Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Victorio Macho
Escultura
Escultor castellà.
Estudià a Madrid i participà en la ideologia de la Generació del 98 Exiliat el 1937, tornà el 1952 La seva obra, sota la influència d’IMestrović i ABourdelle, tendeix a la monumentalitat i l’estilització, i és treballada per talla directa Té obres religioses, com el Cristo de Otero Palència, monuments, com la Fuente de Concha Espina Santander i els de Tomás Morales, Ramón y Cajal i Pérez Galdós tots a Madrid i retrats, com el de Miguel de Unamuno 1930, Colegio Anaya, Salamanca La seva casa a Toledo és avui la Casa-Museo de Roca Tarpeya, on hi ha part molt important de la seva obra
Nati Mistral
Música
Nom pel qual és coneguda la cantant i actriu Natividad Macho Álvarez.
Debutà a l’inici dels anys cinquanta en el gènere de la revista a Madrid, i fou contractada per les companyies de Lola Flores, i posterioment, Los Vieneses, amb els quals actuà a Àustria i Alemanya El 1957 obtingué el primer gran èxit amb Te espero en el Eslava , al qual seguiren altres musicals, com ara La Bella de Texas i La Perrichola i, més tard, El hombre de la Mancha 1966 Notable també per les actuacions dramàtiques Divinas palabras , 1961 Fortunata y Jacinta , 1969 La Chunga , 1987, etc, fou molt popular a Buenos Aires, on protagonitzà alguns films Foren molt famoses les seves…
Juan García Hortelano
Literatura catalana
Novel·lista.
Inscrit dins el realisme crític, es donà a conèixer amb Nuevas amistades 1959, on, sobre la base anecdòtica d’un avortament clandestí, descriu objectivament les situacions conflictives d’un seguit d’individus de la burgesia illustrada i progressista Altres obres seves són els relats Gente de Madrid 1967 i Mucho Cuento 1987 i les novelles Tormenta de verano 1962, premi Formentor, El gran momento de Mary Tribune 1972, Gramática parda 1982 i Muñeca y macho 1992
Francesc Marco i Díaz-Pintado
Escultura
Escultor.
Format a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles Treballà de jove en obradors d’imatgeria Catedràtic a l’escola d’arts i oficis de Santiago de Compostella 1914, es traslladà després a Sevilla 1917, i més tard, a València 1933 Conreà un esquematisme influït per Mestrovic i per Victorio Macho Feu monuments i estàtues a València Agrassot, Muñoz-Degrain , Múrcia, Sevilla, Màlaga, etc Té obres al Museu de Belles Arts de València La seva obra Fontana, obtingué la segona medalla en l'Exposició Nacional de Belles Arts 1945 Fou acadèmic de Sant Carles Residí a Burjassot
John Ulbricht

John Ulbricht
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor nord-americà.
Format a Chicago Anà becat a Mèxic 1950, on es relacionà amb Tamayo i exposà Aviat fou nomenat sotsdirector del museu de Denver Colorado, fins el 1954, que féu un viatge a Europa, i el 1956 s’establí a Galilea Mallorca Exposà a Barcelona, Madrid, Palma, Nova York, etc, i s’especialitzà en retrats de grans dimensions, en els quals se centra només en el cap del personatge, fet amb un ascètic realisme Victorio Macho, CJCela, Josep Pla, Menéndez Pidal, Azorín, Vicente Aleixandre, Miguel Delibes, Anna MMatute , etc També conreà el paisatge i la natura morta
Clint Eastwood
Cinematografia
Actor i realitzador cinematogràfic nord-americà.
S’especialitzà en papers durs i violents, a les ordres de directors com Sergio Leone Per un pugno di dollari , 1964 Il buono, il brutto, il cattivo , 1966 o Donald Siegel Dirty Harry , 1971 Escape from Alcatraz , 1979 Des dels anys setanta ha dirigit i sovint protagonitzat diversos films que li han valgut un creixent prestigi Breezy 1973, The Eiger Sanction 1975, The Outlaw Joseph Wales 1976, Bronco Billy 1980, Pale Rider 1984, Bird 1988, White Hunter, Black Heart 1990, Unforgiven 1992, Oscar a la millor direcció, A Perfect World 1993, The Bridges of Madison County 1995, que a…
Álex de la Iglesia

Álex de la Iglesia
© Festival de Cinema de Sant Sebastià
Cinematografia
Nom amb què és conegut el realitzador cinematogràfic basc Alejandro de la Iglesia Mendoza.
Debutà al cinema el 1991 com a dissenyador de producció de Todo por la pasta , d’Enrique Urbizu, i com a realitzador d’un curtmetratge esdevingut títol de culte, Mirindas asesinas El 1993 Pedro Almodóvar li produí el primer llargmetratge, la comèdia de ciència-ficció Acción mutante Influït pel còmic i el cinema fantàstic nord-americà, les seves pellícules es caracteritzen per l’humor negre, l’ús irònic de la violència i els homenatges a la cultura popular, trets ben palesos en títols com El día de la bestia 1995, premi Goya al millor director, Perdita Durango 1997, Muertos de risa 1999, La…
Àlex Rigola

Àlex Rigola
© TNC
Teatre
Director i actor de teatre.
Diplomat en interpretació a l’Institut del Teatre, inicià la seva trajectòria teatral com a intèrpret i, posteriorment, per tal d’explorar noves vies de creació escènica, es decantà cap a la direcció d’espectacles, activitat que li valgué el premi de la Crítica al millor director del 2000 El 1997 fundà la companyia Kronos Teatre, que donà a conèixer en el marc del Festival de Sitges, on presentà Kafka El procés 1997, Les Troianes 1998, La màquina d’aigua 1999, de D Mamet, i Un cop baix 2000, de R Dresser Per al Grec 2000 muntà un arriscat Titus Andrònic , de Shakespeare, que obtingué el premi…
Josep Maria Millàs i Vallicrosa
Historiografia catalana
Semitista i historiador de la ciència i de la cultura medievals.
Vida i obra Realitzà els primers estudis a la seva vila natal i a Girona i, després, cursà filosofia i lletres a Barcelona, on estudià àrab i hebreu amb Francesc Barjau i Pons Es doctorà a Madrid sota la direcció de l’arabista valencià Julián Ribera amb un estudi sobre poesia popular hispanomusulmana 1920 Poc després entrà com a professor auxiliar a la Universitat de Barcelona, al mateix temps que collaborava amb l’Institut d’Estudis Catalans El 1927 obtingué la càtedra d’hebreu de la Universitat Central, a Madrid de fet, havia guanyat abans la càtedra a Barcelona, però el govern anullà l’…
Josep Maria Millàs i Vallicrosa
Lingüística i sociolingüística
Judaisme
Semitista i historiador de la ciència i de la cultura medievals.
Vida i obra Realitzà els primers estudis a la seva vila natal i a Girona i, després, cursà filosofia i lletres a la universitat de Barcelona, on estudià àrab i hebreu amb Francesc Barjau i Pons Es doctorà a Madrid sota la direcció de l’arabista valencià Julián Ribera amb la tesi comparatista Influencia de la poesía popular hispanomusulmana en la poesía italiana 1920 Poc després entrà com a professor auxiliar a la Universitat de Barcelona, al mateix temps que collaborava amb l’Institut d’Estudis Catalans El 1927 obtingué la càtedra d’hebreu de la Universitat Central, a Madrid, on també exercí…