Resultats de la cerca

Del 1614 fins a la mort fou professor de teologia a Helmstedt, on elaborà el sistema del sincretisme per a reconciliar luterans, calvinistes i catòlics

Fou un dels representants dels luterans a l' interim d’Augsburg 1548 Defensà la doctrina antinomista segons la qual els batejats no tenen l’obligació de practicar els manaments, la qual cosa motivà una controvèrsia amb Luter

Conegué Luter a Colònia 1510, i també Zwingli 1528, el qual succeí com a cap de la reforma a Zuric 1531 Redactà el Consensus tigurinus 1549 i la Confessio helvetica posterior 1562, però atacà durament catòlics i luterans, principalment per la doctrina eucarística

Doctor en dret a Ferrara, fou canonge 1507, degà 1515 i bisbe 1517 d’Augsburg Adversari de Luter, dugué a terme una obra de pacificació entre catòlics i luterans Amic d’Erasme, propagador de la Devotio Moderna, treballà incansablement pel millorament espiritual, cultural i moral del clergat

Procurà de mantenir-se neutral en les lluites territorials italianes, tot i que desautoritzà la política irenista de Carles V i els seus colloquis de religió amb els luterans Nomenà una comissió cardenalícia per a la reforma de la Cúria, afavorí els ordes reformats —aprovà la Companyia de Jesús—, i convocà el concili de Trento 1545 Confià a Miquel Àngel la decoració de la Capella Sixtina i erigí la Universitat de Messina 1548

Obtingué el doctorat en teologia a Roma 1515 De retorn a Alemanya, acceptà les doctrines de Luter i les defensà davant Johan Eck a Leipzig 1519 Durant el recés de Luter a la Wartburg 1521-22 fou capdavanter de l’aplicació radical de la nova doctrina, però, desautoritzat per Luter, anà a Dinamarca 1523 i després a Suïssa, on acceptà les doctrines eucarístiques d’Ulrich Zwingli i rompé definitivament amb els luterans

Lector a Wittenberg, hi explicà els Loci Comunes de Melanchthon El 1554 es traslladà a Brunsvic, on fou pastor Escriví en defensa de la doctrina eucarística de Luter Repetitio sanae doctrinae de vera praesentia , 1581 i contra el concili tridentí Examen concilii tridentini , 1565-73 Treballà per la unió entre els luterans i per la conciliació entre la doctrina de Luter i la de Melanchthon La seva obra principal, Loci theologici , fou publicada el 1591

Home d’interessos variats era també jurista i cronista, el seu taller fou el primer a imprimir música a Anglaterra emprant la tècnica de caràcters mòbils Els fragments més antics conservats de les obres que publicà són del 1523, i se suposa que edità una gran quantitat de cançoners per al mercat local Convertit al protestantisme, publicà també himnaris luterans Goostly Psalmes and Spirituall Songes Propietari d’un teatre als afores de Londres, escriví algunes comèdies que incloïen cançons A New Interlude

Fill i hereu del comte palatí Joan II, succeí el seu cosí germà, l’elector Otó Enric I, al Palatinat Educat catòlicament, es casà amb una luterana, i el 1546 es féu calvinista, doctrina que introduí al Palatinat, el qual féu centre del calvinisme alemany S'esforçà, sense èxit, per unir els prínceps luterans contra els Àustria Envià el seu segon fill, Joan Casimir, a ajudar els hugonots francesos, i el tercer, Cristòfor, morí lluitant per la causa dels holandesos

Entrà als dominics a Florència 1517 Participà en el concili de Trento i fou bisbe de Minori 1546 i, després, arquebisbe de Conza 1552 Polemitzà amb els luterans i tractà els problemes teològics més discutits al seu temps predestinació i gràcia, immaculada concepció, culte dels sants, i fou causa, sovint, de violentes polèmiques per la novetat d’algunes tesis catarinisme i pel seu escotisme És propi d’ell el recurs sovintejat a les fonts de la revelació i al magisteri eclesiàstic en el procés d’elaboració dogmàtica