Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Robert E. Lucas
Economia
Economista nord-americà.
Realitzà els seus estudis a la Universitat de Chicago, d’on també ha estat professor, així com de Carnegie Mellon L’any 1995 li fou concedit el premi Nobel d’economia per haver desenvolupat i aplicat la hipòtesi de les expectatives racionals El seu camp d’anàlisi ha estat la macroeconomia, i és el principal representant de l’anomenada Nova Macroeconomia Clàssica
Thomas John Sargent

Thomas John Sargent
© New York University
Economia
Economista nord-americà.
L’any 1964 es llicencià a la Universitat de Berkeley Califòrnia i es doctorà a la de Harvard 1968 Ha estat successivament professor a les universitats de Pennsilvània 1970-71, Minnesota 1971-87, Chicago 1991-98, Stanford 1998-2002 i Princeton 2009, i és també és professor a la Universitat de Nova York des del 2002 Ha fet aportacions cabdals en macroeconomia, especialment a la teoria de les expectatives racionals L’any 2011 rebé el premi Nobel d’economia, que compartí amb Christopher Albert Sims És membre de l’Econometric Society 1976 i de l’American Academy of Arts and Sciences…
Willem Frederik Duisenberg

Willem Frederik Duisenberg
© Banc Central Europeu
Política
Economista holandès.
Graduat a la Universitat de Groningen 1961, treballà a l’FMI en 1966-69 Posteriorment fou professor de macroeconomia a la Universitat d’Amsterdam 1970-73, ministre de finances del govern socialdemòcrata 1973-77 i president del banc central dels Països Baixos 1982-97 President de la Institució Monetària Europea 1997, el 1998 esdevingué el primer president del Banc Central Europeu, càrrec que assumí l’1 de gener de 1999 i del qual cessà el novembre del 2003 per a cedir-lo al francès Jean-Claude Trichet, tal com establia el pacte entre Alemanya i França previ a l’entrada en vigor d’…
Christopher Albert Sims

Christopher Albert Sims
© Princeton University
Economia
Economista nord-americà.
L’any 1963 es llicencià en matemàtiques a la Universitat de Harvard, on es doctorà l’any 1968 en economia i fou professor ajudant fins el 1970, que passà a la Universitat de Minnesota Posteriorment ha exercit la docència a les universitats de Yale 1990-99 i Princeton des del 1999 Especialitzat en econometria i macroeconomia, la seva aportació principal és la dels models dels vectors autoregressius, a través dels quals hom defineix la interdependència entre sèrie temporal múltiples Pel disseny d’aquest model li fou atorgat el premi Nobel d’economia l’any 2011, que compartí amb…