Resultats de la cerca

Vida Estudià música a l’Istituto Musicale de Florència i amb la seva germana gran Eva, també soprano Debutà el 1890, a la seva ciutat natal Després d’una gira arreu d’Itàlia, cantà amb èxit en teatres d’òpera de l’estranger, com ara a Sant Petersburg, Madrid, Buenos Aires i Ciutat de Mèxic El 1907 es presentà com a Violetta La Traviata al Covent Garden de Londres i arran de l’èxit obtingut fou sollicitada en aquest escenari en temporades successives, fins el 1912 Hi interpretà òperes de G Donizetti Lucia di Lammermoor , G Verdi Don Carlo , G Rossini El barber de Sevilla , L Delibes…

Collaboradora del diari La Nación , assolí prestigi pel seu estil amè i satíric amb què feia la crònica del quotidià de la vida ciutadana Començà per la novella Hay que sonreir 1966, sobre els baixos fons portenys, de clima realista i sòrdid però amb molta tendresa Seguiren Los heréticos 1967, volum de contes, El gato eficaz 1972, novella fonamentada bàsicament en el llenguatge i en la utilització de l’inconscient Aquí pasan cosas raras 1976, relats, i Como en la guerra 1977, novella on intenta aprofundir en el protagonista, tant en les seves fantasies inconscients com en les seves grans…

Fou campiona d’Espanya per equips en tres clubs diferents el CT Barcino 1972, 1976, 1977, el Club de 7 a 9 1974 i el Club 21 1978 També fou tres vegades campiona de Lliga el 1972 i 1976 amb el Barcino i el 1975 amb el 7 a 9 Igualment, fou dues vegades campiona de Barcelona de dobles en els anys que no es jugava el Campionat de Catalunya

A cinc anys oferí el seu primer recital i a setze obtingué el diploma de professora de piano amb el Premi Extraordinari del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona Posteriorment inicià els estudis d’orgue i perfeccionà els de piano a París i Viena Ha ofert recitals arreu d’Europa i Amèrica i ha participat en diversos festivals Ha enregistrat alguns discos, centrats en obres de compositors francesos i espanyols El 1979 fundà els Cursos Internacionals d’Interpretació de Música Espanyola a Baden Suïssa i també la fundació de Música Española Schweiz amb el seu marit, el violinista…

Membre del Club Natació Barcelona, fou campiona d’Espanya de 100 m papallona 1965 i de relleus 4 × 100 m estils 1965, 1966 formant part de la selecció catalana Durant el període 1962-66 fou disset vegades internacional

Llicenciada en literatura francesa per la Sorbona Residí uns anys a l’Argentina on collaborà a la revista “Sur” i als EUA Ha escrit les novelles La última niebla 1935 i La amortajada 1938, que representaren una ruptura amb la tendència del criollisme imperant en la literatura xilena, i els contes Las islas nuevas 1939, La maja y el ruiseñor 1960, etc

Estudià guitarra al Conservatori Nacional de Buenos Aires, del qual fou catedràtica posteriorment Formà duet amb Miquel Llobet i actuà a les principals sales de concert d’arreu del món Alguns dels guitarristes més importants de les darreres generacions estudiaren amb ella Es retirà a viure a Barcelona

Competí a les files del Club Natació Barcelona, l’Integra2 l’Hospitalet, la Universidad de Oviedo, el Canal Isabel II i el Club Atletisme Sant Boi, entre d’altres S’entrenà amb Domingo López, Paco Núñez i Luis Miguel Landa, i feu el salt a la marató Assolí els títols de campiona de Catalunya de 10000 m 1990, 1991, 1993, de marató 1992 i de muntanya 2004, 2006 Establí diversos rècords de Catalunya, com el de 3000 m en pista coberta, el de 5000 m, el de 10000 m, el de mitja marató i el de marató També fou campiona d’Espanya de mitja marató 1993 i de marató 2000, i en totes dues distàncies fixà…

Fou campiona de Catalunya amb l’INDO 1961, 1962, 1963 i disputà dues finals de la Copa d’Espanya Posteriorment també jugà al CB Montseny Fou internacional amb la selecció espanyola

Competí representant el Club Deportivo Fran Martin del Prat de Llobregat i el Gimnàs TDK de Sant Boi de Llobregat Obtingué la medalla de plata en els Campionats d’Europa júnior 2001 En categoria absoluta, es proclamà campiona de Catalunya i d’Espanya