Resultats de la cerca

Doctor en ambdós drets Poeta en català, no es conserven les seves composicions Deixà inèdita una Lloa per una comèdia de sant Joan Batista o  Entremès d’es tres Joans , representada a Porreres, i publicà el poema narratiu Las fiestas que hizo Baltasar Pardo Palma, 1677, relació de les festes convocades pel virrei Bibliografia Reus i Belmar, S 1998 “Una lloa de Jaume Pujol s XVII”, dins Massot i Muntaner, J ed Estudis de llengua i literatura en honor de Joan Veny Barcelona, Universitat de Barcelona / PAM, vol II, p 77-90

Era besnet del famós governador de Flandes Lamoral d’Egmont Al seu palau fou representada la comèdia d’Agustí Moreto No puede ser guardar una mujer , amb una lloa de JE Esquirro El teòleg mercedari Fulgenci Cocco i Monca, de Càller, li dedicà un Árbol genealógico de la esclarecida casa egmondana Càller, 1679

Vida i obra Beneficiat de l’església d’Arbeca i doctor en teologia Escriví la Comèdia de la Mare de Déu de les Sogues 1743, editada el 1996, en tres jornades i una lloa introductòria, sobre la troballa miraculosa de la imatge de la Verge d’aquest santuari Bibliografia Miró i Baldrich, R 1996 Vegeu bibliografia

Entrà al servei dels omeies, els quals lloà en brillants i nombrosos panegírics La fidelitat als califes regnants li permeté de no haver-se de convertir a l’islam —era cristià monofisita—, de cantar el vi i àdhuc de beure'n Entrà en la polèmica que sostingueren al-Farazdaq i Ǧarīr , i es guanyà dures crítiques d’aquest darrer

Fill del senyor de Sumacàrcer Lluís Crespí de Valldaura Es doctorà en lleis a la Universitat de València, d’on fou catedràtic de cànons 1500-03 i rector 1506 Poesies seves, en català i castellà, figuren al Cancionero general 1511 Durant les Germanies 1520-22 lloà en una dècima, en català, la fidelitat de Morella, en contra dels agermanats

Filla de Bonifaci de Verona, es casà el 1317 amb Alfons Frederic d'Aragó , vicari del ducat d’Atenes, i li aportà en dot el castell de Làmia anomenat el Citó pels catalans El mateix any, en morir el seu pare, heretà una part del Negrepont i d’Egina Ramon Muntaner la lloà per la seva bellesa i per la seva elevada cultura

Fou catedràtic de lleis a la Universitat Lulliana de Mallorca Escriví, en castellà, diverses allegacions jurídiques i, en català, la Relació de don Baltasar Fitora , on ataca amb versos satírics alguns membres de l’estament eclesiàstic, alhora que en lloa d’altres Sembla que en circulà una altra obra, titulada Una carta missiva Ambdues obres, però, no arribaren a publicar-se i foren confiscades per la Inquisició el 1725

La seva vida és poc coneguda L’any 1566 el capítol de la catedral valenciana el retribuí pels seus treballs i lloà la seva habilitat com a organista Tenia al seu càrrec els nens cantors de la catedral Algunes de les seves obres s’han conservat a l’arxiu musical de la seu de València Destaca el responsori de Setmana Santa Caligaverunt oculi mei A la Biblioteca de Catalunya hi ha també una composició seva a sis veus sense títol ni text

Formà part de l’acadèmia palatina amb el sobrenom d’Homer Escriví poemes històrics en els quals lloa el monarca franc Anà diverses vegades d’ambaixador de Carlemany a Roma, en una de les quals acompanyà Fèlix d’Urgell, acusat d’heretgia El 790 esdevingué abat laic de Centula, o Saint-Riquier fou el restaurador de l’abadia que, sota el seu govern, conegué la seva època més florent De les seves anteriors relacions amb Berta, filla de Carlemany, nasqué Nithard, futur historiador

Freqüentava l’Acadèmia de València, i la major part de la seva obra poètica, en castellà, hi és vinculada Participà amb algunes composicions en castellà als certàmens de València del 1681 i el 1691 Poesies circumstancials seves sonets, romanços, etc figuren en diverses edicions coetànies valencianes Es conserven manuscrits, una lloa, un entremès i una moixiganga per a La fiera, el rayo y la piedra de Calderón, escrits per a una festa teatral amb motiu de les segones núpcies de Carles II València 1690