Resultats de la cerca

De família aristocràtica per línia paterna i plebea per la materna, es casà el 1822 amb el baró Dudevant, que abandonà 1831 per tal de menar a terme la seva carrera d’escriptora i una vida independent Hom oblida sovint els seus mèrits enfront de la seva tumultuosa vida sentimental Mantingué relacions amb l’escriptor Jules Sandeau, que l’animà en la seva tasca literària publicant junts Rose et Blanche 1831 sota el nom de Jules Sand, del qual ella manllevà el seu pseudònim En un primer període, la seva novella recull la temàtica d’asserció de la independència de la dona Indiana , 1832…

Destacà en films francesos dels vuitanta, als quals aportà una molt bona disposició per al personatge humorous , que també féu servir en comèdies musicals Ha interpretat L’amour violé 1977, Palace 1985, Jean de Florette 1986 i Manon des sources 1986, de CBerri, Quelques jours avec moi 1988, My life is hell 1991, L’Elefant criminel 1992, Un coeur en hiver 1993, Le huitième jour 1996, de JVan Dormael, que li valgué la Palma d’Or a Canes, Lucie Aubrac 1997, de CBerri, Le Bossu 1997, de Phde Broca, The Lost Son 1999, de ChMenges, Mauvaise passe 1999, de MBlanc, An Interesting State 1999, de…

Desenvolupa el seu treball en projeccions de vídeo i installacions, però també fa intervencions amb pòsters Li interessa el procés de desdoblament de la imatge i del text, l’ellipse en el film i les referències cinematogràfiques A Dubbing 1996 interroga la relació entre paraula i temps a través de la interpretació de la narració Multi-language Versions 1997 tracta de les versions plurilingües de pellícules aparegudes per primer cop el 1929 abans de l’aparició de la tècnica del doblatge, interpretacions diferents d’una història Blanche-Neige Lucie és un film documental sobre la…

Actuà a la Comédie Française i amb Sarah Bernhardt Fundà un conservatori a Buenos Aires 1907 El 1913 tornà a París, on continuà la seva carrera artística La seva última representació fou La folle de Chaillot , de Jean Giraudoux, dirigida per Louis Jouvet

Fill d’emigrants jueus de Polònia i Romania, als dinou anys debutà en el teatre interpretant obres de Billetdoux i també en petits papers cinematogràfics, entre els quals Les bonnes femmes , de Claude Chabrol 1960 El 1962 dirigí el seu primer film, el curt Le poulet , amb el qual guanyà un Oscar Posteriorment dirigí una vintena llarga de pellícules, part de les quals d’un acusat to autobiogràfic, generalment a partir de les seves experiències durant la Segona Guerra Mundial Le vieil homme et l’enfant 1966, premiada al Festival de Berlín el 1967, Mazel Tov ou le mariage 1969, Le cinéma de papa…

Aficionat des de molt jove a la fotografia, en acabar els estudis obligatoris 1948 treballà a l’empresa tèxtil del seu pare, que vengué a la seva mort 1962 per dedicar-se professionalment a la fotografia Treballà per a revistes i al mateix temps desenvolupà un vessant social, que el portà a documentar l’ apartheid , tot i que ell mai no es considerà un activista A partir d’aquest treball publicà reculls de fotografies, dos dels quals amb text de l’escriptora Nadine Gordimer   On the Mines , 1973 Lifetimes Under Apartheid , 1986 Altres títols són Some Afrikaners Photographed 1975, In Boksburg…

Cofundador 1958 de la revista Liberté , ha estat molt actiu en els moviments i les iniciatives de promoció de la cultura francòfona al Quebec, especialment al capdavant de programes de ràdio El 1970 rebutjà el premi del Governador General, un dels premis literaris més importants del Canadà, atorgat al seu assaig Les actes retrouvés , en protesta per les anomenades “lleis de guerra” imposades pel govern federal després d’una onada de segrestos i atemptats comesos per grups independentistes al Quebec Tanmateix, la seva obra, influïda pel romanticisme alemany, gira sobretot entorn de la temàtica…