Resultats de la cerca

Marquès de Villadarias Havia lluitat a Flandes, on fou governador d’Oostende Durant la guerra de Successió dirigí l’exèrcit filipista a Andalusia i a la campanya d’Aragó 1710, però, derrotat a Almenar 1710, fou destituït per Felip V Fou capità general de València 1714-16

Fill i successor de Cynric Havia lluitat victoriós contra els britons 556 i 571-777, i arribà a separar els britons de Cornualla i de Devon dels de Galles La vall alta del Severn restà per als saxons Fou expulsat, però, el 592, i morí assassinat l’any següent El succeí el seu nebot Ceol

Després d’haver lluitat a l’Índia, a Espanya amb Wellington, als EUA conquesta de Washington i a Waterloo, comandà, en la primera guerra Carlina, 10 000 voluntaris liberals britànics a favor d’Isabel II Ajudà Espartero en la defensa de Bilbao, però fou vençut pels carlins a Oriamendi 1837 Lluità també a Crimea 1854-56 i fou ascendit a general 1861

Fill i successor de Teodoric I, durant el regnat del seu pare havia lluitat contra els ostrogots i els visigots Conquerí Borgonya 534 amb els seus oncles Xildebert I i Clotari I i en compartí amb ells el domini Passà a Itàlia, on vencé els grecs i els gots 539 i hi deixà un record terrorífic per la brutalitat de les seves campanyes

Fou fundadora de la secció esportiva de l’Associació de Paràlisi Cerebral Aspace, posteriorment Club Aspace Barcelona, i del Club Esportiu Esbonat i Amistat Barcelona, del qual fou presidenta També impulsà la fundació de la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals i la Fundació Privada Catalana per a la Paràlisi Cerebral, de la qual fou presidenta Com a membre del consell rector de l’IMD Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, ha lluitat perquè els equipaments esportius municipals de Barcelona siguin plenament accessibles

Estudià dret a València i ocupà diversos càrrecs polítics des d’una militància progressista, com la vicepresidència del Consell Provincial i, de manera interina, la governació de Castelló Cronista de la ciutat, escriví una obra sobre el Desert de les Palmes i la monografia, publicada pòstumament, Historia de Castellón de la Plana 1888 Aquesta publicació constitueix un clar exemple de la historiografia romàntica, d’arrel liberal, que interpreta el passat local a partir del binomi liberalisme-absolutisme i conclou, finalment, que el poble castellonenc, des de l’Edat Mitjana fins a les guerres…

Filla de Felip V d’Espanya i d’Isabel de Parma, fou promesa a Lluís XV de França 1721, i fou educada uns quants anys a París 1722-25 Casada el 1727 per poders i el 1729 en persona amb Josep, príncep del Brasil i hereu dels reis de Portugal, el matrimoni no fou consumat fins el 1732 Exercí sobre el seu marit, esdevingut rei Josep I, una forta influència, i fou regent 1758 i 1776 quan estigué malalt Mort el rei, acabà la influència de Pombal, contra el qual havia lluitat, i tingué un fort ascendent sobre la seva filla, la reina Maria I

Succeí el seu pare quan aquest es retirà al monestir de Sant Martí de Canigó, en tots els seus estats menys al comtat de Berguedà, que durant un temps posseí el seu germà Bernat Cobrava paries dels sarraïns i la seva residència habitual era Ix Es casà amb Adela, que li sobrevisqué Havia lluitat contra Urgell, defensat per Ramon Berenguer I de Barcelona, però acabà fent amistat amb aquest vers 1050-51 El 1058 pactà perquè el barceloní l’ajudés a la liquidació de l’enclavament sarraí de les Oluges, a l’alta Segarra, i ell ajudés aquell en l’acció contra els sarraïns de Saragossa,…

Amb balades encomanadisses i peces ballables, es feu un nom en el món de la música al final dels anys setanta El seu primer gran èxit fou la cançó The Piano Man 1973 Tot i que la crítica no el deixà gaire bé, els seus discos del final dels anys setanta i el principi dels vuitanta, com The Stranger , 52nd Street o Glass Houses , es vengueren molt bé i foren mereixedors de diversos Premis Grammy Fou un dels primers músics de rock que reflectiren fidelment la situació en què es trobaven els soldats dels EUA que havien lluitat al Vietnam També fou un dels pocs artistes que, al final…

Membre actiu de la resistència nacional contra els nazis, dedicà a aquesta problemàtica les seves novelles i contes, des de Ślad ‘La petjada’, 1946 fins a Ile jest źycia ‘Quanta vida resta’, 1971 En la seva obra cabdal Kolumbowie Rocznik 20 ‘Els colons nascuts l’any 20’, 1957, analitza el conflicte dels joves patriotes de diverses tendències polítiques que, després d’haver-se sacrificat i haver lluitat contra els nazis, no troben un lloc adequat en el nou règim instaurat després de la guerra També fou guionista cinematogràfic Trudna miłość ‘Qui et vol bé et farà plorar’, 1954, de…