Resultats de la cerca

Immers en l’activitat teatral, formà part de diversos grups La Fassina, Art i Joventut, etc Li foren estrenades les peces teatrals La filla de les Neus La Goja 1950 i El Tocacampanes 1956, que obtingué el premi Ciutat de Sabadell i inaugurà el Teatre de la Faràndula de la ciutat, i en publicà altres dues Tres Nadals 1983 i Santa Nit 1988 És autor també del volum de memòries, Mig Oleguer, mig Terracuita 1995

Estudià a la Universitat de Cervera i al seminari de Vic Es dedicà als estudis agrícoles collaborà a Memorias de Agricultura y Artes 1815-21, publicada per la Junta de Comerç de Catalunya, fomentà el conreu, especialment de les patates, a Prats de Lluçanès i llegí treballs a l’Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona Publicà també diversos alfabets, com Anocugeni o alfabeto reformado universal 1813, Anocugeni compendiado, Petit alfabet català segons los principis de l’anocugeni o alfabet reformat 1815, Alfabeto de comparación hebreo-catalán-castellano 1817, etc, i un Mapa de la parroquia de…

S’inicià el 1993 amb el Futbol Sala Femení Lluçanès, i la temporada 2003-04 ascendí a divisió d’honor estatal amb el Futbol Sala Gironella, on es retirà l’any 2006 També formà part de la selecció catalana Doctora en Educació Física i llicenciada en Història, és professora de Sociologia i Història de l’Esport a l’INEFC de Barcelona També és membre del Grup d’Investigació Social i Educativa de l’Activitat Física i l’Esport És coautora de diversos articles i obres sobre gènere, valors i multiculturalitat i esport

De família burgesa benestant, destacà pel seu absolutisme exaltat Intervingué a la Guerra del Francès, contra els napoleònics, i el 1816 Ferran VII li atorgà privilegi de noble del Principat Collaborà amb la Regència d’Urgell el 1823 fou nomenat corregidor de Mataró i reprimí els liberals Com a coronel de les Bandes de la Fe, fou un dels promotors de la revolta dels Malcontents 1827 i s’hagué d’exiliar a França durant set anys Formà part de la Junta Carlina del Principat 1835 En el combat d’Alpens fou fet presoner i, més tard, fou afusellat

Participà com a cadet en els darrers combats de la primera guerra Carlina preses d’Aliaga, Morella i Berga més tard sembla que lluità a la guerra d’Àfrica 1859- 60 Durant la tercera guerra Carlina fou un dels caps militars governamentals més actius que operaren a Catalunya, la qual cosa li valgué l’ascens a brigadier i el càrrec de comandant general de la província de Lleida El 1873 alliberà Puigcerdà del setge dels carlins El seu més directe i constant enemic, el cap carlí Francesc Savalls, el derrotà el 9 de juliol de 1873 a Alpens combat d’Alpens Cabrinetty morí d’un tret al…

Lluità en la primera guerra Carlina i a la segona en aquesta prengué Banyoles i derrotà els isabelins a Fornells Era conegut amb el nom de Marçal Féu presoner el general Manuel Gutiérrez de la Concha, però l’indultà, fet que li valgué el perdó quan, vençut pel general Hore, fou condemnat a mort 1849 Exiliat a França, intentà de reprendre la lluita carlina a Catalunya 1855, però fou pres i afusellat

Fundà la revista “Lo Teatro Catòlic” 1899-1901, on publicà algunes peces seves D’ideologia carlina, dirigí “El Norte” de Girona 1910 i “El Correo Leridano” de Lleida 1910-13 Expulsat de la Comunió Tradicionalista, dirigí la segona època del setmanari “El Radical”, òrgan jaumista Més endavant collaborà a la revista “Gerunda”

Vida Inicià els estudis musicals al seu poble natal, després els amplià a Vic i, més tard, a Barcelona, amb A Nicolau i J Lamote de Grignon El 1908 s’inicià com a director de cors al capdavant de l’Orfeó Manresà Becat per l’ajuntament d’aquesta ciutat, assistí a uns cursos a Hellerau, prop de Dresden, amb el compositor i pedagog suís E Jaques-Dalcroze En tornar a Catalunya, posà en pràctica les teories dalcrozianes, que propugnaven un mètode d’aprenentatge musical basat en la gimnàstica rítmica A partir del 1920 dirigí l’Escola Municipal de Música de Terrassa, que reorganitzà, i fundà el…

Es formà i graduà a l’Escola Massana 1945-51, on més tard entrà a formar part de la Manufactura de l’Escola sota la direcció de Miquel Soldevila L’any 1951 assistí becat per l’Escola a l’École des Arts Appliqués à l’Industrie de París El 1956 exercí de professor d’esmalt en els cursos monogràfics de l’Escola En la seva obra aprofundí la utilització de l’esmalt com a matèria sotmesa a gran foc, en la confecció de peces de forma, sobretot en gerros repussats a mà

Fundà la revista Lo Teatro Catòlic 1899-1901, on publicà algunes peces seves D’ideologia carlina, dirigí El Norte de Girona 1910 i El Correo Leridano de Lleida 1910-13 Expulsat de la Comunió Tradicionalista, dirigí la segona època del setmanari El Radical , òrgan jaumista Més endavant collaborà a la revista Gerunda