Resultats de la cerca

Abandonà la carrera militar per dedicar-se a la docència, i posteriorment centrà l'activitat professional en el periodisme i la docència Militant del Partit Comunista, fou cofundador del diari Primera Página 1968, en el qual collaborà assíduament, com també en molts altres mitjans  Cofundador de la Unió de Periodistes del País Valencià 1979, fou cronista oficial de la ciutat d’Alacant Conreà gairebé tots els gèneres literaris, entre d'altres, la poesia, la novella i l’assaig De la seva obra hom pot esmentar El mendigo y otros cuentos 1955, En la cima 1956, Un agujero en la luz 1957, premi…

Li fou permès de romandre com a senyor de la cora o zona dita després de Tudmir , amb capital a Oriola, mitjançant promesa de vassallatge i el lliurament d’un tribut anual Sembla que Teodomir fou succeït pel seu probable fill, Atanagild, vers el 743

Amb el capità italià Provana negocià el lliurament de les drassanes als revoltats, però fou víctima d’un parany que el portà al patíbul juntament amb la majoria dels complicats, després d’un procés espectacular que se celebrà a la ciutadella, al principi de juny d’aquell mateix any

Es formà en l’estudi dels postimpressionistes i els fauves , i fou decisiu en la seva formació el mestratge que exercí sobre seu Raoul Dufy el 1945, a París Director i conseller de la galeria El Jardí, de Barcelona, el 1957 organitzà una gran exposició Rouault Fundà l’Associació d’Artistes Actuals i el Saló de Maig El 1960 participà a la biennal de Venècia La seva pintura transmet un confiat lliurament a la realitat immediata a través de la volada lírica i del sentiment sensual de la matèria

Format a Munic i Berlín, des del 1932 residí a Barcelona, i aportà un expressionisme suavitzant al panorama català de la postguerra La seva obra es caracteritza per una equilibrada composició i un alè líric que fa vibrar el color rítmicament La forma, retallada, es destaca com suspesa en un cert punt de l’espai i el temps, en un cosmos que no provoca angoixa sinó confiat lliurament Autor dels vitralls de la capella de les Llars Mundet, a Barcelona Premi Sant Jordi amb una obra conservada al palau de la Generalitat, a Barcelona També fou molt considerable la seva activitat de…

Fill de Roger de Lloria En morir el seu pare romangué, juntament amb el seu germà Carles, sota la tutoria del seu oncle Gombau d’Entença 1306-09 i, després, dels marmessors de l’almirall, que reclamaren per a ell als Entença la possessió de Tivissa, obligada per un deute no pagat el rei imposà a aquests el lliurament del lloc 1312 Pel testament del seu germà gran Rogeró 1307, del qual més tard adoptà el nom, obtingué l’herència familiar Jaume II el féu membre de la comitiva dels infants reials, especialment de Joan, i habità amb ells a València Tingué litigis amb Bernat de Sarrià…

De família benestant, estudià enginyeria industrial i milità en el grup juvenil nacionalista Mendigoxales El 1929 ingressà al PNB i fou membre de l’Euskadi Buru Batzar, òrgan superior del partit Defensor de la legalitat republicana, durant el setge i la caiguda de Bilbao signà l’històric pacte de Santoña 1937 que representà la rendició i el lliurament de les milícies basques al cos expedicionari italià Fou fet presoner sis anys i, en assolir la llibertat, s’incorporà a la xarxa de la resistència, on destacà com un dels màxims capdavanters de les vagues del 1947 i el 1951 Amb el…

Es formà en l’ambient de l’escola úmbria i al taller de Verrocchio a Florència amb S Botticelli i Leonardo da Vinci De Piero della Francesca havia après la claredat de composició i la concepció monumental dels espais arquitectònics mitjançant l’aplicació rigorosa dels mètodes de la perspectiva taules de la Vida de Sant Bernadí 1473, Galleria Nazionale, Perusa El 1481 pintà al fresc El lliurament de les claus a sant Pere Capella Sixtina, Vaticà, d’estructura racional i simètrica i dibuix d’extraordinària perfecció, característiques definitòries del seu estil, complementat quasi…

El seu pare, en morir 1035, li deixà Aragó, elevat a la categoria de regne A causa de l’assassinat del seu germà Gonçal a Montclús el 1045, Sobrarb i Ribagorça passaren a formar part dels seus dominis El 1036 es casà amb Ermessenda de Bigorra i tingué Sanç III, que el succeí, Garcia, que fou bisbe de Jaca, Sança, que es casà amb el comte Ermengol III d’Urgell, i Teresa, que es casà amb el comte de Provença, Guillem Vidu el 1049, es tornà a casar, amb Agnès, de qui tingué una filla, de nom Urraca, monja a la Serós Se li coneix també un fill natural, de nom Sanç Obtingué una aliança amb Navarra…

Vida i obra Fou secretari de Joan Josep d’Àustria des del 1660 aproximadament i, després d’una llarga tasca d’investigació, el 1673 publicà, a Saragossa, Historia de los hechos del Sereníssimo señor don Juan de Austria en el Principado de Cataluña Parte I Aquesta obra relata la campanya de recuperació de Catalunya dirigida per don Joan 1651-52, fins al lliurament de Barcelona És un relat força minuciós de les operacions militars i els tractes polítics que les acompanyaren, amb abundants transcripcions de documents originals L’obra enalteix la figura de don Joan, però al mateix…