Resultats de la cerca

Era catedràtic de la Universitat de Lleida i jutge El 1312 fou un dels dos comissaris que defensaren els drets de Jaume II de Catalunya-Aragó damunt la Vall d’Aran, en el litigi amb els representants de Felip IV de França

El 1373 el rei Pere el cridà a Barcelona per decidir, amb altres rabins, una qüestió de dret hebraic, i poc després fou demanada la seva opinió sobre un litigi entre dos jueus que pretenien el rabinat suprem sobre els jueus de França Hom n’ha conservat 17 respostes a qüestions de dret hebreu i tres llibres de comentaris talmúdics

Actuava d’interior esquerre i la temporada 1939-40 jugà al FC Barcelona, que l’any 1928 ja havia mantingut un litigi per a fitxar-lo Anteriorment havia jugat en alguns equips canaris, Deportivo de la Corunya 1928-31, Real Madrid 1931-36 i València 1936 En deixar el Barça jugà al Deportivo i l’Elx Fou dues vegades internacional i participà en la Copa del Món 1934 Després exercí d’entrenador

De noble estirp, fou educat, de jove, a Roma a la cort d’August Tornat a la pàtria, conduí el seu poble de Germània a Bohèmia, i allí, per mitjà d’aliances amb els pobles veïns, constituí un gran imperi germànic amb clares finalitats antiromanes Tiberi es dirigí contra ell el 6 dC Al cap d’uns quants anys entrà en litigi amb Armini i fou derrotat Refugiat a Itàlia, fou confinat a Ravenna

Era oncle de Vicent Ferrer, futur sant Mestre en teologia i almoiner de Joan I essent prior de Poblet, fou elegit abat Obtingué, en litigi amb Montserrat, que fossin enterrats a Poblet Pere III i Joan I Fou visitador dels monestirs cistercencs de Catalunya El 1409, per motius de salut, dimití, i obtingué de Benet XIII que el succeís Jaume Carbó, procurador seu, sense intervenció de la comunitat, fet insòlit fins aleshores

Pretor i després procònsol a Hispània 48 aC, fou cònsol el 46 aC després de la mort de Cèsar, es mostrà partidari d’Antoni, i fou elegit Pontifex maximus Malvist per Ciceró, perquè intentà la reconciliació entre el senat i Antoni, formà, amb aquest i Octavi, el segon triumvirat Cònsol per segona vegada el 42 aC, entrà en litigi amb Octavi, i, exclòs del triumvirat 36 aC, es retirà de la vida pública

Fill quart de Nicolau de Pròixida i Carròs Comanador d’Atzeneta i Perputxent Comtat Elegit mestre per la comunitat 1409 i havent pres possessió del càrrec, se li oposà Ramon Alemany de Cervelló, nomenat per Benet XIII, el qual s’havia reservat l’elecció Nicolau acudí a l’antipapa Alexandre V i fou confirmat per aquest Per tal d’evitar la lluita, el rei nomenà àrbitre el cartoixà Bonifaci Ferrer i aquest declarà vacant el càrrec en litigi Recuperà la comanda i en fou després claver 1412

Presidí el Reial Club Deportiu Espanyol 1947-58 Durant el seu mandat es resolgué el litigi que el club mantenia per la compra de Sarrià amb la família De la Riva, propietària del terreny, per la qual cosa l’Espanyol tingué camp propi per primera vegada a la seva història El 1951 construí la grada al gol sud, amb capacitat per a mil espectadors, i el 1956 edificà la nova tribuna La federació catalana li atorgà, a títol pòstum, la medalla al mèrit esportiu

Filla de Pere de Prades i de Joana de Cabrera Heretà el títol per mort del seu avi el comte Joan de Prades En morir el seu pare, la mare i llurs tres filles restaren sota la protecció del rei Martí , que es casà amb una d’elles, Margarida 1409 Joana es casà el 1424 amb el vescomte de Vilamur, hereu del comte de Cardona, futur comte Joan Ramon Folc II Sembla que el títol comtal de Prades estigué en litigi a partir del 1414, fins que el 1425 fou reconegut a favor de Joana i el seu marit

Començà a l’Alella, després jugà amb la Unió Esportiva Sant Andreu 1927-29 i al Futbol Club Barcelona A mitjan temporada 1929-30 fou cedit al Club de Futbol Badalona, però després hi hagué un litigi entre ambdós clubs, ja que per jugar amb l’equip badaloní el Barça li havia donat la baixa La federació determinà que en l’edició 1930-31 el jugador continués amb el Badalona i en la següent temporada retornés al club barcelonista Lateral esquerre, romangué al Barça fins a la temporada 1937-38, disputà 138 partits i marcà un gol Guanyà cinc Campionats de Catalunya, una Lliga Catalana…