Resultats de la cerca

Escriví Mademoiselle Cloque 1899, Leçon d’amour dans le parc 1902, L’enfant à la balustrade 1903, etc

Amant de George Sand, escriví amb ella la novella Rose et Blanche 1831, que aparegué amb el nom de Jules Sand A partir de la ruptura sentimental 1832 publicà nombroses obres, entre les quals Mademoiselle de La Seiglière 1848, Sacs et parchemins 1851, La roche aux mouettes 1871, etc

Llicenciat en lletres a Montpeller, començà publicant poesia Diadumène , 1914, que passà desapercebuda La quarantena d’obres que escriví —entre les quals L’Atlantide 1919, Le lac salé 1921, Mademoiselle de La Ferté 1923, La Châtelaine du Liban 1924, Lunegarde 1942, Fabrice 1956— mostren imaginació i propensió a l’efecte teatral, i assoliren una gran popularitat Situa els personatges, d’una psicologia simple, en un fons exòtic o històric, sovint moguts per forces inexplicables i misterioses

Com a narrador, conreà el realisme costumista Chien-Caillou 1847, Aventures de mademoiselle Mariette 1853, Les bourgeois de Molinchart 1855, etc Amic de Nadar i de Courbet, defensà el realisme en l’art i, en aquest sentit, revaloritzà l’obra dels Le Nain Exposà les seves doctrines al llibre Le Réalisme 1855, i escriví, entre altres, una Histoire de la caricature moderne 1865, on posà en relleu l’obra de Daumier Fou conservador del Museu de Sèvres

Fou bibliotecari de l’Arsenal i reuní entorn seu un grup de joves romàntics Hugo, Vigny, Musset, Sainte-Beuve, Lamartine Escriví les novelles goethianes Le peintre de Salzbourg 1803 i Les tristes ou mélanges tirés des tablettes d’un suicide 1806 i novelles fantàstiques de to romàntic Jean Sbogar 1818, Lord Ruthwen ou les vampires 1820, Smarra 1821, Trilby ou le lutin d’Argail 1822 El més destacable de la seva producció són els contes fantàstics La fée aux miettes 1832, Mademoiselle de Marsan 1832, Trésor de fèves et fleur de pois 1837 i Les quatre talismans 1838

Fou influït pel teatre de titelles i per l’elisabetià, per Molière, l’edat mitjana, Maeterlinck, Strindberg i Goethe La primera obra important fou La mort du Docteur Faust 1924, modernista Vinculat al Vlaamse Volkstoneel teatre popular flamenc, escriví fantasies, actes únics i representacions sacres modernes, com ara Beelddekens uit het leven van Sint Franciscus ‘Imatges de la vida de sant Francesc’, 1927, amb un plantejament de music-hall, Fastes d’enfer 1920, Barabbas 1933, Magie Rouge i Mademoiselle Jaïre 1934 Hop Signori 1935, Sire Halewyn 1936 i La farce des ténebreux 1936…

Participà entusiàsticament en la lluita romàntica al costat de Victor Hugo La seva obra, molt dispersa, cobreix el camp de la poesia Émaux et camées , 1852, de la novella Mademoiselle de Maupin , 1835, el pròleg de la qual fou una autèntica sensació per la seva defensa de l' art per l'art , i Capitaine Fracasse , 1863, obra alegre i truculenta, de la crítica literària Histoire du romantisme, 1874, de la crítica d’art Les Beaux-Arts en Europe , 1855, del teatre i de les narracions de viatges especialment a Itàlia, Rússia i Espanya Bé que expressà poques idees originals i pocs…

Formulà una sèrie de teories que culminaren amb la de la caméra-stylo , que trobà la seva aplicació en l’excepcional curtmetratge Le rideau cramoisi 1953 És autor, també, entre d’altres, dels films Une vie 1958, L’éducation sentimentale 1962, Le Puits et Pendule 1963, Flammes sur l’Adriatique 1967 i Sartre par lui-même 1972 Posteriorment dirigí produccions televisives Louis XI , 1978 Une fille d’Ève , 1990 Conreà també l’escriptura, i publicà, entre d’altres, les novelles  Le serpent jaune 1977,  Quand la chouette s’envole 1979,  Le permissionnaire 1982, L’autre versant de la colline 1993, …

Passà una part de la seva joventut en un reformatori —experiència reflectida en la novella Miracle de la rose 1945-46— i practicà la prostitució homosexual i el lladronici a Barcelona i en altres ciutats europees el Journal du voleur 1949 el revelà com un esteta i un capdavanter de l’absurd Empresonat 1942, escriví una sèrie de poemes, on manifestà la seva obsessió per la mort i el sexe masculí, la novella Notre-Dame des Fleurs 1944, sobre els marginats socials i Querelle de Brest 1944, portada al cinema per RWFassbinder Condemnat a reclusió perpètua 1947, li fou commutada la pena Amb Les…

Deixeble de Charles Dullin, inicià la seva carrera amb el mimodrama Autour d’une mère , inspirat en William Faulkner El 1940 ingressà a la Comédie Française, i el 1946 formà companyia amb la seva muller, Madeleine Renaud Nomenat director de l’Odéon, teatre estatal, el 1959, hi restà fins el 1968 Admirador d’Artaud, preconitzà un concepte “total” del teatre Collaborà amb el ballarí i coreògraf Maurice Béjart i estrenà obres de Claudel, Camus, Anouilh, Montherlant, Gatti, etc Amb Gide féu per al teatre l’adaptació Le Procès 1947 de la novella de Kafka, i el 1969 estrenà el seu muntatge Rabelais…