Resultats de la cerca

Participà en diversos Europeus, on obtingué medalla d'or en triple salt 2009 i salt de longitud 2016, quatre medalles de plata en 100 m i 4 x 100 m, el 2001, i salt de longitud, el 2005 i el 2009 i quatre de bronze en el salt de longitud, el 2003 i el 2014 els 4 x 100 m, el 2003 i el 100 m, el 2009 També participà en set Mundials 2003 2006, on guanyà una medalla d’or al triple salt i una de bronze al salt de longitud 2007 2011, una de plata en el salt de longitud i una de bronze en el 4 x 100 m 2013, un bronze en salt de …

Féu uns experiments d’una gran precisió, utilitzant l’interferòmetre inventat per ell i amb la collaboració de Morley 1887 aquests experiments, esdevinguts cèlebres, demostraren la inexistència de l’hipotètic èter d’acord amb els resultats posteriors de la relativitat especial L’any 1889 Michelson estudià la manera d’establir una longitud d’ona com a patró fonamental de longitud, en lloc del metre Obtingué el premi Nobel de física l’any 1907

Éosos estels i planetes i estudià els eclipsis de Sol El 1787 comprovà, juntament amb Cassini i Legendre, la diferència de longituds dels observatoris de París i de Greenwich Entre el 1792 i el 1798 mesurà, amb Delambre, l’arc de meridià comprès entre Dunkerque i Barcelona, per tal d’establir la longitud del metre patró Però trobà una diferència de 3’ entre el valor geodèsic i el valor astronòmic de la longitud de Barcelona, i, creient que es tractava d’un error experimental, intentà d’augmentar la precisió de les mesures perllongant el meridià fins a les Balears,…

Es dedicà especialment a la recerca de cometes i en descobrí vint-i-un Elaborà un catàleg que contenia les posicions de tres-cents objectes d’aspecte nebulós i que podien ésser confosos amb cometes, però posteriorment hom ha vist que molts dels astres catalogats per Messier són galàxies, i els altres, nebuloses brillants i cúmuls estellars El primer recull fou publicat el 1770, i el 1781 n'aparegué la darrera versió Aquest catàleg és encara sovint emprat Hom empra la lletra M , seguida d’un nombre d’ordre, per designar els objectes celestes d’acord amb aquest catàleg Efectuà també estudis de…

Estudià la carrera militar El 1735 dirigí l’expedició a Lapònia que pretenia de mesurar la longitud d’un arc de meridià d’1° de longitud angular, per tal de determinar després l’aplatament de la Terra comparant el resultat d’aquesta mesura amb l’obtingut en una altra latitud geogràfica L’any 1744 enuncià el principi de la mínima acció , conegut també com a principi de Maupertuis , a partir de la hipòtesi que Fermat establí en òptica referent al camí dels raigs lluminosos L’any 1746 fou nomenat president de l’acadèmia reial de Prússia, però més tard abandonà aquest…

Detingué el rècord mundial de curses llises de velocitat, tanques, relleus, salt d’alçada i longitud Als Jocs Olímpics de Londres 1948 guanyà quatre medalles d’or

El 1935 establí tres marques mundials de velocitat i una de salt de longitud 8,13 m, imbatuda fins l’any 1960 Als Jocs Olímpics de Berlín 1936 conquerí quatre medalles d’or

Determinà la longitud d’ona de més de tres-centes ratlles de l’espectre solar, la massa de Júpiter i el període de rotació del Sol, i estudià l’absorció de la llum solar per l’atmosfera terrestre

Fou professor a la Universitat de Harvard Féu investigacions espectroscòpiques dels raigs ultraviolats i descobrí la sèrie de ratlles que duu el seu nom També investigà les propietats de propagació i la interferència de les ones lluminoses de longitud d’ona molt petita

Ha estat Campiona del Món juvenil 2005 En categoria absoluta, ha disputat el Campionat d’Europa 2009 i ha estat subcampiona d’Espanya 2010