Resultats de la cerca

Filla de VMinnelli i JGarland El 1972 li fou atorgat l’Oscar d’interpretació femenina per Cabaret de BFosse Altres films seus són Lucky Lady 1975 i New York New York 1977

Fou el representant principal del sentimentalisme rus, palesat en Bednaja Liza ‘La pobra Liza’, 1792 La seva contribució a la llengua literària fou significativa, per tal com la féu més dúctil i l’acostà al llenguatge parlat Com a historiador escriví, amb una visió liberal, Istorija gosudarstva rossijskogo ‘Història de l’estat rus’, 1816-26

El 1924 es traslladà a Nova York i dos anys més tard organitzà la seva pròpia orquestra, amb la qual tocà en diverses sales de ball Al llarg de la dècada següent, la formació gaudí de gran popularitat, especialment durant les llargues estades al Savoy Ballroom Gran part de l’atractiu era la força rítmica que Webb imprimia des de la bateria Cal destacar la interpretació de les peces compostes i arranjades per Edgar Sampson, per exemple Blue Lou i Let’s Get Together L’any 1934, l’orquestra incorporà la llavors debutant Ella Fitzgerald Webb, que des de la infantesa patia tuberculosi òssia i una…

Estudià al Conservatori de Barcelona, i aviat es convertí, junt amb el seu condeixeble Tete Montoliu , amb el qual tocaria sovint, en un dels pioners del jazz a Catalunya Treballà també com a músic d’estudi i d’enregistrament i collaborà amb músics i formacions molt diverses, entre els quals cal citar Joan Manuel Serrat , Xavier Cugat , La Trinca , Liza Minnelli i Francesc Burrull , amb qui enregistrà el disc Sinceritat 1995 Als anys setanta formà part de l’Orquestra Mirasol 1973-77, que introduí a Catalunya una versió autòctona del jazz-rock anomenada Ona Laietana Fou també un…

El 1897 es graduà en medicina, professió que abandonà poc després per a dedicar-se a la literatura Viatjà extensament i durant la Primera Guerra Mundial treballà per al servei secret britànic Bé que assolí un notable èxit amb comèdies de diàlegs brillants i d’un humor àcid, el més sòlid de la seva producció és la narrativa a més de diversos volums de contes, publicà novelles de caràcter realista i llenguatge directe en les quals, molt influït pel naturalisme, enfrontà uns protagonistes inadaptats i cosmopolites al seu entorn Liza of Lambeth 1897, Mrs Craddock 1902, Of Human…

Després de graduar-se en art dramàtic a la Southern Methodist University, el 1970 anà a Nova York i, després d’uns inicis no gaire reeixits, els anys vuitanta esdevingué una de les actrius més reconegudes de Broadway Aquests anys féu alguns papers secundaris en cinema El 1990 la seva interpretació d’una psicòpata que tortura un escriptor desvalgut en Misery , de RReiner, pellícula basada en la novella homònima de SKing, li valgué l’Oscar a la millor actriu el 1991 Posteriorment, ha actuat en nombrosos films com a protagonista o en papers destacats, fent valer la seva flexibilitat, els seus…

Després de participar en alguns films de Pierre Étaix i Jacques Tati, inicià una llarga collaboració amb Luis Buñuel, que abasta tots els seus films des del 1964, i dels quals destaquen Le charme discret de la bourgeoisie 1972 i Cet obscur objet du désir 1977, pels quals fou nominat a l’Oscar Prolífic i brillant, també aplicà la seva ironia als guions de Viva Maria 1965 i Milou en mai 1989, de Louis Malle Taking Off 1971 i Valmont 1989, de Miloš Forman Liza 1972, de Marco Ferreri Die Blechtrommel 1978, de Volker Schlöndorff Sauve qui peut la vie 1980, de Jean-Luc Godard Danton…

Vida Estudià a l’Escola d’Oficis Artístics, Belles Arts i Institut del Teatre, on el 1934 conegué els seus mestres, Salvador Alarma i Josep Mestres i Cabanes, any en què entrà al taller del primer i fou encarregat del decorats del Liceu El 1946 muntà el seu propi taller de lloguer de decorats de paper, on el 1960 acollí Fabià Puigserver, amb encàrrecs del Poliorama, Romea i Talía Inaugurà teatres com el Windsor i el Candilejas i muntatges d’Esteve Polls, Adolfo Marsillach i Hermann Bonnín al teatre Grec D’altra banda, al mateix temps que feu classes d’història de l’escenografia i perspectiva…