Resultats de la cerca

Fou professor al conservatori de París Compongué 39 òperes, entre les quals cal esmentar Le postillon de Longjumeau 1836, Si j'étais roi 1852 i el ballet Giselle 1841

Treballà com a impressor i litògraf i, experimentant amb el tipus de fosa, descobrí la resistència del grafit de gresol a les temperatures elevades A partir del 1827 es dedicà a la manufactura de mines de plom per a llapis, cuines econòmiques i lubricants

Des del 1516 estigué al servei del rei Francesc I Com a miniaturista illustrà el còdex de la Guerra Gallique Bibliothèque Nationale de París El seu estil, d’una gran elegància de forma i de color, té punts de contacte amb les miniatures perses Són seus un Retrat de Francesc I Musée du Louvre i molts retrats al llapis fets amb tècnica d’esbós i una gran penetració psicològica

Simbolista, molt influït per Flaubert, excellí com a narrador en Geranium 1880, Perom i olovkom ‘La ploma i el llapis’, 1884 i Ksanta 1886 Dels seus drames cal fer esment d' Ekvinocijo ‘Equinocci’, 1898, tragèdia familiar, Duvrovčka trilogija ‘Trilogia ragusana’, 1902, Smrt majke jugoća ‘La mort de la mare dels iugoslaus’, 1907, de caràcter patriòtic, Gaspodja sa sunsokreton ‘La senyora del gira-sol’, 1912 i Maskarate ispod kuplja ‘Els emmascarats sota el sostre’, 1922

Excellí en la reproducció de dibuixos a llapis d’Eusebi Planas i Tomàs Padró Féu treballs litogràfics molt notables per al setmanari “La Madeja Política” Estudià a París 1863 amb Guillot, inventor del gravat fotomecànic, i introduí aquest nou procediment l’any 1864 als almanacs “El Tiburón” i “Lo Xanguet” Treballà per a “La Campana de Gràcia” i per a moltes obres de l’editorial Montaner i Simon, com La Divina Comedia, La historia natural i La vida de la Virgen Fou l’iniciador d’una notable dinastia de litògrafs

Llicenciada en belles arts per la Universitat de Barcelona i professora de l’Escola Massana El seu treball es connecta al conceptualisme i es manifesta en diversitat de suports, com ara la installació, la pintura, la fotografia i l’escultura El tema de la memòria és present en gran part de les seves obres Entre els seus projectes artístics destaquen Llapis 2000, Sense revelar 2002, La maleta blava de WB 2008 i, en collaboració amb Jordi Canudas, Hospital 106, 4t, 1a 1995-2005 i Des de Gran Via 613 2010

Estudià a Llotja i al Cercle Artístic de Barcelona i amplià estudis en diversos països europeus Fou un dels fundadors dels Amics de l’Art Vell, president del Cercle Artístic 1921 i del Foment de les Arts Decoratives 1923 Es destacà pels dibuixos a llapis i les litografies del port d’Andratx i de la Barcelona vella, publicats en part a Barcelona Artística Monumental 1930, d’un realisme minuciós Al Museu d’Història de la Ciutat, de Barcelona, hi té una sala dedicada És filla seva l’esmaltadora i ceramista Amèrica Cardunets i Tallada Barcelona 1925

Succeí el seu pare 1541 com a pintor del rei Francesc I Els dibuixos al llapis conservats sobretot a la Bibliothèque Nationale de París representen la part més important de la seva obra i determinaren un estil lineal en els retrats pintats Evolucionà vers un italianisme tizianià La Reina Elisabet d’Àustria, 1571, Musée du Louvre El tractament real que dóna al paisatge i el sentit decorativista dins la línia de l’escola de Fontainebleau es fan palesos en Dama banyant-se National Gallery, Washington i en El bany de Diana museu de Tours El Retrat de Pierre Quthe 1562, Musée du…

Tot i que va començar com a periodista cultural i poeta, amb llibres com Amb un paper i un llapis 1979, Fulls i hores 1981, Quinze poemes d’abril 1982, Absència 1982 i L’eterna conversa 1983, encarà la seva activitat com a editor Amb Àlex Susanna, Alfred Sargatal i Ricard Badia cofundà l’editorial Columna 1985, de la qual n’esdevingué director i que es convertí en una de les editorials més dinàmiques i renovadores del final dels anys vuitanta i la dècada dels noranta L’any 2000, juntament amb l’editorial Columna, s’incorporà al grup Planeta Ha collaborat a diversos mitjans de…

Vida i obra També fou pintor El 1896 s’establí a Girona i fou un dels impulsors del modernisme a la ciutat i un dels fundadors de “L’Enderroch”, “Lletres”, “Cultura” i “Ploma i Llapis” També collaborà a “Joventut”, El Poble Català i L’Esquella de la Torratxa , entre d’altres Participà en la creació dels Jocs Florals de Girona i de la societat cultural Athenea El 1917 fou elegit regidor de la Lliga Regionalista a l’Ajuntament de Girona Escriptor modernista, publicà un recull de proses i narracions decadentistes titulat Ombres 1906, a més del volum Terra de gestes i de beutat…