnològic de Massachusetts Entre les seves obres cal destacar Aphasie und allgemeine Lautgesetze ‘Afàsia i lleis fonètiques generals’, 1944, Preliminaires to Speech Analysis 1952, Fundamentals of Language 1956 i Essais de linguistique générale 1963 S'interessà també pels estudis de crítica literària Closing…
André Martinet
Lingüística i sociolingüística
Lingüista francès.
Professor a la Sorbona des del 1960, féu estudis sobre lingüística general Éléments de linguistique générale, 1960, A Functional View of Language , 1962, La linguistique synchronique Études et recherches , 1965, Le langage , 1968, redactat per un equip de lingüistes dirigit per ell fonologia Phonology as Functional Phonetic , 1949, i Economie des changements phonétiques, Traité de phonologie diachronique , 1955, fonètica Dictionnaire de l’ortographe alfonic , 1980, sintaxi Syntaxe générale , 1985 i lingüística històrica Des Steppes aux océans l’indo-européen et les indo-…
Louis Trolle Hjelmslev
Lingüística i sociolingüística
Lingüista danès.
Catedràtic de lingüística comparada a la Universitat de Copenhaguen Amb Viggo Brøndal fundà el Cercle Lingüístic de Copenhaguen 1931, a través del qual i de la revista “Acta Linguistica” ha influït sobre el desenvolupament de la lingüística contemporània i especialment sobre lingüistes castellans, com Alarcos Llorach, Llorente, Salvador, etc Ha maldat per establir una teoria lingüística deductiva, la glossemàtica, segons un model matemàtic La dicotomia que fa entre expressió i contingut, amb un especial interès per aquest darrer, ha permès el desenvolupament de la semàntica que…
Marià Grandia i Fígols
Lingüística i sociolingüística
Eclesiàstic i filòleg.
Conegut pel nom de Marià Grandia i Fígols, en realitat es deia Marià Grandia i Soler Fou catedràtic de l’Institut de Còrdova Participà en el Primer Congrés de la Llengua Catalana És autor d’una Gramàtica etimològica catalana 1901, de Fonètica semítico-catalana 1903, de Gramàtica preceptiva catalana 1905 i de Formació de la paraula catalana 1906 Tot i la seva gran erudició publicà una quinzena de gramàtiques, entre d'altres, una d'hebrea, les seves propostes en qüestions normatives foren considerades extravagants, cosa que el distancià del nucli dels lingüistes que constituïren el…
Emilio Alarcos Llorach
Lingüística i sociolingüística
Lingüista castellà.
Catedràtic a la Universitat d’Oviedo des del 1951 fins a la jubilació i lector en 1946-48 a Berna i a Basilea, és autor de diversos treballs sobre llengua medieval La publicació de Fonología española 1950 i Gramática estructural 1951 el convertí en l’introductor i el principal divulgador a l’Estat espanyol dels mètodes de la fonologia estructural i, en general, de l’estructuralisme Fou també un dels primers lingüistes que analitzaren la fonologia catalana Publicà, entre altres Estudios de gramática funcional del español 1972, La poesía de Blas de Otero 1973, Ensayos y estudios…
Nikolaj Sergejevič Trubeckoj

Nikolaj Sergejevič Trubeckoj
© Fototeca.cat
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Etnòleg i lingüista rus.
Príncep Trubeckoj Professor de lingüística general a Moscou 1915-18 i, des del 1922, a Viena, després de curts períodes d’ensenyament a Rostov i Sofia Des de Viena participà activament en les tasques del Cercle Lingüístic de Praga , on esdevingué una de les figures capdavanteres de la fonologia En collaboració amb Jakobson i Karcevski, redactà les tesis, bàsiques per a la fonologia, presentades al Primer Congrés de Lingüistes de la Haia, el 1928 És fonamental el seu llibre Grundzüge der Phonologie ‘Principis de la fonologia’, publicat pòstumament el 1939 Treballà, especialment,…
Lluís Vicent Aracil i Boned
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Sociolingüista.
Vida i obra Introductor dels estudis de sociolingüística als Països Catalans i a l’Estat espanyol Estudià dret a la Universitat de València, on es mogué en el cercle de Joan Fuster Membre del Comitè de Recerca Sociolingüística de l’Associació Sociològica Internacional 1970, en fou vicepresident 1974-78 i president 1978-82 El 1973 fundà el Grup Català de Sociolingüística i el mateix any introduí una sessió de sociolingüística catalana en el VIII Congrés de Sociolingüística de Toronto Del 1976 al 1987 fou professor de la Universitat de Barcelona Partint d’una crítica de la noció imprecisa de…
,
Carme Junyent i Figueras
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Professora de lingüística a la Universitat de Barcelona Amplià estudis a les universitats alemanyes de Marburg i Colònia i a la Universitat de Califòrnia, i s’especialitzà en lingüística africana es doctorà amb un estudi sobre les llengües bantús a la Universitat de Barcelona En aquest àmbit publicà obres com Les llengües d’Àfrica 1986, Estudis africans 1996 i La expansión bantú 1999 També és autora de diverses publicacions sobre temes de sociolingüística, com Les llengües del món Ecolingüística 1989, Vida i mort de les llengües 1992 o Contra la planificació 1998, i com a editora o en…
Antoni Maria Badia i Margarit

Antoni Maria Badia i Margarit
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Vida i obra Estudià als Estudis Universitaris Catalans i a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filologia romànica 1943 Format en l’escola de Menéndez Pidal, encetà els seus treballs d’investigador amb un estudi de morfologia històrica que constituí la seva tesi doctoral 1947, feta sota el guiatge de Dámaso Alonso L’any 1948 esdevingué catedràtic de gramàtica històrica de la llengua espanyola a la Universitat de Barcelona i el 1977, de gramàtica històrica catalana, càrrec que ocupà fins a la jubilació 1986, i posteriorment com a catedràtic emèrit El mateix any 1977, fou nomenat…
,
Cels Gomis i Mestre
Historiografia catalana
Folklorista, excursionista i enginyer.
De ben petit es traslladà a viure amb la seva família a Madrid, on cursà estudis d’enginyeria industrial de camins De retorn a Catalunya, exercí d’enginyer, participant en la construcció dels ferrocarrils i en l’obra de portar l’aigua a Esparreguera, obra en què perdé un braç a causa d’un accident laboral Quan encara era a Madrid, començà a publicar versos en revistes com La niñez o La moda elegante en aquesta cal destacar la publicació d’articles del socialista José Mesa Al principi de l’any 1868, poc abans de la revolució de Setembre, s’establí a Barcelona i ben aviat s’afilià al Club dels…