Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Clitarc d’Alexandria
Historiografia
Historiador grec de l’època hel·lenística.
Les seves Històries d’Alexandre foren unes de les obres sobre Alexandre més llegides a l’antiguitat, anteriors probablement a les de Ptolemeu i Aristobul
Gautier de Coste La Calprenède
Literatura francesa
Novel·lista francès.
Les seves adaptacions novellesques de la vida d’Alexandre Cassandre 1642-60, Cléopâtre 1647-58 i Faramong inacabada foren obres molt llegides a mitjan s XVII
Rodrigo Paganino
Literatura
Narrador portuguès.
Els seus Contos do tio Joaquim 1861, impregnats d’una malenconia sentenciosa d’arrel popular, són una de les obres més llegides de la literatura portuguesa del s XIX
Rafael Maria Comes i Escrivà
Història del dret
Advocat de l’audiència de Catalunya i estudiós de l’agricultura.
És autor de diverses memòries i dissertacions, llegides a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona entre el 1799 i el 1818, sobre el foment de l’agricultura 1799, la necessitat d’augmentar els boscs i les arbredes al Principat 1816 i la utilitat d’establir reserves en diners i en gra per a auxiliar els pagesos 1818
Josep Borràs i Marco
Literatura catalana
Música
Teatre
Comediògraf.
Fou tenor de sarsuela i actor còmic professional Tota la seva producció dramàtica són sainets en català En el pecat va la penitència 1883, Ensomiant 1883, El cullerot 1886, la peça més popular, amb títol pres d’una de les revistes satíriques alacantines més llegides, des del 1884 al 1889, El testament d’ultratumba 1901, Un casament per música i Vaja una boda
Francesc Martí i Sociats
Literatura catalana
Poeta.
De professió era comerciant Compilà dos manuscrits ms 28 i ms 76 de la BC amb poesies pròpies i d’altres autors contemporanis o anteriors, en català i en castellà, moltes de les quals devien ser llegides en una tertúlia literària documentada durant els anys 1780-1793, encara que ell continuà copiant composicions almenys fins el 1808 Es tracta generalment de peces de caràcter popular, satíric o polític, algunes de les quals comenten fets esdevinguts a Barcelona i el poble de Sarrià
Antoni Palau i Verdera
Botànica
Botànic i farmacèutic.
Exercí a Tordera Segon catedràtic del Jardín Botánico de Madrid 1773, divulgà els criteris i el sistema botànic de Linné Publicà Explicación de la filosofía y fundamentos botánicos de Linneo 1778, Parte práctica de botánica del caballero Carlos Linneo versió castellana del Species plantarum , en vuit volums, 1784-88 i Sistema de los vegetales o resumen de la parte práctica de botánica de Carlos Linneo 1788, ultra algunes memòries llegides a la Sociedad Económica Matritense, de la qual fou membre
Aleksandr Ivanovič Herzen
Filosofia
Comunicació
Pensador i publicista rus.
Guanyat des de jove pels ideals revolucionaris, sofrí confinament dins Rússia i a l’últim s’expatrià Residí a París el Viejo — on fou amic de Proudhon — , Londres, Niça i Ginebra Les seves publicacions periòdiques Pol’arnaja zvezda ‘L’estrella polar’ i Kolokol ‘La campana’ foren molt llegides a Rússia Delineà un socialisme inspirat per les comunitats camperoles russes a Russkij narod i socialism ‘El poble rus i el socialisme’, 1851 És autor de la novella Kto vinovat ‘Qui és el culpable', 1845-47 i també de les memòries Byloje i dumy ‘Passat i pensament’, 1852-68
Eusebi Planas i Franquesa
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant, aquarel·lista i litògraf.
Estudià a París les tècniques litogràfiques amb Lassalle i féu per a l’editor Goupil un retrat d’Eugenia de Montijo a cavall i vestida a l’andalusa que fou molt comentat Havent tornat a Barcelona el 1854, fugint del còlera, illuminà fotografies i començà la illustració de novelles de fulletó La seva popularitat cresqué ràpidament en crear uns tipus agradables i romàntics que feien somiar els lectors Les obres més llegides, com Los tres mosqueteros, Los Miserables i Barcelona y sus misterios obtingueren més èxit amb les seves illustracions També féu edicions de luxe, amb làmines, titulades…
Matteo Bandello
Literatura italiana
Escriptor italià.
Cursà estudis a Pàdua i ingressà a l’orde dels dominicans Participà en les guerres d’Itàlia al costat dels francesos, i durant la presa de Milà es veié forçat a una etapa de vagabunderia i inestabilitat Per fi, traslladat a França, Enric II el féu bisbe d’Agen, la qual cosa li permeté de lliurar-se plenament a l’activitat literària D’entre les seves obres, alguna de les quals en llatí, destaquen el Canzoniere 1544, que imita Petrarca, i sobretot les dues-centes catorze Novelle 1554-73, cadascuna precedida d’una lletra dedicatòria que permet de conèixer detalls quotidians de la vida de…